Segueixo pensant que el Barça no guanyarà la lliga... No obstant, anit ens va donar una alegria en guanyar al camp del Madrid posant-li una mica de pressió... Però el Madrid, no ho oblidem, segueix depenent d’ell ja que té un partit menys, el que ha de jugar contra el Celta de Vigo.
El millor de quan guanya el Barça és no haver d’aguantar els comentaris de la parròquia blanca. Als meus companys de treball que són del Madrid, aquest matí no se’ls ha sentit per a res... Si haguessin guanyat, tot hi jugar en camp contrari, segur que algun comentari haurien fet...
Però els barcelonistes tampoc estem eufòrics. Quedar eliminats de la Champions contra la Juventus va ser un cop fort difícil de superar: és el segon anys consecutiu que el Barça cau a quarts de final, la qual cosa denota que l’equip està deixant enrere la seva etapa més gloriosa.
Però anem al partit d’anit. Els blancs, tot i ser un equip superior (sobre tot tenen millor banqueta) es van mostrar con un equip mediocre que va fer ús de la violència per a poder aturar el joc del Barça, sobre tot de Messi.
Pepe, perdó, Roberto Carlos, perdó, Fernando Hierro, perdó un altre cop, Casemiro (és que hi ha tants jugadors que han usat la violència per aturar els davanters del Barça que sovint me faig un embolic... Quina diferència hi ha entre el destraler Pepe i el matusser Casemiro? I ahir no va ser l’únic...
El primer en pegar (potser per allò de qui pega primer pega dues vegades) va ser Marcelo (quin altre!) que va donar un cop de colze a la boca de Messi que el va deixar estamordit una bona estona. Primer va estar-se sobre la gespa una bona estona, sagnant... Després va sortir del camp i els membres de l’equip sanitari del Barça li van posar una gassa a la boca per mirar d’aturar-li l’hemorràgia. Els serveis mèdics del Barça li van d’haver de posar punts de sutura al llavi. Però Messi ni es va queixar... Ni un mal gest, ni una mala mirada, ni un comentari fora de lloc... Mentre això passava Marcelo campava tranquil·lament pel camp sense rebre cap sanció... De fet no li van xiular ni falta... Això si, mentre Messi estava al terra va anar a interessar-se pel seu estat de salut i ell mateix va rebre atenció mèdica perquè li feia mal el colze...
Després de tornar a entrar al camp, Messi va estar-se una estona deambulant... Estava massa pendent de la gassa que portava a la boca i això va fer que el seu joc decaigués considerablement. Fins que es va tornar a endollar i va fer l’1-1.
Casemiro va fer no menys de 3 entrades mereixedores de targeta groga, però incomprensiblement va acabar el partit. Qui no el va acabar va ser Sergio Ramos que va veure una targeta roja directa per una dura entrada a... A qui? A Messi, es clar!
Ramos se’n va anar aplaudint i mirant a Piqué com si fos el culpable de la seva expulsió... Al final del partit es va justificar dient que va arribar tard a la jugada y que no volia fer mal a Messi... Però les cames no les va encongir en cap moment...
Tot i jugar amb un jugador menys, el Madrid va ser capaç d’empatar el partit (2-2) en una badada monumental de la defensa del Barça. Però quan semblava que el partit acabaria amb aquest resultat, una jugada de vertigen de Sergi Roberto que va passar la pilota a André Gomes i, aquests, amb molta sang freda, va saber esperar d’incursió de Jordi Alba que va centrar cap enrere buscant a Messi que la va clavar. Era pràcticament el minut 2 del descompte dels 2 que havia concedit l’àrbitre. Després del gol ni es va treure del mig del camp, ja que es va xiular el final del partit. Mai el Madrid havia perdut a casa en temps de descompte... Sempre hi ha una primera vegada per a tot.
Mentre a Cristiano pràcticament no se’l va veure (i a sobre després del 2-3 reprotxava els seus companys de no haver fet falta a Messi), Messi va tornar a demostrar que és el millor i que quan vol, pot...
Llarga vida al D10S!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada