Us seré franc. Des de que estic jubilat hi ha
dies que no sé a quin dia estic exactament. Tinc més clar el dia de la setmana
(dilluns, dimarts...), però no tinc clar el dia del mes.
Dimarts me va passar. Quan vaig veure l’acudit
de Ferreres vaig creure (erròniament) que era 28 i, per tant era l’últim que
publicava al Periódico després de que anunciés el seu acomiadament el passat
dia 5 de febrer. En adonar-me’n de l’errada, vaig intentar arreglar el
text com vaig poder.
Per a la meva sorpresa, ahir dia 28 de febrer,
el Periódico no va publicar l’acudit de Ferreres, el que hauria segut, aquesta
vegada sí, l’últim de la seva dilatada i exitosa etapa al Periódico. Després me’n
vaig assabentar que la redacció del rotatiu havia decidit no publicar-lo i, per
tant, l’havia censurat.
Més tard, el que suposadament hauria estat l’últim,
me va arribar per Whatsapp i, encara que no us ho cregueu, no me va resultar
desconegut.
Quan se va saber que el Periódico feia fora a
Ferreres, el magazín de TV3 Tot es mou, el va entrevistar en directe mentre dibuixava al seu estudi.
Fugaçment va aparèixer un acudit sobre la seva situació. Crec que era el que me
va arribar ahir.
O sigui, Ferreres, a cop calent, va dibuixar
el que seria el seu últim acudit i se’l va reservar per acomiadar-se dels seus
lectors, però sobre tot fer entendre a la redacció del Periódico l'enorme injustícia
que sé li estava fent.
Els que t’hem seguit tants i tants anys, té
trobarem a faltar. Fins la propera mestre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada