Educar el gos és un concepte que hem escoltat moltes vegades però crec que no tothom té clar el seu significat.
Al gos se’l hi ha d’ensenyar a fer les seves necessitats al carrer, a no destrossar cap objecte de casa, a no molestar els veïns amb els seus lladrucs, a no atacar els altres gossos...
Però ningú parla d’educar els propietaris dels gossos.
És vergonyós anar pel carrer i veure caques pel terra, pixarades al mobiliari urbà, bosses d’excrements també per terra en lloc de ser dipositades a un contenidor o, en tot cas, a una paperera. De fet hi ha gossos que no porten ni dispensador de caques...
Així com propietaris de gossos potencialment perillosos han de passar un psicotècnic per veure si reuneixen les condicions necessàries per a tenir-lo, els propietaris de la resta de gossos també hauríem de passar alguna mena de prova per a veure si som suficientment cívics per a tenir-ne un, ja que el comportament d’alguns deixa molt que desitjar.
A part d’això, els propietaris que incompleixen les normes mínimes de convivència perjudiquen greument la resta de propietaris que si que les compleixen, ja que, de vegades, sobre tot quan vas de viatge amb la teva mascota, té trobes llocs on no s’admeten degut a les nefastes experiències viscudes amb anterioritat per culpa dels primers.
