 |
| Pantòcrator de Sant Climent de Taüll |
Sí per alguna cosa és coneguda la Vall de
Boí és pel seu patrimoni romànic en forma d’esglésies, segurament, el més
important del món d’aquest estil arquitectònic, no en va, està declarat
Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 30 de novembre de l’any 2000.
En total són nou les esglésies que formen el
conjunt monumental de la Vall de Boí, Sant Climent i Santa
Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill
la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant
Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de
Cóll.
La distància entre les nostres terres i la Vall
de Boí fa que, si es vol visitar, s’hagi de pernoctar per la zona. Pont de
Suert és una bona opció, ja que, a pocs quilòmetres de sortir de la capital de
la comarca de l’Alta Ribagorça es troba la carretera d’accés a la vall. Des
d’Amposta la distància és d’uns 280 km i el temps sense aturades d’unes tres
hores i mitja.
Després de fer una breu parada ‘tècnica’ a Barruera,
ens vam dirigir a Boí per a visitar la primera església, la de Sant
Joan.
Tot i que fa anys, l’entrada era gratuïta, ara
cal ‘passar per caixa’, però es pot comprar el pack per a poder visitar
posteriorment la de Sant Climent de Taüll amb un petit descompte.
Les pintures murals que hi ha estan
restaurades, però només són fragments de les que hi havia originalment. Uns
panells situats a la part dreta expliquen la història del ‘descobriment’ de les
esglésies romàniques de la Vall de Boí per un personatge força conegut a
Catalunya. Es tracta de, ni més ni menys, que de l’arquitecte modernista,
urbanista, arqueòleg, historiador de l’art i polític Josep Puig i Cadafalch.
Puig i Cadafalch
era un intel·lectual molt reconegut i de gran prestigi dintre dels diferents
cercles acadèmics i culturals de la Barcelona de finals del segle XIX i
principis del segle XX i disposava de prou diners per a iniciar un llarg viatge
a la recerca de les esglésies romàniques de la Vall de Boí.
El periple el van començar a França on van
arribar en tren des de Barcelona. Primer van fer parada a Narbona i,
posteriorment a Tolosa de Llenguadoc, travessant els Pirineus per la Vall d’Aran.
L’expedició fou anomenada ‘missió arqueològica-jurídica a la ratlla
d’Aragó’.
Puig i Cadafalch
no anava sol, l’acompanyaven el rector Josep Gudiol i Cunill,
conservador del museu episcopal de Vic, el fotògraf Adolf Mas i Ginestà,
el jurista Guillem Maria de Brocà i de Montagut, gran coneixedor
de la Vall de Boí i, finalment, Josep Goday i Casals, que anava
en qualitat d’ajudant de Puig.
Quan vam arribar a Taüll la primera
cosa que vam fer va ser anar a dinar al restaurant on havíem encarregat. En acabar
de dinar, vam visitar l’església de Santa Maria, que és d’entrada lliure
i on també es poden veure alguns frescos. Tot seguit vam adreçar-nos fins Sant
Climent que es reconeix amb facilitat pel seu elevat campanar.
No sé si sabeu que les principals pintures
murals que decoraven les àbsides de les esglésies i, davant l’espoli que havien
patit algunes per part, sobretot, Ignasi Pollak, antiquari i marxant
d’art nord-americà d’origen hongarès, van haver de ser traslladades a Barcelona
exposant-se actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
L’atractiu principal de la visita a Sant
Climent és la projecció d’un ‘morphing’ (*) on es recrea
com eren, molt possiblement, les pintures murals del seu absis, destacant el
pantocràtor amb Jesucrist ‘majestuós’ que si heu estudiat història de l’art,
segur que heu vist reproduït innumerables vegades i sabreu que és una de les
millors pintures romàniques del món.
De tornada cap a casa, van entrar al poble d’Erill
la Vall per a visitar l’església de Santa Eulàlia, que com la de Sant
Climent de Taüll també té un campanar molt elevat i força semblant. A
l’interior s’hi poden veure imatges religioses i mobles de diferents èpoques i estils
que havien format part de la litúrgia d’aquesta parròquia en el transcurs de la
seva història.
(*)
Morphing (Viquipèdia). El morphing
és un efecte especial en vídeo i animació que canvia (o morfa) una imatge o
forma en una altra mitjançant una transició lògica d'aquesta primera imatge a
la segona. Generalment, s'utilitza per transformar una persona en una altra,
amb mitjans tecnològics o com a part d'una seqüència fantàstica o surrealista.
 |
| Sant Joan de Boí |
 |
| Sant Joan de Boí |
 |
| Sant Joan de Boí |
 |
| Santa Maria de Taüll |
 |
| Sant Climent de Taüll |
 |
| Sant Climent de Taüll |
 |
| Sant Climent de Taüll |
 |
| Santa Eulàlia d'Erill la Vall |
 |
| Santa Eulàlia d'Erill la Vall (Foto MT Pons) |
