LA SOBIRANIA NACIONAL

Segons la Constitució Espanyola, la sobirania nacional emana del poble. Cal suposar que la resta de constitucions de països democràtics deuen tenir enunciats similars.

A la Cadena SER, la periodista Pepa Bueno, es preguntava si algú havia suspès la democràcia a Europa. De facto, sembla que sí, ja que es busquen fórmules per a driblar les sentències dels tribunals de justícia nacionals.  

Tot això ve com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional portuguès que, com recordareu, va anul·lar la normativa on es suprimia una paga extraordinària als funcionaris,  jubilats i pensionistes. Davant d’aquesta sentència que obligarà al govern a retornar-los el que les havia pres, aquest, la Unió Europea ha advertit al govern portuguès que ha de complir amb l'ajust si no vol que hi hagi una segona intervenció encara molt més dràstica. Així que el govern lusità ja ha anunciat noves retallades a al sanitat i l’ensenyament per a complir amb el dèficit públic exigit. Un dèficit públic que, com passa aquí, només ha comportat més atur i més rescissió. Segur que caminem en la direcció correcta? Sóc dels que penso que no.  

A casa nostra, el passat 25 de novembre, els vots de la ciutadania van donar la victòria a CiU seguida d’ERC que, per primera vegada, va superar el PSC.

Les dues formacions van fer una aposta ferma per assolir la independència nacional, passant, com és lògic, per una consulta popular. Des del primer moment tot va fer pensar que les dues formacions nacionalistes podrien arribar a un enteniment que els permetés formar un govern estable per als proper 4 anys, ja que, entre les dues, tenien majoria suficient al Parlament de Catalunya.

ERC va condicionar el pacte a la celebració de la consulta dintre d’aquesta legislatura i, finalment es va fixar l’any 2014 com a data per a poder-la realitzar. Desconec el text de l’acord, però és de suposar que hi hauria de contenir una sèrie de condicionats, com per exemple, que ERC donés suport al govern de CiU, ja que la formació republicana no va voler formar-hi part.

Les nova supressió de la paga extraordinària als treballadors que depenen de la Generalitat de Catalunya proposada pel govern, va ser el primer punt de conflicte entre els dos socis. No obstant, els republicans, van votar a favor al Parlament beneint la retallada. Però davant l’ofec econòmic que ha sotmès el govern estatal a Catalunya, les macroxifres econòmiques no quadren per en lloc, la qual cosa fa que el govern de Mas hagi de seguir esprement encara més la taronja, la qual cosa, sembla ara, que no agrada els republicans que no estan disposats a recolzar els pressupostos per al 2013.

Tal com està la situació a hores d’ara, el govern monocolor de CiU ho té molt difícil per a tirar-los endavant i no volen prorrogar-los. S’està entrant en un laberint de difícil sortida.

Les CUP proposen no pagar el deute i evitar així l’ofec econòmic. Consideren que el deute contret per Espanya, és privat, no públic. O sigui, el que s’està fent és ajudar a les entitats financeres a costa de l’estar del benestar que els ciutadans hem hagut d’anar-nos guanyant mica en mica. Cada dia que passa significa un retrocés social. Quan en decidirem a parar-ho.

El passat diumenge es van celebrar eleccions a Motenegro, una de les repúbliques segregades  de l’antiga Iugoslàvia. De moment els dos candidats s’han proclamat guanyadors i els dos s’han mostrat fermament europeistes. Montenegro està pendent d’entrar a la UE. S’ho han pensat bé? Ara mateix entrar a la UE no és cap panacea.