BATUSSES DE CAP DE SETMANA

Precisament ahir a Amposta hi va haver una manifestació en contra de les agressions a gais i lesbianes i avui Vinaròs News em publica aquest escrit:

Els ciutadans de les Terres de l’Ebre ens estem acostumant a sentir què, a la sortida de la discoteca Metro d’Amposta, les baralles és repeteixen, pràcticament cada cap de setmana. I quan algú s’acostuma a una cosa, no anem bé. Quan un fet, que deuria de ser extraordinari passa a convertir-se amb ordinari, és que les coses no funcionen tal con deurien de funcionar.

Segons la policia municipal d’Amposta les denuncies per baralles “son poques”, tenen lloc a la matinada, quan ja es hora de tancar la discoteca i entre grups rivals que sovint ja venen provocant-se dintre del local i que porten a sobre grans dosis d’alcohol.

El que passa és que si el fruït de les batusses no són més que contusions produïdes per les baralles entre grups i no passa d’aquí, qui ho denúncia? Ningú. Fins el dia que hi ha sang perquè algú ha tret una navalla. Que va passar a la festa de la Patum de Berga? Llavors quan es produeix una mort, tothom a lamentar-se i mirar de posar mesures preventives!

Però la situació és més greu si cap quan les baralles són per motius ètnics o sexuals. Ja s’han denunciat diversos casos d’agressions a parelles de nois homosexuals que s’estaven expressant els seus sentiments en públic. Pareix que la violència ha vingut per part d’estrangers procedents de l’est d’Europa. Tal com diu el col·lectiu homosexual d’aquestes terres, potser desconeixen la llibertat sexual d’aquest país. Però pensar només en això, no em satisfà. El problema és que tants els uns com els altres busquen en l’agressió física una manera de passar-s’ho bé. Troben el complement que els falta a una nit de disbauxa i excessos alcohòlics i potser alguna cosa més...

El lector que m’està llegint pensarà: I la policia? I la seguretat del recinte? Això és un altre tema i molt delicat.
Els Mossos d’Esquadra, fins ara, estant fent casi en exclusiva els controls d’alcoholèmia i estupefaents al sortir del recinte, ja que encara no estan desplegats en aquesta demarcació. La policia local s’apropa poc, s’ho miren de lluny i només van si els criden i en tot el recinte (on hi ha diverses discoteques i altres locals d’oci) només hi ha un vigilant de seguretat. Tots els locals tenen el seu propi servei de seguretat (o porters) però es neguen a actuar fora i, pareix que no fan ni allò que seria mes elemental: donar l’avís als Mossos quan hi ha una baralla.

Diuen les males llengües que els propietaris del recinte, que són amics de qui governa Amposta, demanen a les autoritats certa “permissibilitat i fer ulls grossos” a l’hora d’enviar dotacions de la policia municipal a fer tasques de vigilància i control.

I és que allí on, presumptament, corre l’alcohol i la droga, massa policia espanta la clientela. I sense clientela, ja se sap, no hi ha negoci.

EL FALSOS AVISOS DE LA XARXA

Qui no ha rebut al seu correu electrònic un avís de que si rebia una trucada al mòbil de un número determinar no despengés el telèfon que t’agafaven el número i et feien trucades pagant tu. O si rebies un correu de “no sé qui” l’enviessis de seguida a la paperera de reciclatge que t’esborrava tot el contingut del disc dur de l’ordinador, també demanant diners per a nens malalts i fins i tot dient que podries guanyar un premi si l’enviaves a un determinat número de usuaris. etc. N’hi ha un altre que m’ha arribat al menys dos cops i és sobre la llet i el número de cops que es pot pasteuritzar. Diu que a la part de baix dels envasos de llet hi ha un número que va de l’1 al 5 i això indica el número de cops que ha estat pasteuritzada i que més de tres, encara que sigui més barata és molt dolenta. El Director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ho desmenteix de forma rotunda avui al Periódico de Catalunya.

Totes aquestes “avisos” només tenen un propòsit: aconseguir adreces de e-mail per a més tard omplir-los de correu escombraria.

Així, a partir d’ara, quan vegeu un correu amb “missatges” una mica estranys, doneu-li la credibilitat que es mereix, o sigui, molt poca o cap. I si us plau, no el reenvieu al menys de que sigui alguna cosa contrastada o abans de fer-ho esborreu total la cadena anterior d’adreces!

GUERRA JUDICIAL I GUERRA POLÍTICA

No és el primer cop que parlo de la poca independència que té la justícia a Espanya. Y com el Partit Popular no fa més que anar-la collant per apropar-la als seus interessos. Hom pensa que al món judicial hi té que haver més juristes de dretes que d’esquerres, però també que a l’hora d’impartir justícia caldria ser totalment imparcials. És que les lleis tenen més d’una interpretació. Pareix que sí. Si ens atenem a les sentències, sobre tot les del Constitucional veurem com segons per qui han estat proposats es decanten cap a un o cap a l’altre costa. No són capaces ses senyories de treure’s la lacra de sobre que significa el partit que t’ha avalat per arribar on ets?

I mentre, el Partit Popular que se’n aprofita de la situació i com que als parlaments (català i espanyol) no hi tenen res a fer perquè fa temps que no guanyen les eleccions, sobre tot a Catalunya, es dediquen a dinamitar la Justícia. I a sobre aquesta mena de coses, igual com passa amb la constitució, no es poden canviar així com així perquè és necessària una majoria qualificada, sovint de 2/3 de l’hemicicle espanyol.

I mentre Catalunya esperant que s’aclareixin tots plegats i que quan arribi l’ocasió, l’alt tribunal, es decanti amb sentències favorables als interessos catalans. Però va per llarg...

Hom pensa que, tal vegada, que el tema trigui a resoldre’s no serà dolent. Com més consolidades estiguin totes les novetats que ens va aportar el nou Estatut, més difícil haurà de ser dir que ara no!, encara que mentre hi hagi un clima d’incertesa al voltant de les recusacions i picabaralles polítiques. I a sobre el PP a intentar pescar a les aigües revoltes d’arreu de l’Estat. Qui no ho tingui clar, que s’ho fase mirar!

TV3 HA CANVIAT!!

Cuita! El títol té trampa. Amb CiU, TV3 feia un “seguidis-me” total de la seva manera de fer política. Havien estat els seus fundadors i calia tenir-los contents. Ara, amb el govern d’entesa no poden dissimular aquesta condició que tants anys van estar practicant.

Ahir, Albert Om “obria” el Club disfressat d’informador amb una armilla reflectant. Parodiava els casos dels caos de rodalies i també del problemes informàtics de l’aeroport del Prat d’ahir. Avui ho ha fet dintre d’un cotxe que estava situat al darrera d’un altre per escenificar les llargues cues de l’autovia de Castelldefels.

Recordeu en temps del govern de Pujol situacions com aquestes? La veritat és que jo no. Encara que com he dit moltes vegades l’opinió pública sovint s’oblida de les coses.

No fa molt, en aquest mateix blog vaig denunciar l’actitud de la Mònica Terribas quan va entrevistar l’expresident. El tracte afable de l’entrevista es troba a faltar quan ho fa als membres del govern, per exemple.

Un altre cas. Juliol de 2004. Vaig assistir de públic l programa de l’Albert Om. Aquell dia no sabíem quin convidat portava. Tot just a l’entrar al plató de gravació ens vàrem assabentar: Marta Ferrusola. En quina condició la va portar? Quins mèrits ha fet aquesta senyora a més d’haver segut la “primera dama” de Catalunya. A l’entrevista li va preguntar pel llavors president (Maragall). Al principi va dir que no volia opinar i finalment va dir que no li agradava.

Per acabar un detall. Us heu fixat amb els diaris que solen sortir a les telenoveles catalanes. Avui en dia igual pot sortir la Vanguardia que el Periódico o el Punt. Encara que a la vela del quiosc del Cor de la Ciutat hi fiqui la Vanguardia. Suposo que els seus diners deuen donar. Abans només sortien l’Avui i la Vanguardia. Precisament els dos diaris amb més sintonia amb Convergència i els que és subvencions van rebre a l’era Pujol.

En definitiva. Els anys de mandat de CiU, TV3, feia un seguidisme total de la seva manera de fer política. Ara, amb el govern d’Entesa, encara que sigui d’una manera molt més subtil, segueixen afavorint al partit d’Arturo i companyia.

Penso que la llibertat d’expressió és un dret constitucional, però per això ja estan els informatius. En definitiva TV3 no beneficia gens ni mica els interessos de l’actual govern!