divendres, 26 d’octubre del 2007

GUERRA JUDICIAL I GUERRA POLÍTICA

No és el primer cop que parlo de la poca independència que té la justícia a Espanya. Y com el Partit Popular no fa més que anar-la collant per apropar-la als seus interessos. Hom pensa que al món judicial hi té que haver més juristes de dretes que d’esquerres, però també que a l’hora d’impartir justícia caldria ser totalment imparcials. És que les lleis tenen més d’una interpretació. Pareix que sí. Si ens atenem a les sentències, sobre tot les del Constitucional veurem com segons per qui han estat proposats es decanten cap a un o cap a l’altre costa. No són capaces ses senyories de treure’s la lacra de sobre que significa el partit que t’ha avalat per arribar on ets?

I mentre, el Partit Popular que se’n aprofita de la situació i com que als parlaments (català i espanyol) no hi tenen res a fer perquè fa temps que no guanyen les eleccions, sobre tot a Catalunya, es dediquen a dinamitar la Justícia. I a sobre aquesta mena de coses, igual com passa amb la constitució, no es poden canviar així com així perquè és necessària una majoria qualificada, sovint de 2/3 de l’hemicicle espanyol.

I mentre Catalunya esperant que s’aclareixin tots plegats i que quan arribi l’ocasió, l’alt tribunal, es decanti amb sentències favorables als interessos catalans. Però va per llarg...

Hom pensa que, tal vegada, que el tema trigui a resoldre’s no serà dolent. Com més consolidades estiguin totes les novetats que ens va aportar el nou Estatut, més difícil haurà de ser dir que ara no!, encara que mentre hi hagi un clima d’incertesa al voltant de les recusacions i picabaralles polítiques. I a sobre el PP a intentar pescar a les aigües revoltes d’arreu de l’Estat. Qui no ho tingui clar, que s’ho fase mirar!