ABANS NO PASAVA (2)

Dissabte passat amb el títol “Abans no passava” explicava com els actuals governs de Catalunya i Espanya, amb socialistes al seu capdavant, treballen i fa coses que no passaven quan governaven CiU amb Pujol i el PP amb José Mª Aznar. Enumerava el “pla de transports”, el “pla de l’habitatge” i la variant de la N-340 al seu pas per l’Aldea. El propi setmanari “la Veu de l’Ebre” deia sobre la variant de l’Aldea que “deixarà de ser una de les reivindicacions constants”. La darrera perla i fruit d’aquest treball s’ha anunciat aquesta setmana: el pont sobre l’Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. Quants anys fa que se’n parla?
Us contaré una anècdota d’un altre pont, molt menys important, però com exemple de les actuacions de governs anteriors. Quan circuleu per la carretera entre Santa Bàrbara i Ulldecona, per creuar el barranc de la Galera hi ha un pont. Per cert, construït dues vegades, ja que l’enorme avinguda de l’any 2000 se’l va emportar. Si feu una mica de memòria, de ben segur recordareu que abans la carretera baixava fins tocar el llit del barranc i tornava a pujar, el que es coneix com un gual. Quan el barranc baixava (es a dir, quan portava aigua) el lloc era extremadament perillós. En algun com, fins i tot, va arribar a rossegar algun cotxe. Recordo que al principi de la llarga presidència de Jordi Pujol va contar a Santa Bàrbara, que un cop, li va tocar girar cua. Doncs bé, un testimoni presencial de la situació, veí de Santa Bàrbara però nascut al barri de les Ventalles (Ulldecona) em va contar com va ser testimoni d’una situació un tant absurda. Dos homes (podrien ser enginyers) es miraven el lloc i amb uns plànols a la ma comentaven que allí “hi constava un pont”. Però el pont encara no s’havia construït mai. I diu que el els va respondre: “a veure si se’l va emportar la barrancada!”. Anys després s’acabaria construint i com he explicat, efectivament, se’l va acabar emportant l’enorme avinguda de l’any 2000 i tornat a construir amb posterioritat.

JESÚS M TIBAU PUBLICA UN RECULL DE CONTES

El cornudellenc de naixement i tortosí d’adopció Jesús M. Tibau acaba de publicar un recull de contes sota el títol de “El vertigen del Trapezista”. Tal com reconeix l’autor, el llibre, són fragments de la vida quotidiana de diversos personatges. També diu Jesús que li agraden més els perdedors que els guanyadors, ja que d’aquests darreres ja se’n conten prou d’històries... L’entrevista sencera la podreu llegir a la contraportada de la publicació “Més Ebre” que va sortir ahir i que es subministra de forma gratuïta per diversos punts dels nostres pobles.
Felicitats Jesús per aquest tercer llibre i que en el futur en puguin venir molts més.

JO TAMBÉ VULL 5 VIVENDES!

L’article 47 de la Constitució Espanyola de l’any 78 diu que “tots els espanyols tenen el dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada. Però a l’hora de la veritat son molts els espanyols que no poden veure complit aquest dret. Ala pràctica és com allò dels pollastres: “que a tots ens toca un; però mentre un se’l menja tot, a l’altre no n’hi toca cap”. El líder del partit dels “currants”, Mariano Rajoy diu que en té 5 i jo a dures penes en comparteixo una amb la meva dona. Segons la informació del Plural, Rajoy (també compartint-les amb la seva dona), tindria cases a Sanxeso, Madrid, Pontevedra, Aravaca i Mogán (las Palmas de Gran Canària)
Posat a fer elucubracions, vaig a triar les quatre que em manquen: una a Barcelona per a poder-hi anar sovint a gaudir dels seus espectacles, un altre a un poble tranquil de la Costa Brava, Begur per exemple. Una altra a la muntanya, per exemple a Bellver de la Cerdanya i potser la darrera a Menorca.
Així amic, fes tu el mateix i imaginant-ho que es gratis i demana-li a Rajoy com a pagament del teu vot. I si no t’ho dóna, ja saps, no el votis. No votis a aquell que per aconseguir el teu vot es posa a la mateixa alçada que tu, però que a la realitat és un capitalista com tots els dirigents del PP.

I ELS CARRERS DEL TEU POBLE/CIUTAT

La majoria de diaris digitals porten incorporades enquestes. Els hi ha que les canvien cada dia i d’altres que no ho fan tan sovint. Avui la pregunta que fa el Periódico és: “Considera que viu en una ciutat neta i cívica?” A les 18:00 hores (demà a l’edició impresa es publicaran els resultats fins a les 21:00 hores, que, normalment, sofreixen variacions molt minses) un 81 % ha contestat que “no”, mentre que un 19 % ha contestat que “sí”. En un bon principi hi ha dos anàlisis a fer. El primer és que la gran majoria (aclaparadora, diria jo) no estan contents de com tenen i és la seva ciutat. Mentre que l’altre 19 %, entenc que tenen el llistó molt baix. No crec que el 19 % de la població catalana estiguin vivint a una mena de “ciutat idíl•lica” on la gent es comporta amb civisme, on no hi ha clots als carrers, on les zones verdes siguin magnifiques i adequades, on puguis creuar un pas de vianants sense que hi sigui el perill d’atropellament, on no hi hagi contaminació, on el transport públic predomini sobre el particular, on els infants puguin jugar al carrer, on no existeixi el perill d’atracament, etc., etc.
La meva ciutat té la major part dels defectes que he enumerat amb anterioritat, i per això he segut un de 81 % que ha votat “no”. I crec que si la pregunta l’anessin repetint any rera anys, la meva resposta no tindria variació, ja que no veig cap senyal de canvi.
A la majoria del polítics els importen més les grans obres per a fer grans inauguracions i complir amb el seu programa electoral, que arreglar la vorera o sancionar als conductors que aparquen a sobre o als amos dels gossos que deixen l’excrement sense replegar.
És la societat que em creat i que ningú vol. Però que a l’hora de votar, tampoc ningú se’n recorda.