Si teniu una mica de memòria, recordareu que fa quatre anys el lema electoral del PSC era: “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya”. Avui les tornes han canviat. Zapatero ha guanyat gràcies a Catalunya. Gràcies al PSC. Els darrers resultats donen 169 escons al PSOE + PSC, 5 més i 154 el PP, també 6 més (!) que en les passades eleccions de fa 4 anys. O sigui, apuja més el PP que el PSOE al conjunt de l’Estat Espanyol. Però és que només a Catalunya, el PSC ha estat capaç d’aconseguir 4 escons més que els que tenia, 1 d’ells a Tarragona.
Evidentment, a l’hora d’analitzar els resultats hi ha molts factors que han influït de forma molt decisiva en aquests magnífics resultats del PSC. Sense cap mena de dubte, molts catalans han vist al PSC com a la única i veritable força capaç d’aturar al PP. El PP, en aquests quatre anys ha fet molt mal a Catalunya i als catalans. Ha fet una política, que diguin el que vulguin el Cirera, la Nadal i els altres, anti-catalana. I així, difícilment es pot aspirar a guanyar unes eleccions a nivell nacional sinó es treu un bon resultat aquí. Hi ha hagut un vot útil d’anteriors votants d’ICV-EUA que, al veure que en algunes circumscripcions catalanes els era impossible treure representació, han preferit donar el vot al PSC per mirar de parar la dreta.
En canvi, els partits nacionalistes (CiU i ERC), han tingut sort diversa. Mentre que CiU repeteix resultats (quan toquen el xiulet, acudeixen tots a votar), ERC té una pèrdua substancial de diputats ( de 8 es queda només amb 3) I és que els votants d’ERC han mirat aquestes eleccions nacional des de perspectives molt diverses. Mentre uns s’han abstingut pensant que “aquestes” no eren les seves, altre ho han fet disconformes amb l’actual política de la seva direcció nacional. Dintre de poc, ERC, farà el seu congrés dintre de poc i es previsible que hi hagin canvis significatius. És d’esperar l’ascens de Carretero, que, malgrat tot, no té el carisma com altres homes del partit con Carod Rovira o Puigcercós. Veig el futur d’ERC amb incertesa, degut, sobre tot, a les seves grans contradiccions. No és pot jugar a la “puta i a la Ramoneta” com han estat jugant des de fa diversos anys. Sé hi és o no sé hi és. O es pacta amb els PSC i ICV-EUA, com han fet a la Generalitat o amb CiU com han fet en algunes diputacions provincials i consells comarcals. Els seus votants, guanyats molts en els darrers anys, no són beneits i aquestes contradiccions internes, les perceben perfectament. Veig possiblement factible una ruptura del partir després del seu congrés i fins i tot, a la llarga, alguna de les seves faccions podria tornar acabar xuclada per CiU com ja va passar al el Partit per a la Independència del Colom i la Rahola. Així que no seria el primer cop...
Però si en alguna circumscripció catalana els resultats han estat espectaculars, aquesta ha segur Tarragona. Abans de començar la campanya electoral, el tercer escó del PSC, penjava d’un fil. Avui n’ha aconseguit 4. Sense cap mena de dubte un resultat històric on els hagi!
A la espera de fer-vos unes valoracions més detallades de les Terres de l’Ebre on, tot indica que també aquí el PSC ha aconseguit resultats mai aconseguits, ni ara fa quatre anys, tot i la lluita anti-transvasament (per exemple a Amposta el PSC ha fregat el 50 %), em vull quedar amb la dada els resultats globals del PSC: 25 diputats a tota Catalunya.
Amb freqüència, el dia següent d’unes eleccions sentim parlar als diferents líders i tos diuen que han guanyat. Ara i aquí, l’únic que ha guanyat a estat el PSC i ho ha fet perquè hem volgut barrar el pas al PP i s’ha aconseguit. Gràcies a tots els que heu anat a votar i felicitats als guanyadors!!
Llàstima que el Barça ha perdut. La felicitat mai pot ser completa...
diumenge, 9 de març del 2008
divendres, 7 de març del 2008
ELS PARTITS, ELS SINDICATS I LES PATRONALS EMETEN UN COMUNICAT CONJUNT
Madrid, 7 mar (EFE).- Los partidos, los sindicatos y la patronal, cuyos representantes se han reunido hoy en el Congreso, han asumido como "propia" la última víctima de ETA, el ex concejal socialista Isaías Carrasco, en un comunicado que muestra su "firme y unitaria disposición" a defender la libertad y "derrotar" a la banda.
"Las elecciones democráticas del próximo domingo se convertirán en una nueva victoria de la libertad. ETA no ha conseguido ni conseguirá nunca torcer la libre voluntad de los ciudadanos", añaden en el documento conjunto de condena al atentado de esta mañana.
El secretario de Organización del PSOE, José Blanco, ha sido el encargado de leer en una rueda de prensa sin preguntas el comunicado consensuado en una reunión que ha durado unos 40 minutos.
Las fuerzas políticas con representación parlamentaria y los agentes sociales consideran el asesinato de Carrasco "un doble desafío a la democracia y a las libertades" por tratarse de un trabajador que además había sido un "representante de los ciudadanos" como concejal en Arrasate-Mondragón (Guipúzcoa).
Todos ellos han apoyado una concentración en esta localidad que tendrá lugar el próximo lunes, un día después de las elecciones generales, y han reafirmado su convencimiento de que al terrorismo "sólo se le puede combatir y derrotar con la unidad de los demócratas y con la fuerza del Estado de Derecho".
"Nunca conseguirán nada. Sólo les espera la aplicación de la ley, la acción de la política y el ejercicio de la Justicia", señala el mismo documento, en el que también avisan a ETA de que sus crímenes encontrarán la respuesta democrática que merecen.
Los reunidos han mostrado su "más afectuoso sentimiento de condolencia y cariño" a la familia del asesinado "cuyo único delito", apuntan, "ha sido representar como concejal a los ciudadanos de Mondragón que lo votaron democráticamente".
Tras manifestar igualmente su solidaridad hacia el PSOE y a la UGT, los firmantes insisten en reiterar su "más rotunda condena" el "rechazo más enérgico" a este nuevo "atentado criminal" y hacen también un llamamiento a los ciudadanos para responder al asesinato "desde la serenidad y la firmeza democrática".
En este encuentro, promovido por los socialistas, han participado representantes de PSOE, PP, CiU, PNV, ERC, IU-ICV y Grupo Mixto, así como los líderes de CCOO, UGT y USO, y de las patronales CEOE y CEPYME, entre otros. EFE
"Las elecciones democráticas del próximo domingo se convertirán en una nueva victoria de la libertad. ETA no ha conseguido ni conseguirá nunca torcer la libre voluntad de los ciudadanos", añaden en el documento conjunto de condena al atentado de esta mañana.
El secretario de Organización del PSOE, José Blanco, ha sido el encargado de leer en una rueda de prensa sin preguntas el comunicado consensuado en una reunión que ha durado unos 40 minutos.
Las fuerzas políticas con representación parlamentaria y los agentes sociales consideran el asesinato de Carrasco "un doble desafío a la democracia y a las libertades" por tratarse de un trabajador que además había sido un "representante de los ciudadanos" como concejal en Arrasate-Mondragón (Guipúzcoa).
Todos ellos han apoyado una concentración en esta localidad que tendrá lugar el próximo lunes, un día después de las elecciones generales, y han reafirmado su convencimiento de que al terrorismo "sólo se le puede combatir y derrotar con la unidad de los demócratas y con la fuerza del Estado de Derecho".
"Nunca conseguirán nada. Sólo les espera la aplicación de la ley, la acción de la política y el ejercicio de la Justicia", señala el mismo documento, en el que también avisan a ETA de que sus crímenes encontrarán la respuesta democrática que merecen.
Los reunidos han mostrado su "más afectuoso sentimiento de condolencia y cariño" a la familia del asesinado "cuyo único delito", apuntan, "ha sido representar como concejal a los ciudadanos de Mondragón que lo votaron democráticamente".
Tras manifestar igualmente su solidaridad hacia el PSOE y a la UGT, los firmantes insisten en reiterar su "más rotunda condena" el "rechazo más enérgico" a este nuevo "atentado criminal" y hacen también un llamamiento a los ciudadanos para responder al asesinato "desde la serenidad y la firmeza democrática".
En este encuentro, promovido por los socialistas, han participado representantes de PSOE, PP, CiU, PNV, ERC, IU-ICV y Grupo Mixto, así como los líderes de CCOO, UGT y USO, y de las patronales CEOE y CEPYME, entre otros. EFE
ETA TORNA A MATAR
ETA HA MATAT ISAIAS CARRASCO MIGUEL. La notícia d’un assassinat, no per esperada, ha interromput el darrer dia de les eleccions com un poal d’aigua damunt dels demòcrates en general i sobre tot del PSOE. i és que un cop més, un militant d’aquest partit ha caigut víctima de la barbàrie sense sentit de la banda terrorista basca.
No fa gaires dies també vaig parlar d’ETA en aquest mateix blog. Llavors, un llibertari, va dir-me que per ell era igual ETA que els governs que deixaven morir de gana els nens del tercer món. Jo sempre he cregut que molta gent canviaria d’opinió si els assassins haguessin matat algú proper: un amic, un familiar o, simplement, un company de partit. Que pensaria la dóna del company socialista assassinat avui i una de les seves filla (deixa tres nenes òrfenes), que l’acompanyaven quan han estat assassinat de la gent que no sap distingir un assassinat a sang freda de les morts produïdes al Tercer Món i no sempre imputables, a causes derivades, directa o indirectament, al Primer Món.
Isaias Carrasco era una víctima fàcil. Un marit i un pare de família que havia deixat l’activitat política pública després de les passades municipals de l’any passat. ETA no tenia que preparat l’atemptat. Només calia anar a buscar al veí o conegut i pegar-li un tret amb traïdoria. Era una persona indefensa que no portava escorta. Una víctima ideal per a una banda terrorista cada cop més debilitada després del èxits policíacs duran aquesta legislatura.
Mondragón, avui, s’ha tenyit de roig. Cal esperar que sigui la última mort que es produeixi degut a la “senseraó” dels terroristes de la ETA (perquè alguna deurà de ser la darrera, no?) Només en queda, des d’aquest humil blog donar el condol a tots els seus familiar (sobre tot a la dona i les filles) i a tota la gran família socialista que, un cop més ha vist com ha estat atacat un dels seus integrants!
No fa gaires dies també vaig parlar d’ETA en aquest mateix blog. Llavors, un llibertari, va dir-me que per ell era igual ETA que els governs que deixaven morir de gana els nens del tercer món. Jo sempre he cregut que molta gent canviaria d’opinió si els assassins haguessin matat algú proper: un amic, un familiar o, simplement, un company de partit. Que pensaria la dóna del company socialista assassinat avui i una de les seves filla (deixa tres nenes òrfenes), que l’acompanyaven quan han estat assassinat de la gent que no sap distingir un assassinat a sang freda de les morts produïdes al Tercer Món i no sempre imputables, a causes derivades, directa o indirectament, al Primer Món.
Isaias Carrasco era una víctima fàcil. Un marit i un pare de família que havia deixat l’activitat política pública després de les passades municipals de l’any passat. ETA no tenia que preparat l’atemptat. Només calia anar a buscar al veí o conegut i pegar-li un tret amb traïdoria. Era una persona indefensa que no portava escorta. Una víctima ideal per a una banda terrorista cada cop més debilitada després del èxits policíacs duran aquesta legislatura.
Mondragón, avui, s’ha tenyit de roig. Cal esperar que sigui la última mort que es produeixi degut a la “senseraó” dels terroristes de la ETA (perquè alguna deurà de ser la darrera, no?) Només en queda, des d’aquest humil blog donar el condol a tots els seus familiar (sobre tot a la dona i les filles) i a tota la gran família socialista que, un cop més ha vist com ha estat atacat un dels seus integrants!
dimarts, 4 de març del 2008
EN BLANC I NEGRE I SOTA PAL·LI
Quan penso que avui s’ha elegit al cardenal Rouco Varela president de la Conferència Episcopal Espanyola, no puc deixar de pensar en una imatge amb blanc i negre i “algú” sortint d’una catedral baix pal•li. És un retorn al passat, a l’època que l’Església influïa a l’Estat i l’Estat li agraïa els “favors prestats” fruït dels missatges “evangelitzadors” al poble, sovint analfabet.
Ahir mateix llegia que el Vaticà apostava per la continuïtat de Blázquez. Pareixia que el sopar entre Zapatero i el Nunci de Sa Santedat havia donat els fruits esperats per l’actual govern d’Espanya. Fins i tot vaig pensar que la cúpula de l’Església tenia molt clar qui seria el proper president i calia buscar un cap de postura moderada per afrontar una legislatura que, de ben segur, seria molt diferent a l’actual.
Per això el resultat d’avui no m’ha deixat de sorprendre. S’ha posat al dur entre els durs al capdavant de l’Església Catòlica espanyola. Un integrista catòlic de cap a peus. L’Església està totalment convençuda que Rajoy serà el proper president. Així, les manifestacions que han encapçalat durant l’actual legislatura, les pregaries, els sermons als seus fidels, haurien donat, finalment, el fruit esperat. Si diumenge guanya Rajoy, no sé si serà un miracle, però puc pensar el que passarà si guanya Zapatero. No crec que ZP sigui tan condescendent amb la cúpula catòlica en aquesta propera legislatura. Fins ara els ha tolerat moltes coses i no ha estat fins al final que s’ha plantat i els ha mirat de parar. Però quatre anys més “d’infidelitats” no les tolera ningú, ni el de més talant de tots! I dic “infidelitats” perquè des de fa molts anys l’Església viu de l’Estat, via finançament, ja sigui de forma directa o via IRPF i ni el gos mossega la ma de qui li dona de menjar. Però Rouco, Cañizares, Garcia Gasco i companyia, saben que de gossos n’hi ha més i possiblement amb més menjar preparat que fins ara.
Han apostat dur, se l’han jugat, però crec que no han previst les conseqüències de que, diumenge, els resultats electorals no els siguin favorables. Fins i tot la jugada de posar Blázquez de vice-president, no els pot servir de res. Per si de cas, que esperin confessats!
Ahir mateix llegia que el Vaticà apostava per la continuïtat de Blázquez. Pareixia que el sopar entre Zapatero i el Nunci de Sa Santedat havia donat els fruits esperats per l’actual govern d’Espanya. Fins i tot vaig pensar que la cúpula de l’Església tenia molt clar qui seria el proper president i calia buscar un cap de postura moderada per afrontar una legislatura que, de ben segur, seria molt diferent a l’actual.
Per això el resultat d’avui no m’ha deixat de sorprendre. S’ha posat al dur entre els durs al capdavant de l’Església Catòlica espanyola. Un integrista catòlic de cap a peus. L’Església està totalment convençuda que Rajoy serà el proper president. Així, les manifestacions que han encapçalat durant l’actual legislatura, les pregaries, els sermons als seus fidels, haurien donat, finalment, el fruit esperat. Si diumenge guanya Rajoy, no sé si serà un miracle, però puc pensar el que passarà si guanya Zapatero. No crec que ZP sigui tan condescendent amb la cúpula catòlica en aquesta propera legislatura. Fins ara els ha tolerat moltes coses i no ha estat fins al final que s’ha plantat i els ha mirat de parar. Però quatre anys més “d’infidelitats” no les tolera ningú, ni el de més talant de tots! I dic “infidelitats” perquè des de fa molts anys l’Església viu de l’Estat, via finançament, ja sigui de forma directa o via IRPF i ni el gos mossega la ma de qui li dona de menjar. Però Rouco, Cañizares, Garcia Gasco i companyia, saben que de gossos n’hi ha més i possiblement amb més menjar preparat que fins ara.
Han apostat dur, se l’han jugat, però crec que no han previst les conseqüències de que, diumenge, els resultats electorals no els siguin favorables. Fins i tot la jugada de posar Blázquez de vice-president, no els pot servir de res. Per si de cas, que esperin confessats!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)