REFLEXIONS EN VEU ALTA

Quants de cops diguérem que el PP i CiU eren autistes... que no entenien el clam de l’Ebre quan volien transvasar el riu molts de quilòmetres al Sud i també cap al Nord. Quantes vegades diguérem que volíem polítics dignes i cridarem traïdors a aquells polítics d’aquí que seguien fidelment les directrius de qui manava a Barcelona. Llavors hi havia altres partits que ens donaven suport. Uns des del primer moment (ERC i ICV), Al PSC li va costar una mica més, però finalment va fer cas a la seva militància que, majoritàriament, defensava el riu i el territori.
Aquests partits que ens donaven suport van arribar al poder. En bona part gràcies a la gent de l’Ebre. Directa o indirectament, ja que la lluita portada arreu dels països catalans i més enllà de les fronteres de l’estat va fer obrir els ulls a més d’un i més de dos.
Amb la derogació del PHN, una de les primeres mesures que va prendre el president Zapatero, juntament amb la retirada de les tropes de l’Iraq, finalment vàrem respirar tranquils i quasi tots pensarem que fins que no tornés a governar el PP, els dies de lluita i manifestacions s’havien acabat.
Però de sobte ens diuen que hi ha una gran sequera. Que a Barcelona i la seva àrea metropolitana li manca aigua. Que es tracta d’una emergència nacional. I a partir d’aquí comencen a llençar globus sondo a veure quin de tots tenia una millor acollida entre els ciutadans: transvasar aigua del Segre, portar-la amb vaixells i trens des de diferents indrets, etc. Però al cap només tenien una cosa des del principi. Segurament de molt temps abans del 9 de març, data en que es celebraren les eleccions generals: fer la interconnexió de xarxes entre els dos sistemes hídrics catalans: El Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter Llobregat (ATLL) Segurament, per ells era la millor solució. La distància entre els dos sistemes era de molts pocs Km. I a sobre podia anar seguint el curs de l’autopista AP-7. Quina casualitat, els propietaris de l’autopista son els “mateixos” que els que van a construir la canonada de connexió. I al darrera de tot la Caixa, l’entitat bancària més important de Catalunya que finança la majoria de projectes de la pròpia Generalitat de Catalunya, incloent-hi les quantitats que es destinen a la cooperació internacional.
Però Barcelona i la seva àrea d’influència reuneixen cinc del set milions d’habitants de Catalunya i per la qual cosa és on hi surten el major número de vots. Segurament que a hores d’ara ja hi ha un estudi fet (d’aquest que reclama l’oposició i que es donen a consultories “amigues”) que mostra la intenció de vot de celebrar-se avui mateix uns comicis electorals a Catalunya. No fa gaires setmanes en vàrem tenir una petita mostra on, segons els resultats, Montilla aconseguia els seu millor resultat.
Manca menys d’un mes per al Congrés d’ERC. El resultat és tan incert com el que farà l’equip guanyador sobre si trenca o no el pacte de govern. Depenent d’aquesta decisió, la nova situació bé pot veure’s abocada a un avançament electoral, segurament per al proper hivern, abans de que l’any s’acabi.
La popularitat de Montilla i la “ferma” decisió socialista en el tema de fer la interconnexió per apaivagar qualsevol situació d’angoixar produïda per l’amenaça irreal de manca d’aigua a Barcelona. Un resultat favorable al PSC abocaria, segurament, en una posició dominant a l’hora de buscar noves aliances i conformar un nou govern a Catalunya.

TENS 55 ANYS?

Si tens cinquanta cinc anys estàs d’enhorabona ja que pots fer-te voluntari per a un projecte científic. Efectivament, l’Hospital Clínic de Barcelona y professors de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona volen experimentar els beneficis de veure 2 gots de vi negre al dia. Com a recompensar, als escollits entre els voluntaris, se’ls donaran 28 ampolles de vi negre, evidentment, del Penedès.
Que beure vi negre en moderació és bo per a la salut, més concretament per a prevenir possibles malalties cardiovasculars, ja fa anys que se’n parla, el que no sabia és que encara no s’havia fet cap estudi (o potser si) sobre el tema.
I si no tens 55 anys, no et preocupis. Beure vi, sempre que sigui amb moderació, encara entra dintre de les possibilitats de la majoria. Però com som de les Terres de l’Ebre, el nostre “experiment” particular el podríem fer amb vi de DO Terra Alta, que no té res a envejar al Penedès ni a la majoria de vins del país.
Jo no tinc 55 anys, així que em tindré que aguantar i esperar a veure si dintre d’uns quants anys més repeteixen l’experiment per no haver arribat a cap prova concloent!

S’ACABA EL PETROLI?

Sóc dels que creuen que les noticies, al repetir-se sovint, deixen de ser noticies. Però de la pujada del preu del petroli dia si i dia també, se’n parla i se’n parlarà. Aquest mateix matí escoltava a les notícies de la SER que “el petroli de Brent està en escalada lliure” i és del tot imprevisible el sostre pot arribar a assolir. Es parla de que a la tardor arribarà als 150 euros barril (avui s’ha comprat a uns 135) i que no es trigarà molt a arribar als 200. He escoltat a un professor de la universitat de Barcelona, expert en energia, que opinava que fins que l’organització de països productors (OPEP) no incrementi la seva producció, el preu del cru seguirà pujant pel pànic que produeix al mercat la possibilitat de que no n’hi hagi prou. Tot seguit a dit que la OPEP no està per la feina, però segons ell, el més greu és el que alguns pensen: no se’n produeix més perquè queden poques reserves.
En tots aquests anys, els països industrialitzats, no han tingut la precaució de posar al mercat nous productes, suficientment competitius, per a que els ciutadans puguin tenir d’alternatives de veritat. Aquest canvi de carburants, del petroli convencional a les altres productes, com per exemple, els derivats dels cereals, s’hauria pogut fer gradualment sense causa grans perjudicis al públic en general. Però sobre tot per a les grans petroleres, però també els estats, no els han interessat suficient posar a l’abast aquests nous carburants. I tot això per interessos purament econòmics i especulatius.
Davant de tot això, no he pogut deixar de comparar-ho amb el tema de la interconnexió de xarxes. Alternatives n’hi ha, però el govern segueix capficat en fer-la tant si com no. I mentre, durant molts anys, les xarxes urbanes tenien (i tenen) fuites per tot arreu i ha existit un sobre consum, de vegades, desmesurat i sense miraments. I quan ja han vist les orelles al llop, llavors tot són presses i nyaps, quan les mesures per a solucionar-ho, sense causar tant d’enrenou, haurien pogut començar-se a fer anys enrere i evitar així l’actual situació de crispació territorial. Així, davant el pànic creat des de diferents llocs (manifestacions del govern, avalades en principi per experts, informacions de la premsa més mediàtica, etc.) justificar la connexió és molt més fàcil i acceptable, sobre tot per als qui, d’aquesta forma, els garanteixen un subministrament d’aigua permanent.

ELECTORALISME? QUI FA ELECTORALISME?

Sense haver estat present a la trobada d'ahir entre el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero i el lehendakari Juan José Ibarretxe, per la informació que ha transcendit, va deure de ser una cosa així com un "diàleg de besucs". Segons Ibarretxe, Zapatero "només té al cap eleccions i qui només té al cap eleccions, no té al cap solucions" (la frase no està malament, no) En canvi, el president espanyol va ser molt més parc en paraules per a respondre-li: "No és veritat que les eleccions no aportin solucions" I es van acusar mútuament de fer electoralisme. I a qui ve la pregunta? Què és fer electoralisme? Crec que en política d'electoralisme se'n fa sempre! Abans de les eleccions i després de les eleccions. Abans perquè és quan fas les promeses electorals encaminades a guanyar i el que és més important: governar! I després de les eleccions perquè has de complir aquelles coses que vas prometre, però també per aplanar el terreny en vista a les properes.
És més o menys igual que aquells que diuen que no fan política? Què no fan què? La política no només la fan els polítics dels partits. També aquells que diuen que no van a votar per que no els agraden els polítics o per qualsevol altre motiu. Ja ho ha dir el filòsof de l’antiguitat Aristòtil: "l'home és un animal polític per naturalesa". Totes les relacions humanes son política. Com també totes les accions polítiques "son electoralistes!"