La casa blanca “espanyola” no passa per un bon moment. Encara què esportivament parlant han guanyat els dos darrers campionats de lliga, amb la presidència de Ramón Calderón, en el tema social han suspès cada vegada que han tingut que passar un “examen”. Primer ja va ser la victòria “in extremis” del dimitit mandatari blanc i tot l’enrenou dels vots per correu: què si eren o no vàlids? Fins i tot hi van tenir que intervenir els tribunals de justícia... Després va ser la darrera assemblea de socis compromissaris. L’existència “d’infiltrats” que ni tant sols eren socis de l’entitat, va ser negada per Calderón i la seva junta fins al darrer moment, quan ja les proves que ho evidenciaven no es podien amagar. Les declaracions de l’exsecretària, l’acomiadament d’homes que havien estat claus dintre de l’organigrama dels darrers anys etc.
Hi ha qui veia la ma de l’anterior mandatari Florentino Pérez i les ganes de retornar a la presidència del Madrid.
Ara s’ha obert l’etapa preelectoral i els hipotètics candidats (Carlos Sainz, Juan Villalonga, José Maria Aznar i el propi Florentino, són noms que sonen) busquen estratègies, complicitats i aliances de tota mena per a col•locar-se en una situació d’avantatge sobre els altres possibles competidors.
Tos recordem la primera presidència de Florentino i de la principal “arma” que va fer servir per guanyar les eleccions. Va anunciar que si guanyava ell, Luis Figo, el jugador portuguès que per aquell temps era l’estrella mediàtica del Barça, jugaria al Madrid. L’entorn del Barça va mostrar el seu escepticisme i pocs es creien que l’afirmació de Florentino fos veritat. Fins i tot el propi Figo ho desmentia una vegada i una altra. Però l’estratègia va funcionar. Florentino va contactar amb el representant del jugador i li va prometre que li “ompliria les butxaques” si aconseguia un precontracte del jugador amb ell i que només es faria efectiu en el cas de que guanyés. Per aquell temps, Florentino, no era el gran favorit i quasi ningú pensava que podria arribar a presidir l’equip merengue, ni tampoc el representant del jugador portuguès. Això sí, el contracte portava una clàusula de penalització per al cas de que el representant fes marxa enrera.
Al final tots sabem el que va passar: Florentino president del Madrid i Figo vestint la camiseta “immaculada”.
En aquests darrers dies està sonant una possible maniobra de les mateixes característiques amb el jugador Lionel Messi. Per sí o per no, ja hi ha gent, com Cayetano, humorista gràfic de l’Sport, que li aconsellar no firmar ni factures i menys si qui li demana porta ulleres fosques i té pinta de banquer...
És evident que entre el Barça i el Madrid hi ha una rivalitat de dècades. Des del cas Di Stefano que, també el Madrid va utilitzar totes les argúcies i les influències que tenia amb l’antic règim de Franco, per emportar-se al jugador cap al seu club, amb detriment del Barça, que en tenia quasi tots els números per fer-lo vestir amb la samarreta blaugrana. Però quasi sempre ha estat el Madrid qui ha guanyat les “batalles dels despatxos”. Així que faria bé Jan Laporta de blindar de la millor manera possible el qui avui està considerat el millor jugador del món i n’és el referent de l’equip de futbol. Sé que hi haurà incrèduls que pensaran que això no pot passar més... Per si de cas. Més val posar-hi remei ara que acabar-ho lamentant després!
