POSAR PALS A LES RODES

El PP, una vegada més, mira d’entorpir qualsevol cosa que no els aparegui bé i que beneficiï a Catalunya.
Ahir hi van haver dos exemples clars. El primer és la referència sobre el finançament de Catalunya i el possible increment que va fer la ministra Salgado. Va dir que els 9.000 milions d’euros addicionals que s’ofereixen a Catalunya és una xifra de partida i que poden incrementar-se. En quan? Això és el que falta saber. Segurament l’Estat ha fixat un marge que, difícilment, mourà i si ho fa, serà a canvi d’alguna cosa. Es clar que a CiU li segueix pareixent poc i Montilla li va tenir que recordar a Mas que “quintuplicava” la quantitat que ell mateix havia pactat.
El PP ha sortit dient que “s’està beneficiant a la ‘rica’ Catalunya”. La qual cosa, evidentment, posarà en peu de guerra les autonomies governades pel seu partit, però també, molt probablement, les altres.
Quan jo era menut, Catalunya era, juntament amb el País Basc, les “regions” d’Espanya més desenvolupades. La realitat actual ja no és així. A manca de xifres concretes, recordo que quan han sortit llistats, les Illes Balears han pasta a ser de les capdavanteres, gràcies al turisme i la inversió estrangera que s’ha fet allí. També Madrid ha sofert un gran augment. Segurament gràcies a l’aportació de les multinacionals al sectors serveis sobre tot, però també a la indústria. I València, en els anys que governava el PP a Espanya, van mirar cap a un altre costat sense importar-los la forma com es creixia. L’important era construir urbanitzacions, camps de golf i qualsevol cosa que portés turisme al Llevant espanyol.
Per l’altre costat està la llei de “fosses comunes de la guerra civil” que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots en contra del PP. La llei, pionera a l’estat espanyol, permetrà la recerca i obertura dels llocs on es van enterrar soldats o simpatitzants de la II República espanyola. Totes les despeses aniran a càrrec de la Generalitat. Fins ara n’hi ha 179 de localitzades per tot el territori català.
Perquè el PP hi va votar en contra? El cert és que no he llegit els raonaments que donen els populars per a oposar-se a la llei, però crec que és la pròpia por d’enfrontar-se amb el seu propi pasta. El PP mai ha condemnat el règim dictatorial de Franco i no ho ha fet perquè seria condemnar als seus. Quants avantpassats dels actuals dirigents del PP estarien involucrats amb crims de guerra? I de no ser-ho directament, si que van ser còmplices de les desaparicions i probablement morts de molta gent, grans i petits...
Potser hi haurà algú que digui que són diners malgastats en temps de crisi. Bé, podria ser un bon argument, però no s’aguanta en lloc. Manos Límpias, un sindicat de la ultradreta que no té cap tipus de representació va acusar al jutge Garzón de prevaricació per voler, precisament, investigar aquest crims. Des del meu punt de vista també és intolerable que la justícia malgasti temps i diners en investigar al jutge de l’Audiència Nacional quan hi ha tantes coses, segurament més importants que investigar i jutjar.

TENSAR LA CORDA

Ahir el Barça donava per trencades les negociacions de renovació del seu porter titular Victor Valdés. El motiu? Les pretensions del porter de l’Hospitalet de Llobregat de voler cobrar un des sous més alts de la plantilla i quasi, quasi, passar a ser el porter millor pagat del món: 9 milions d’euros bruts per temporada.
Ara, el qui ha estat guanyador del trofeu Zamora d’aquesta lliga 2008-2009 estava cobrant 6 milions d’euros, es a dir 1.000 milions de les antigues pessetes. O sigui, fent números ràpidament, pretén un increment del seu contracte en un 50 %. El contracte acaba el 30 de juny de l’any que ve; o sigui, encara li queda una temporada, al menys que algú vingui i li pagui al Barça la clàusula de rescissió.
Si l’altre dia criticava el Madrid i la seva política de fitxatges, desmesurada per als temps que corren, avui també cal dir el mateix de Valdés. A quin treballador sé li ha pujat la nòmina un 50 % per fer la mateixa feina que estava fent? Segurament que a cap!
Trobo totalment incomprensible que un jugador del planter que segurament sent com a propis els colors blau i grana de la camiseta demani per a renovar un disbarat així. De moment no he sentit dir res de que un altre club d’Europa (o de l’Orient mitjà, que són els únics llocs on es poden pagar aquests preus) s’hagi interessat per fer-se amb els serveis del porter del Barça.
Victor Valdés, com la majoria de porters, ha estat qüestionat quasi sempre. Recordo quan va començar a jugar sent molt jove i ja va fer que s’alcessin veus crítiques en contra del seu comportament. Jo el defensava davant dels meus fills i companys de treball. Deien que tenia un caràcter “xulesc” i jo deia que un porter jove havia de ser “xulo” per a poder jugar amb un equip de primera fila com el Barça. Un jugador tímid, que no sabés donar ordres a les “estrelles” del Barça, difícilment podria jugar de titular.
També recordo aquell rifi-rafe que va tenir amb Van Gaal i que li va costar perdre la titularitat per un temps i, sinó recordo malament, també una sanció econòmica.
Per a mi Valdés ha demostrat que és un porter per al Barça, malgrat les crítiques. Una errada greu d’un porter pot fer perdre un partit. Als davanters pareix que se’ls accepti millor les errades davant de la porteria contrària.
Un altre condicionat per a Valdés és que difícilment ningú li pagarà els 9 milions que està intentant treure al Barça. Els grans equips europeus ja tenen un bon porter (no es concebible un gran equip sense un gran porter) i fitxar a Valdés seria simplement per tenir un bon recanvi o passar a ser suplent el porter actual... Fixeu-vos en el que està passant als jugadors que el Real Madrid vol traspassar i que al tenir una nòmina alta i cap pretensió d’abaixar-la, ningú els fitxa!
No he parlat del representant del porter, però penso que l’està aconsellant malament. És evident que el seu representant només és fidel al color dels euros i no li importa gens ni mica que les relacions entre el club i el porter es puguin deteriorar. Ve a ser, si fa o no fa, com quan els tres representants de Ronaldo van arribar a exigir tant al Barça que al final va acabar jugant amb l’Inter. Es clar que ell era un davanter centre i, aquests, si son bons, sempre tenen lloc a qualsevol equip. Els representants van a comissió (de les fitxes i dels traspassos) Si Valdés es queda al Barça amb unes condicions similars a les que té, els beneficis del seu representant no pujaran (un altre que no tindrà problemes amb la crisi...)
Aquesta tarda Joan Laporta, el president de l’entitat (crec que no feia falta dir-ho) i el propi jugador tenen una reunió a “can” Barça, sense l’intermediari. Cal esperar que la reunió serveixi per a fer recapacitar Valdés.
De no ser així el Barça ja té contactes amb el jove Asenjo, porter del Valladolid i amb el del Vilareial Diego López.
Jo sempre dic: Quan algú guanya molts, molts diners, hi ha un moment que és impossible viure millor. I si a sobre, jugues amb el club dels teus somnis... Encara pot haver algú que vulgui demanar més? En aquest cas, pareix que sí!

CORRAL DE GALLINES

Quan algú és covard, sé li diu que és un gallina. Suposo que pel caràcter poruc que tenen aquestes aus de corral. Després de les darreres notícies sobre el cas Gürtel que afecta a diversos càrrecs del Partit Popular, la seu del carrer Gènova de Madrid s’apareix prou a un corral de gallines.
Feia temps que no escoltava “Hora 25” de la Cadena SER. Molt abans de la defunció de Carlos Llamas. Aquest canvi de costums es va produir quan vaig tenir que mudar-me de casa durant uns mesos. A nit vaig tornar a escoltar el programa i penso que va ser una nit adequada per fer-ho. A l’hora de la tertúlia, els col•laboradors van parlar de la imputació del tresorer Luis Bárcenas i també de Jesús Merino i Gerardo Galeote. El jutge de Madrid que fins ahir portava la investigació, va traslladar al Tribunal suprem al haver “aforats” i com a tals, és incompetent per a jutjar-los. Cada vegada està més clar que hi va haver tot una trama corrupta de les empreses que dirigia Correa que, a canvi de suculents contractes públics d’allí on governava el PP, els hi donava suculentes comissions. Ara el que falta demostrar és si el PP es finançava de forma il•legal o no i només els imputats s’embutxacaven els bitllets bancaris. Personalment, penso que sí, que hi ha una trama de finançament, però el ser humà es dèbil i davant del color morat dels de 500 euros, és difícil reprimir-se les ganes “d’anar-ne apartant de tant en tant”. Per cert, es diu que van enxampar a Bárcenas fent in ingrés de 700 bitllets de 500 € i, al veures atrapat, va dir que havia demanat un préstec per a finançar una operació i com que no s’havia fet els tornava a ingressar (¡! ¿?)
A Luis Barcenas se li imputen dos delictes: el de frau a l’hisenda pública i també de suborn. No obstant el jutge ja avisa que el de frau fiscal prescriu a final de mes i dona pressa al Tribunal Suprem per a que això no passi.
A la tertúlia van recordar la condició de registrador de la propietat de Mariano Rajoy i per tant, advocat. Pensaven que havia degut de llegir-se l’auto de les imputacions dictat pel jutge (que per cert, opinaven que era un dels millors que havien llegit, tan en la forma con en el fons) L’auto en qüestió no deixar lloc a que es puguin extreure altres conclusions i per tant, pensaven que Rajoy hauria d’haver pres mesures en contra dels imputats. Cosa que, ahir, no va ser així. Una mesura “cautelar” seia haver-los donat de baixa provisional del partit esperant la sentència judicial que es produirà en un temps, crec, relativament llarg.
Hi havia qui comentava que Bárcenas deu de tenir alguna cosa amagada i que la traurà en cas de necessitat. I Rajoy té por a que això pugui succeir. Per tant, no provocarà aquesta situació.
També el propi Bárcenas caldria que adoptés alguna postura diferent al seu actual comportament. Per exemple dimitir de tots els seus càrrecs. Tampoc no ho ha fet.
Mentre, el portaveu parlamentari, el valencià, Esteban Gonzàlez Pons segueix insistint que “es tracta d’una trama del govern que no ha pogut pair la derrota electoral de les passades eleccions europees”. Arguments no li falten, no. Abans era la por a perdre-les i ara, per la rebequeria d’haver-les perdut. I si les causes continuen, segurament sortiran molt més motius per inculpar l’actual govern de Zapatero.
L’altre dia, parlant de les estratègies electorals, va sortir l’actitud del grup parlamentari del PP amb Rajoy al cap i la similitud amb aquell temps de la presidència de Felipe González amb Aznar com a cap de files i el seu . “Váyase, Sr. González”. El que havia fet (o no), importava poc. Ara passa el mateix, tots els mals del país son deguts a Zapatero i el seu govern.

BARRI SÈSAM

Ens hem fet grans, però encara recordem quan a la 1ª de TVE feien el programa infantil Barri Sèsam. Hi sortien diversos personatges com Epi i Blas o com el monstre Coco. Era, evidentment, un programa pensat per als més menuts de la casa. Molt didàctic, s’ensenyava a la canalla conceptes bàsics com prop i lluny, gran i petit, abans i després o dreta i esquerra.
Aquests conceptes ens van quedar (bé, de fet a mi ja em va agafar una mica crescut i ja me’ls havia après feia uns quants anys), però pasta el temps, pareix que el PSOE ens vulgui canviar els conceptes, pensant que els hem obligat o una cosa així.
El dia 9 d’agost de 2008 es fixava com a data límit per aprovar el nou finançament de Catalunya, segons l’Estatut de Catalunya que fa "validar" el Congrés dels Diputats amb suport del grup socialista. Des de llavors s’han anat fixant noves dates. La darrera el 15 de juliol proper. O sigui per a dintre d’un mes exactament. El PSOE està jugant amb els interessos del poble català, pensant, dic jo, que no devem tenir clar el concepte de temps.
Tampoc no hi ha acord sobre la quantitat. Zapatero no para de repetir que “serà el millor finançament que ha tingut mai Catalunya”. Presumeixo que la qual cosa no ha de ser tant difícil. És evident que l’actual sistema és un model caducat, com ho era l’antic Estatut. Per això, des de Catalunya se’n promouen de nous. Qualsevol xifra que superi la quantitat que percebia abans Catalunya via transferències corrents, serà millor. No serà la ideal, ni l’adequada, ni la necessària... Digueu-li com vulgueu, però si la “millor que hem tingut”.
Al míting central del PSC a Barcelona de les passades europees, Zapatero va reiterar una vegada més que s’estava prop de tancar l’acord. Ara resulta que la ministra Elena Salgado ofereix la mateixa xifra que ja havia estat rebutjada el mes de març. Potser ho desconeixia la Salgado? No ho crec.
Que tota aquesta negociació ha portat un desgast considerable al PSC? Segur! Com a principal partit del govern de Catalunya i cosí germà del que governa a Madrid, aquí a Catalunya hi ha molta gent que no acaba de comprendre l’actitud tolerant del PSC i potser encara menys, la dels altres dos socis de govern.
És evident que aquesta ha estat, sinó la única, la principal causa de la pèrdua de vots a les passades eleccions del 7 de juny. Així, el manifesta d’ahir del PSC demanant disculpes, sorprèn perquè no és habitual en un partit polític, però sembla lògic.
Per acabar recordem una frase del president Montilla al acte de campanya de les generals de l’any passat: José Luis, els socialistes catalans t’estimen, però encara estimem més Catalunya!” Què esperem per a demostrar-ho!!