dilluns, 15 de juny del 2009
BARRI SÈSAM
Ens hem fet grans, però encara recordem quan a la 1ª de TVE feien el programa infantil Barri Sèsam. Hi sortien diversos personatges com Epi i Blas o com el monstre Coco. Era, evidentment, un programa pensat per als més menuts de la casa. Molt didàctic, s’ensenyava a la canalla conceptes bàsics com prop i lluny, gran i petit, abans i després o dreta i esquerra.
Aquests conceptes ens van quedar (bé, de fet a mi ja em va agafar una mica crescut i ja me’ls havia après feia uns quants anys), però pasta el temps, pareix que el PSOE ens vulgui canviar els conceptes, pensant que els hem obligat o una cosa així.
El dia 9 d’agost de 2008 es fixava com a data límit per aprovar el nou finançament de Catalunya, segons l’Estatut de Catalunya que fa "validar" el Congrés dels Diputats amb suport del grup socialista. Des de llavors s’han anat fixant noves dates. La darrera el 15 de juliol proper. O sigui per a dintre d’un mes exactament. El PSOE està jugant amb els interessos del poble català, pensant, dic jo, que no devem tenir clar el concepte de temps.
Tampoc no hi ha acord sobre la quantitat. Zapatero no para de repetir que “serà el millor finançament que ha tingut mai Catalunya”. Presumeixo que la qual cosa no ha de ser tant difícil. És evident que l’actual sistema és un model caducat, com ho era l’antic Estatut. Per això, des de Catalunya se’n promouen de nous. Qualsevol xifra que superi la quantitat que percebia abans Catalunya via transferències corrents, serà millor. No serà la ideal, ni l’adequada, ni la necessària... Digueu-li com vulgueu, però si la “millor que hem tingut”.
Al míting central del PSC a Barcelona de les passades europees, Zapatero va reiterar una vegada més que s’estava prop de tancar l’acord. Ara resulta que la ministra Elena Salgado ofereix la mateixa xifra que ja havia estat rebutjada el mes de març. Potser ho desconeixia la Salgado? No ho crec.
Que tota aquesta negociació ha portat un desgast considerable al PSC? Segur! Com a principal partit del govern de Catalunya i cosí germà del que governa a Madrid, aquí a Catalunya hi ha molta gent que no acaba de comprendre l’actitud tolerant del PSC i potser encara menys, la dels altres dos socis de govern.
És evident que aquesta ha estat, sinó la única, la principal causa de la pèrdua de vots a les passades eleccions del 7 de juny. Així, el manifesta d’ahir del PSC demanant disculpes, sorprèn perquè no és habitual en un partit polític, però sembla lògic.
Per acabar recordem una frase del president Montilla al acte de campanya de les generals de l’any passat: José Luis, els socialistes catalans t’estimen, però encara estimem més Catalunya!” Què esperem per a demostrar-ho!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada