JUSTÍCIA SURREALISTA

Avui, diaris com el Punt qualifiquen les decisions judicials d’ahir com: “Ho hi ha dret”. I el cert és que és difícil que l’opinió pública catalana pugui comprendre algunes decisions que està prenent la Justícia darrerament i no només parlo de la d’ahir.
La consulta que es portarà a terme a Arenys de Munt no té cap transcendència política més enllà de valorar els resultats dels que hi participin. Però segur que tal com passa amb totes les eleccions, una gran part de ciutadans es quedaran a casa perquè no els interessarà gens ni mica. Per aquest motiu no s’acaba d’entendre la sentència de la jutge indicant expressament que l’ajuntament “no hi pot col•laborar”.
Les normes estan per aplicar-les però també sabem que són interpretatives i que les decisions que depenen de més d’un jutge, quasi mai es prenen per unanimitat. I com per a mostra un botó, només cal fixar-se amb el retard de la sentència sobre la constitucionalitat o no de l’Estatut de Catalunya degut a que els magistrats del Tribunal Constitucional no s’arriben a posar d’acord i busquen consensuar al màxim possible la sentència definitiva.
Si a sobre li sumem que “emparant-se en el dret de la lliure manifestació de idees”, un altre tribunal, el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) hagi autoritzat a una banda de provocadors, com són els integrants de la Falange (quina de totes? Ja que a les convocatòries electorals se’n presenten al menys dues) a manifestar-se, precisament a Arenys de Munt, en contra de la consulta “independentista”. I pregunto: Quants dels manifestants són veïns de la localitat? Segurament que cap dels que es manifestaran son veïns de la població de la comarca barcelonina del Maresme. Llavors, per molt que tinguin “el dret de manifestar la seva ideologia”, no ho podrien fer a un altre lloc, per exemple, davant de la Conselleria de Governació? Deixar-la fer al mateix municipi de la consulta no deixa de ser un despropòsit per part del jutge del TSJC que ho va autoritzar.
També voldria, encara que només sigui de passada, parlar de la compareixença de Garzón davant del jutge. És xocant que un jutge a qui li han pasta milers d’inculpats de tota mena, ara hagi de prestar declaració per “voler investigar els crims de la dictadura franquista”. Era competent Garzón per empresonar a Pinochet? Era competent Garzón per a investigar els crims de la repressió argentina? Si ho era, no recordo que ningú presentés cap denuncia, perquè no ho ha de ser a l’hora de voler investigar els crims comesos pel franquisme...
Una consideració. Si els tribunals espanyols van declarar il•legal a Batasuna i el seu entorn, ¿perquè no declaren il•legals partits com la Falange o sindicats franquistes com “Manos Limpias” què és el que acusa a Garzón de prevaricació?
Voldria acabar recordant el que deia ahir el columnista del Periódico Josep Maria Tericabras: “ És la Democràcia la ha fet la Constitució, no al revés”.

DARRERA HORA: El President Montilla a l’entrevista dels Matins de TV3, sobre el tema d’Arenys de Munt, ha dit: “La consulta d’Arenys dóna arguments a la caverna de la dreta espanyola” Hi estaríeu d’acord?

(L’acudit s’ha publicat avui al Punt i és de Joan Antoni Poch)

RETIRADA DE LES BOSSES DE PLÀSTIC : UNA MESURA INSUFICIENT

Ja fa temps que vaig opinar aquí mateix que calia retirar les bosses de plàstic que donen als súpers quan vas a comprar. De fet ja feia anys que es remorejava amb aquesta possibilitat. Però si només es retira aquest tipus de bossa, em sembla una mesura del tot insuficient. Necessària, però insuficient.
Aquests darrers dies s’ha pogut veure per televisió un reportatge on el periodista feia una hipotètica sortida per anar a comprar a diversos establiments del barri: supermercat, farmàcia, etc. I a tot arreu li donaven una bossa per a portar la mercaderia que acabava de comprar. També es deia que per cada bossa, es llença a l’atmosfera 4 grams de CO2.
Aquell mateix dia vaig anar a comprar a la fruiteria que tinc a baix de casa mateix. Vaig comprar bajoques que vaig tenir que posar a una petita bossa de plàstic transparent, el mateix vaig tenir que fer amb els xampinyons i amb el porcí de formatge tendre que em va tallar la botiguera. Què es fa amb aquestes bosses de plàstic transparents? Jo les reutilitzo per a replegar els excrements de la meva gossa, però sempre me’n sobren...
Al supermercats ho venen embassat, però igualment està embolcallat de plàstic i, de vegades, com la carn o els mateixos xampinyons, porten una safata de porexpan que, segons m’han dit, és altament contaminant.
O sigui, quan arribeu a casa amb la bossa (ja sigui de plàstic, ja sigui d’un altre material –ja que sou molt ecològics i en porteu una de diversos usos-) feu un pràctic exercici i mireu a dintre. Ja veureu com està plena d’altres embolcalls de plàstic de les mateixes característiques i igualment contaminants i també difícils de destruir com les que es volen retirar...
No estic gens d’acord amb el que diuen des de les associacions d’empresaris del sector afectats per la possible retirada. Què perdran llocs de treball? Faltarà veure-ho.
Els empresaris, si són bons empresaris, cosa que no dubto, voldran seguir guanyant diners i per a fer-ho caldrà adequar el sector a les noves necessitats que, no són d’altres que la utilització de materials “biodegradables”. Aquests productes no són cap novetat, ja que existeixen al mercat indústries que ja fabriquen articles molt més respectuosos amb l’entorn. Possiblement el cost de producció d’aquestes articles, avui per avui és més elevada que els tradicionals, però una fabricació a gran escala farà abaixar els costos y que el consumidor no veurà afectada la seva butxaca.
També caldria recordar la “famosa” formula de les “3 R”: “reducció, reutilització i reciclatge”. Però per aquest ordre. Primer cal mirar de reduir-les, després, les que arribin al consumidor, mirar de poder-les reutilitzar i, finalment, reciclar-les quan ja no se’ls hi pugui donar cap ús més.

UNA MESURA POPULAR

El govern ha anunciat una congelació de sou per als funcionaris. És una mesura que es venia reclamant des de diversos sectors de la societat en els darrers temps. A més és una mesura molt fàcil d’aplicar per a l’executiu. Més fàcil que qualsevol altra. Y l’opinió pública en general aplaudirà la iniciativa del govern.
Però quan es parla de funcionaris, a qui es refereix? Normalment, el ciutadà de peu, quan parla de funcionaris es refereixen als que treballen als diferents departaments de les administracions atenent al públic i mirant de resoldre’ls el problemes o els dubtes que puguin tenir. De vegades es tracta d’un treball fosc y sovint poc agraït.
Però també solen ser funcionaris el personal sanitari, el personal docent, els cossos i forces de seguretat o els veterinaris, arquitectes, advocats, etc. que treballen per algun organisme públic.
M’han comentat que la congelació no serà per a tothom. Els primers col•lectius esmentats al paràgraf anterior pareix que no patiran la congelació salarial. No estarem llavors, davant d’un greuge comparatiu? Temps hi haurà per a parlar-ne i caldrà veure que n’opinen els sindicats dels col•lectius implicats.
De totes formes opino que aquesta congelació es un pedaç més del govern de Rodríguez Zapatero. Només fa uns dies, un membre del seu govern (no recordo qui) deia que no s’havia parlat de congelació, però si de reduir la despesa pública. En menys d’una setmana, com sol fer l’executiu, pareix que s’ha desdit.
A partir del mes de juny de 2008, el govern central, va aprovar una mesura de reactivació de l’economia basada en “donar” 400 euros anuals a tots els treballadors. A la pràctica hi va haver col•lectius com pensionistes, aturats o que només cobren el “salari mínim interprofessional” que no van poder rebre l’ajut perquè no se’ls retenia dita quantitat. Llavors ho van “vendre” com una mesura per a que els ciutadans disposessin de més diners per a gastar-se.
Ara, el govern no té por de que si es congela el sou als funcionaris (o a determinats funcionaris), al perdre poder adquisitiu, continguin la seva despesa? La veritat, em sembla una contradicció.
Una altra cosa que s’ha de saber és que els grups més baixos de l’administració, els que cobren menys, solen tenir nòmines més baixes que altres treballadors que fan tasques administratives a les empreses privades. Y quan es fa una congelació, normalment ja no es recupera. Ni en temps de “vaques magres”! Els funcionaris no disposem de clàusula de revisió salarial y, si es convoca una vaga, a l’administració (en general), al no ser un sector productiu, no els importa gaire. Per exemple, si es convoca una vaga en una “temporada alta” de feina, el treure un decret i allargar el termini, en tenen prou. En canvi, els empresaris, com que s’hi juguen els guanys, les vagues els hi fan molt més mal.
Segurament ara sortirà el PP criticant al govern per la « nova » mesura anti-crisi, tal com ho han fet amb l’anunci de l’apujada d’impostos. Cal recordar que l’any 1996, amb el govern de Felipe González, els funcionaris (tots) vàrem patir la primera congelació de la que tinc memòria y amb l’arribada al poder de José Maria Aznar, la segona. Només una diferència: era el darrer any de govern d’un i el primer de l’altre.

L'AMPOSTA DE CONVERGÈNCIA

Dissabte passat vaig anar a comprar el diari a la llibreria de costum. Després de mi hi va entrar una senyora, propietària d’un establiment comercial de la nostra ciutat. En veure’m, em va preguntar: Què passa amb l’ajuntament que no fa complir la normativa? A la pregunta li vaig respondre amb una altra? Vols dir l’ajuntament o l’equip de govern? I ella respongué, l’equip de govern, imagino...
Evidentment una cosa és l’ajuntament, que són els 17 regidors electes que vàrem sortir de les passades eleccions municipals i l’altra cosa, molt diferent, són els 9 regidors de Convergència i Unió que composen un govern monocolor, perquè disposen de majoria absoluta, perquè així ho va decidir el poble sobirà. No obstant hi ha molta gent (també afiliats de CDC que pensen que l’equip de govern i l’ajuntament és una mateixa cosa) A la pràctica no els falta raó...


Tornant a la preocupació de la senyora. Ella es referia a un solar ubicat al carrer Innocenci Soriano Montagut i que dóna (per la seva part principal a l’avinguda de Santa Bàrbara) El solar està en un total estat de degradació i encara que s’ha denunciat la situació reiterades vegades (pels veïns principalment, però també per mi), l’ajuntament (perdó, l’equip de govern, no hi fa res)
Recordo que una vegada, ja farà uns tres anys, m’hi vaig aturar per a fer unes fotos i una veïna del bloc del costat em va dir: “Ho hem dit mots de cops i no em fan cas...”. I jo li vaig respondre: “A mi sí que me’n faran”. Il•lús de mi...
No sé qui serà el seu propietari, però cal ser-ne mal pensat. Per a situar-vos millor us en donaré més pistes. Per la part de l’avinguda de Santa Bàrbara es veu clarament que allí hi havia un comerç: “Almacenes Navarro”, tal com diu al cartell que encara hi queda. També cal dir que per aquest costat la degradació és “molt més discreta”.
Però tornem al que em va dir la senyora: “Caldria denunciar-los, tal i com es fa amb els cotxes que comenten infraccions...”. I jo li vaig tornar a respondre: “No sempre”.


Uns en posaré un altre exemple. El meu pare, que ja té 81 anys, sol anar a fer-la petar a la zona que hi ha davant del mercat, a la part de fora de la Caixa. Allí es troba amb molts més de la seva edat i alguns de més joves. És una zona “de vianants” i l’aparcament hi està prohibit. A pesat d’això un venedor del mercat tenia per costum aparcar-hi. De vegades, fins i tot, posant en perill la integritat física de les persones. Els que allí es solent reunir estaven farts de avisar a la policia municipal i de preguntar-los el motiu de perquè no se’ls sancionava quan posaven multes als altres vehicles, també mal estacionats. La resposta de la policia era: “Tenim ordres de no multar a aquest”.
No cal ser espavilat per a pensar que el propietari del cotxe que aparcava malament i que la policia local no denunciava perquè així els hi havia ordenar, tenia el carnet de CDC i, segurament, el propietari del solar on abans s’havien ubicats els “Almacenes Navarro”, també.
És “l’Amposta de Convergència”. “L’Amposta que, el poble sobirà”, va votar tenir en les darreres municipals. Però a l’hora de queixar-se ho fan als membres de l’oposició, uns regidors que tenen la sensació de ser uns ciutadans més, sense cap càrrec públic dintre de l’ajuntament. Pel cans que se’ns fa...