FELICITATS ANTONIO!!

Avui, tot mirant el setmanari l’Ebre, he vist que a un antic conegut li havien atorgat un premi Gaudí de cinema. Amb el títol “Un Gaudí per a Gandesa” , surt l’Antonio amb el trofeu a la ma, mentre (i en primer terme) se’n veu un de més gros que no és una altra cosa que la reproducció d’una de les xemeneies de la Casa Milà del passeig de Gràcia de Barcelona. El guardó li han concedit com a millor director artístic per la pel•lícula “The Frost”.
Amb l’Antonio hi vaig coincidir, sinó recordo malament, només el curs escolar 1972-1973 i varem compartir habitació del que, per aquell temps, s’anomenava “Colegio Menor de la Juventud San Jorge” de Tarragona i que avui és una residència d’estudiants de la Universitat rovira i Virgili, però que encara conserva el seu nom. Això si, en català: Residència Sant Jordi.
Dic habitació per dir-ho d’alguna forma, però era el menys paregut al que avui en dia és una habitació d’estudiants d’una residència. A l’habitació hi érem 8 persones, encara que els que tenien més sort, els hi podia tocar una de 6. Hi havia 4 lliteres i armaris individuals (això sí) per a cada un de nosaltres. És lavabos eren comunitaris i estaven situats abans d’entrar a la planta d’habitacions i les aules d’estudi (dividides segons els estudis que feies) a una altra ala del col•legi i, en alguns casos, en un altre pis.
Des de llavors havia perdut tota mena de rastre de l’Antonio fins que, a finals de l’any passat, la casualitat em va portar a parlar per telèfon amb la seva germana. A l’Antonio li mancava un certificat i jo, en aquest cas, li podia ajudar a obtenir-lo. Li vaig dir que havia conegut al seu germà als anys d’infantesa i que no sabia que era al que es dedicava. Em va explicar que al món del cinema i que normalment estava més per Madrid que per Barcelona. La notícia no em va sobtar gens ni mica i així li vaig dir: “Tothom li veiem una vena artística al teu germà”, li vaig sentenciar.
Durant el tres cursos que vaig estar al Sant Jordi vaig també vaig compartir habitació amb d’altres companys que avui també poden ser coneguts pel lector. Com per exemple l’Antoni Montagut, regidor de Turisme i Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, a més d’altres càrrecs polítics com president del CODE, Rosendo Muñiz, d’origen asturià i que va intervenir en diferents capítols com a secundari (fent de gent del poble) en la sèrie de Dagoll Dagom “la Memòria dels Cargols”, dirigida per Joan Lluís Bozzo (al vídeo que he penjat es pot veure als 30” aproximadament en un segon pla) i, finalment, amb l’uròleg del Verge de la Cinta Joaquim Martí.

SUSPESA UNA COMISSIÓ INFORMATIVA PER INCOMPAREIXENÇA DEL PRESIDENT

Aquest matí a ¼ de 10, estava convocada la comissió informativa d’Esports i Joventut de l’Ajuntament d’Amposta. Per aquest hora quasi tots els integrants ja hi eren presents: 3 regidors de l’oposició, 4 tècnics de la regidoria i la secretaria de la comissió. Una mica més tard, abans de 2/4 de 10, ha arribat l’altre membre de l’oposició que mancava disculpant-se de que s’havia equivocat d’hora. Total 10 persones.
La secretaria ja havia anunciat que dos regidores de l’equip de govern s’havien disculpat per motius particulars, mentre que el quart regidor de CiU, responia a una trucada de la secretaria, dient-li que, de moment, no podia assistir. Del president no se’n sabia res, ja que no responia a les trucades.
Finalment, a ¾ de 10, els regidors (2 de ERC i 2 dels PSC) decidíem deixar d’esperar i abandonàvem la sala Sant Jean de la Ruelle. Al començar a baixar ens hem trobat amb la regidora de Cultura i Festes (una de les que s’havia excusat) i estava disposada a presidir la comissió. Però en tornar a la sala on s’hauria d’haver fet la reunió, alguns dels membres s’han negat amb rotunditat.
Què li ha passat al regidor responsable? És una pregunta de difícil resposta.
Des de l’ajuntament, a les 9:58 se’ns ha remés un correu electrònic convocant-nos per a demà a les 11. Si tenim en compte que a les 11:30 tenim un comissió d’ensenyament, i que les de Joventut i Esports solen allargar-se més enllà de la ½ hora, hom preveu un matí molt atapeït.
Al correu també se’n diu que el regidor “ha patit una urgència”. Ara que cadascú pensi el que vulgui. És evident que qui es retarda pel dematí, la primera cosa que penses és que s’ha adormit.

AVÍS. Avui vull aprofitar l’ocasió per a donar un avís a tots aquells “convenients” que fan de “policia política” per als qui es pensen que són “els amos d’Amposta” que de tant en tant solen deixar-me “recados” a mode de comentaris al blog. El hi he de dir que estan perdent inútilment, ja que cap d’ells serà publicat i llàstima el temps que perden podent-lo emprar per una altra cosa, segurament molt més profitosa. I si esperen que, al menys ho llegeixi, els hi diré que jo no tinc tant de “morbo” com ells (o elles) i només adonar-me del sentit del text i, també, en veure que no és un dels habituals seguidors, ja l’esborro.
Perquè s’ha de tenir molt de morbo entrar a llegir els escrits d’un blog que saps bé que no dirà res a favor d’ells i si molt en contra. Però suposo que per alguns d’ells (o elles) és una de les feines que els hi ha encomanat la “ma que els hi dóna menjar”.
El cert és que no sé exactament el que pretenen. Fa més de 10 anys que estic criticant el comportament autoritari (quasi feixista) de qui ens governa la ciutat. Primer amb cartes a diferents mitjans de comunicació (inclòs el pamflet anomenat Revista Amposta que, de vegades, em censurava no publicant els escrits) i després, des de que em vaig crear el blog a Internet, deixant comentaris de tota mena pel seu desgovern, deixadesa de la ciutat, etc.
Ara, com fa 10 anys, em deixen els comentaris amb noms ficticis i inicials. El cert és que, en aquest sentit, no han prosperat gaire, ja que aquest ha estat sempre el “modus operandi” de qui voldria silenciar les veus crítiques amb Convergència d’Amposta.
Potser abans eren els pares i ara són els fills però demostren ara i abans que per a ser ampostí has de combregar amb “el pensament únic” que, sovint, se’ns vol imposar.
Salut, força, república i a baix el mal govern!!

VEGUERIES: TOT PER FER

Podríem dir que, finalment s’ha produït la desitjada “fumata blanca” en el tema de la divisió territorial de Catalunya en Vegueries. Però ara queda el camí més llarg i més feixuc.
El govern de Catalunya ha aprovat l’avantprojecte de llei, però cal recorre el camí parlamentari d’aquí i d’allí i posar-les en marxa que, sospito, encara serà un procés molt més difícil que les negociacions que s’han portat a terme fins ara.
Cal pensar que després de que el Parlament de Catalunya aprovi de forma definitiva (o no) tal com va passar amb l’Estatut, la llei ha d’arribar al Congrés dels Diputats espanyol que l’ha de tramitar com una llei orgànica (crec), ja que afecta a la divisió territorial de la “nación de naciones”. Aquí, el tràmit (penso) no ha de ser massa complicat, ja que la Constitució espanyola ja contempla la divisió territorial en alguna cosa més que les conegudes províncies. Concretament diu això:

Artículo 141.
1. La provincia es una entidad local con personalidad jurídica propia, determinada por la agrupación de municipios y división territorial para el cumplimiento de las actividades del Estado. Cualquier alteración de los límites provinciales habrá de ser aprobada por las Cortes Generales mediante ley orgánica.
2. El gobierno y la administración autónoma de las provincias estarán encomendados a Diputaciones u otras Corporaciones de carácter representativo.
3. Se podrán crear agrupaciones de municipios diferentes de la provincia.
4. En los archipiélagos, las islas tendrán además su administración propia en forma de Cabildos o Consejos.

Per tan, si s’accepta la “agrupació de municipis diferent a les províncies”, no hi hauria d’haver cap problema per a constituir les vegueries.
El nostre govern ha estat “extremadament prudent” a l’hora d’aprovar només (i de moment) les quatre vegueries que corresponent, territorialment parlant, amb les quatre províncies d’ara que són, recordem-ho, circumscripcions electorals.
Una vegada Madrid aprovi les vegueries i la desaparició de les diputacions provincials (administració també reconeguda per la Constitució i que forma part de l’administració de l’Estat), el camí per crear les altres 3 serà molt més planer, ja que la via ja estarà oberta.
Però els pals a les rodes no faltaran. Si ho recordeu ja us parlava de que els governs d’Amposta de CiU no eren unes “entusiastes” (per dir-ho d’alguna manera) de les vegueries. Per la radio he escoltat en paraules del “l’hereuet” (Oriol Pujol) que “s’oposarien a la nova divisió territorial i que hi havia altres prioritats, com sortir de la crisi”. La resposta de Joan Ferran ha estat per a mi, molt encertada. Malament d’aquell govern que només tingui a l’agenda una sola cosa! I això ho sap CiU. Per tant, la seva reacció la devem d’entendre des del punt de vista de les pressions que ha tingut la direcció nacional d’alguns líders territorials més que una altra cosa.
Mentre Tarragona i Reus, ahir, “tancaven” ferides, acceptant Tarragona que la futura vegueria s’anomeni del “Camp de Tarragona” i Reus que la capital sigui Tarragona, l’alcalde d’Amposta, segons m’han comentat, ha respost de forma airada en contra de la vegueria per que contempla que la capital sigui Tortosa.
Pel bé del nostre territori, desitjo que aquest debat estèril acabi el més aviat possible. Tal i com va aprovar el ple de l’ajuntament el passat 25 de gener, espero que l’ajuntament ampostí rebi els suports necessaris per ser-ne cocapital. Que la resta de municipis de la nostra demarcació, així con també els 4 consells comarcals donin suport a la mateixa moció que va presentar el grup de CiU i que va ser aprovada per unanimitat dels tres grups que composen el ple de l’ajuntament.
De no ser així serà un enorme fracàs, sobre tot, de l’anterior alcalde i també de l’actual.

UNA FOTOFRAFIA PER A MIRAR

Mireu la foto. És Amposta, la cruïlla de l’avinguda de Catalunya amb el carrer Amèrica. No fa gaires dies us parlava precisament d’aquest punt quan un cotxe conduit per un jove es va posar-se a la dreta dels altres vehicles que estaven aturats prudencialment cedint el pas als que, normalment, venen de baix. Un cop va poder sortir, ho va fer amb molta acceleració per poder sortir abans que els altres, tot passant per davant del primer. Una maniobra força perillosa.
Aquest mati, a les 8 del matí en punt, la unitat de pintura i retolació de l’ajuntament, començava els preparatius per a pintar aquella zona. És per això que veieu unes ratlles tant nítides.
Fins fa poc, a l’esquerra de la foto (a la dreta en el sentit de la circulació) no s’hi podia aparcar, encara que fossin molts els que ho feien damunt de la vorera. Mentre que a l’altre costat es podia aparcar en bateria.
Ara les coses han canviat. S’hi pot aparcar a tots dos costats, però al de la dreta hi ha un bon tros reservat a les ambulàncies que porten pacients al centre de rehabilitació de l’Hospital Comarcal d’Amposta als baixos de l’edifici que veieu a l’esquerra, on estava fa uns quants anys la SEAT.
Al veure que havien tret els aparcaments en bateria vaig pensar. “Mira; ja es nota que no està l’anterior cap de la policia local i el nou responsable ha decidit canviar els aparcaments” . Quan vaig veure el lloc reservat per a les ambulàncies, vaig pensar que es devia a això. O potser a totes dues coses...
Com veieu, encara que m’ha tocat fer mans i mànegues per a poder fer una foto desen, en arribar a l’avinguda de Catalunya hi ha dos únics carrils: un al front i a l’esquerra i l’altre cap amunt. En canvi, els vehicles van, preferentment cap a l’esquerra i cap endavant i són molt pocs els que van cap a la dreta i més, si tenim en compte que al carrer anterior (el Gran Capità) també es pot girar cap amunt.
Ja fa temps que ho vaig dir a una comissió de governació on estava el regidor responsable i l’inspector en cap de la policia local, ara dels Mossos d’Esquadra. Va dir que la proposta li pareixia bé.
No obstant, avui, que tenien l’ocasió de fer-ho, ho han deixat tal com estava.
Què comporta aquesta situació? Que hi hagi cotxes, sobre tot conduits per joves que es posin a la dreta sobre la illeta marcada per les ratlles i segueixin pel carrer Amèrica (si és que no ho fan con el del altre dia) Mentre, els més prudents, esperen pacients que surtin els de davant.
En canvi, si es fes com jo dic, els que segueixen recte pel carrer Amèrica podrien sortir a la par que els que s’incorporen per l’esquerra a l’avinguda de Catalunya. Una cosa així com l’accés al pont del mil•lenari que es va fer l’any passat a Tortosa, però més humil.
Aquest és el cas que ens fan als regidors de l’oposició de l’ajuntament d’Amposta.