dimarts, 21 de setembre del 2010

Camps y el rollo de la identidad


Un article de Miquel Alberola. Un article publicat al diari el País el 13-09-2010.

El presidente de la Generalitat, Francisco Camps, azuza por enésima vez el fantasma del catalanismo mientras el PP valenciano ensancha su metástasis judicial. Ayer, a Camps, que el viernes se puso la chaqueta de El Palleter y ordenó cerrar TV3 en la Comunidad Valenciana, le pusieron el eco Alfonso Rus, Vicente Rambla y Rafael Blasco con alocuciones muy inflamadas sobre la identidad valenciana. La reacción a un imaginario expolio de todo lo valenciano por parte de Cataluña ya no es un espejismo suficiente para camuflar el hedor que desprende el PP con los casos Fabra, Gürtel y Brugal.



Es un chicle muy mascado. Sin embargo, en clave interna resulta de gran utilidad para el PP. Las próximas elecciones las ganará el partido que más movilizado tenga su voto ante la espantada que produce la corrupción, la crisis económica y las duras medidas adoptadas al respecto sobre los asalariados. El anticatalanismo es el más eficaz aglutinante frente a la dispersión electoral de la derecha valenciana. Una campana a cuya llamada responde con todo el organismo. Así fue en la preautonomía, cuando la derecha estuvo desmembrada en la oposición hasta que halló esta fórmula magistral que, a costa de criminalizar a Cataluña y los defensores de las obviedades lingüísticas y culturales, desguazó a UCD, hinchó al PP y estranguló a Unión Valenciana. Debajo de la carne de gallina de Camps ofreciéndose como garantía frente al supuesto expolio catalán solo palpita ese propósito.



Por lo demás, "nuestras señas de identidad" con las que se llenan la boca y el pecho Blasco, Rus y Rambla, las contemporáneas, tampoco son ya las que eran. Hoy, gracias al PP, la literatura judicial y las transcripciones de la Brigada de Blanqueo de Capitales y Delincuencia Económica dicen en el resto de España más de nosotros, los valencianos, que todos los decasílabos cesurados en la cuarta sílaba de Ausiàs March. Incluso para identificarnos, cualquier español nos detecta antes por el traje de Milano que por la "gloriosa senyera". La sinvergonzonería de El Bigotes ha dejado obsoletos a los personajes más siniestros de Blasco Ibáñez y la imagen de Francisco Camps taladrado por el martirologio de Gürtel es más conocida que la plasticidad de cualquiera de los cristos de color merluza que pintó Ribera. Por no hablar de las "galletas" y las "magdalenas" del argot de la corruptela, que han barrido al bunyol.



Y lo peor de todo: la imagen de Luis Vives (su tratado De subventione pauperum sobre la función social de la propiedad privada y de su obligación de auxilio) ha sido arrasada por la imagen de Margarita de la Vega, la esposa de Ripoll, llamando por el móvil de su marido (el que pagamos todos) desde Grecia al compinche Rafael Gregori para negociar el disfrute de la lancha Pershing de Enrique Ortiz porque, según revelan las escuchas de la policía, el suyo (el que se supone que paga ella) cuesta cinco euros el mensaje. Ese es el logotipo que nos identifica.

ARA LI TOCA A VILLA


I a Bojan, i a Pedro. Entre tots han de fer la “feina” que sol fer Messi.
És cert que si Leo és el millor jugador del món i que de les seves botes surten jugades que d’altres jugadors no són capaços de fer. Ni tampoc tenen la visió de joc de Messi. Però cap jugador del Barça està mancat de qualitat. Villa i Pedro van ser titulars amb la selecció espanyola campiona del món. Això vol dir alguna cosa! I Bojan és internacional en seleccions inferiors, però ha demostrat que té gol.
Els aficionats del Barça no s’han de veure decebuts dels partits que s’han de jugar durant les properes setmanes i ens els que no jugarà l’astre argentí. Tot el contrari, el Barça ha de saber guanyar els partits.
Es diu que el Barça té un patró de joc. Que els jugadors podrien jugar amb els ulls tancats. Ara és un d’aquells moments en que ho han de demostrar. Si és que la tenen, s’han de treure l’etiqueta de “messidependència” i demostrar la seva vàlua individual, ja que la col·lectiva ja està demostrat que la tenen.
Villa és un dels màxims golejadors de la Lliga. Ara mateix no ho recordo però crec que és el màxim golejador espanyol. De moment al Barça no està tenint gaire sort (1 gol en tres partits) Però d’oportunitats no n’hi han faltat. Només li cal tenir una mica més de punteria per a perforar les porteries contràries.
Bojan no és un jugador que disposi de massa minuts, però quan juga compleix. És un dels jugadors que més gols fa pel temps que juga i, sempre que Guardiola li ha donat confiança, el de Linyola no ha defraudat.
Pedro en canvi, encara no és un gran golejador. Se’l coneix més pels gols decisius que ha marcat amb el Barça i per haver-ho fet a totes les competicions oficials durant l’any 2009, Però a Sud-àfrica amb la “Roja” no va marcar. Ara, després d’un temps en que ha estat una mica barallat amb el gol, ha de tornar a recuperar l’olfacte golejador.
Ja no demano que tots tres juguin de meravella (ja seia massa!), només cal que algú d’ells pugui suplir amb prou solvència a Messi.
Encara que no jugui, els diaris seguiran parlant de Leo. Segur que cada dia ens passaran “l'informe mèdic” de com evoluciona de la lesió que li va fer el jugador el Atletico de Madrid Ujfalusi: si ja s’entrena al marge de l’equip, si ja ha començat a tocar pilota, etc. És el que té ser el millor jugador del món i el més determinant de Barça.
Malgrat tot, espero que només se’n parli en aquest termes i no se’l trobi a faltar. Si això passés, voldria dir que el Barça no està jugant bé i el que encara seria pitjor, que no estaria guanyant els partits.
Espero que no...

dilluns, 20 de setembre del 2010

EL FULLETÓ DE LES JORDADES “GRESOL”


Sota el títol “Fi de la incertesa”, la fundació Gresol, apadrinada per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, organitza l'1 d’octubre a Amposta les IX jornades “Gresol”. La jornada està mol atapeïda i plena d’intervencions destacades. Personalitats que, només escoltar el seu nom, ja convida assistir-hi. De totes formes cal dir que l’acte no està obert al públic en general i cal inscriure’t al preu de 110 € (dinar inclòs) per a tots aquells que no en siguin socis. La data límit de la inscripció és el 29 de setembre i les places són limitades.
Entre els qui assistiran, a part de polítics tant destacats com el president de la Generalitat José Montilla, el cap de l’oposició Arturo Mas, també hi figuren l’exministre del PP en temps d’Aznar Cristobal Montoro, Sandro Rosell, president del Barça, Miquel Roca, qui va ser destacat dirigent de CiU, Andreu Mas-Colell, exconseller de la Generalitat, Josep González, president de PIMEC i el “casero” Germà Bel, doctor en economia i catedràtic de la Universitat de Barcelona.
Però anem al fulletó. Quan el vaig veure, em va sorprendre el mal funcionament del protocol. En primer lloc figura José Luis Mora, president de la Cambra de Comerç i el president de la Generalitat està en 4t lloc darrera de l’alcalde d’Amposta.
Hauria de saber qui dissenya aquestes coses i també qui ho supervisa que, quan a un acte hi assisteixen personalitats rellevants, cal que figurin a un lloc preferent. En aquest cas estic parlant del José Montilla. No cal que de forma destacada, però si que hauria d’estar en primer lloc.
No vull pensar que l’errada sigui deguda a l’ego que hi tenen alguns a l’hora de “figurar”.

diumenge, 19 de setembre del 2010