EL BARÇA A LA FINAL DE WEMBLEY

Mourinho dirà que, amb 11 contra 11 el Barça no els pot guanyar. Però jo dic de Mourinho que és un poruc i a sobre fa totes les trampes que pot, es igual si li deixen fer o no.

Si el Madrid hagués jugat sempre com ho ha fet avui, no sé si s’hauria pogut classificar, però els aficionats al futbol haurien vist una altra mena d’espectacle, sense cap mena de dubte molt més interessant i bonic.

Però l’essència de Mourinho ho ha impedit i, afortunadament, la sort també ha impedit que, avui, uns quants jugadors del Barça, a part de Piqué, no hagin acabat lesionats.

Quan el Madrid s’ha vist amb un gol en contra, el joc s’ha embrutat. Si a la primera part només Carvalho ha vist una targeta groga merescuda per aturar de forma violenta a Messi, a la segona part (i no dic cap disbarat), algun jugador se’n hauria pogut anar tranquil·lament al vestidor expulsat amb dues targetes grogues, com per exemple Marcelo o Adebayor. I menys mal que no estava Pepe...

Per la televisió s’ha vist com el capità del Madrid Casillas, en un parell de vegades, es donava cops a la cara indicant (suposo) la poca vergonya de l’àrbitre per no xiular faltes contra el Madrid que ell es pensava que ho eren i en contra del seu equip que pensava que no. Afortunadament les diferents repeticions, la majoria de les vegades, han donat la raó a l’àrbitre.

En quan als comentaris en català a la retransmissió de TV1, al meu parer, molt encertats i força imparcials. Si els del Madrid han seguit el partit amb el nostre idioma, no podran reprotxar-los res.

L’1 a 1 final, ha estat un resultat del tot injust. El resultat hauria d’haver estat d’un 3 a 1, per joc i per oportunitats. Però com diu el tòpic, “el futbol és el futbol” i no sempre passa els que ens agradaria o el que seria més lògic.

De totes formes, en el conjunt de la eliminatòria el Barça ha estat molt superior al Madrid i mereixedor d’estar a la final. Segurament els del Madrid no ho veuran així, però per aquest final de temporada, l’única il·lusió que els quedarà ja serà pensar amb els fitxatges milionaris que tornarà a prometre Florentino Pérez en un nou projecte on, segurament, no hi serà Mourinho, el gran culpable d’haver fet fracassar estrepitosament el Madrid. Que no busquin culpables fora, que els tenen a casa i tots sabem qui són.

Felicitats barcelonistes. Força Barça i ara a esperar el dissabte 28 per veure si es pot guanyar la final de Wembley, segurament contra el Manchester United. 

El partit. 

A gaudir del moment!!!         

BARÇA-MADRID: EL DARRER ASSALT

Aquesta nit al Nou Camp s’ha de jugar el quart i darrer partit de la sèrie Barça-Madrid. Quatre partits en 18 dies ha estat un autèntic deliri per a tots aquells que som aficionats al futbol i sobre tot per als que som seguidors d’un o de l’altre equip.
El començament del partit està previst per a ¾ de 9, i el donarà en directe TV1, però moltes emissores de ràdio començaran els seus programes molt més aviat. 
A hores d’ara no sé com acabarà. L’avantatge que porta el Barça de l’anada no és, ni molt menys definitiu. Què més voldria jo! Però si que sé, de fet ho sabem (o ens ho pensem) quasi tots, com començarà. L’ambient hostil, la xiulada, els crits en contra “l’etern rival” i, fins i tot els insults cap alguns jugadors, però sobre tot cap el seu entrenador pot arribar a ser “d’aquelles que fan història”. Al nostre record tenim la rebuda que sé li va fer a Figo amb el llançament d’un cap de garrí, per considerar-lo un traïdor als colors blaugranes. La rebuda a Mourinho (que sembla ser que seurà incomunicat a una llotja) i els seus jugadors, superarà la que sé li va fer al jugador alemany. No obstant, espero del públic del Barça un comportament exemplar i que, crits i xiulada a banda, no llencin res a camp, la qual cosa aniria en perjudici de la pròpia entitat barcelonista.
He reiterat a amics i coneguts que no vull parlar de tot l’enrenou que s’ha creat, sobre tot, després del partit de l’anada de la Champions League. I no és que no tingui opinió, que la tinc, evidentment, sinó que la premsa ja ha dit tot el que tenia que dir. I qui ho vulgui veure d’una manera ho veurà i el que ho vulgui veure d’una altra, també ho veurà. És molt difícil ser objectiu. Potser només als qui els agradi el futbol “en estat pur”, més enllà de colors, podrien fer un anàlisi totalment imparcial sobre les declaracions, contramanifestacions, polèmica, imatges molt probablement manipulades, etc. que hi ha hagut al llarg, sobre tot, dels darrers 6 dies.
De totes formes em sembla molt trist veure les “maneres” que ha mostrat l’entrenador portuguès del Reial Madrid. S’apunta como una de les causes el rebuig de l’entitat blaugrana a que fos el seu entrenador. A una persona com Mourinho,  amb un ego tan apujat que es creu el millor entrenador de la “galàxia”, és difícil que arribi assimilar que un club de futbol no el vulgui.
Afortunadament aquí sí que tenim el millor: Guardiola. I si alguns el critiquen per haver contestat a l’entrenador del Madrid, s’ha de pensar que ell, Guardiola, també és humà! I per tant, susceptible de reaccionar de la manera que ho va fer després d’haver aguantat el que va haver-se de sentir.
Ahir, al Periódico, Johan Cruyff escrivia que el culpable de tota la situació creada, no era Mouriho (que no passa de ser un “general”) i li donava tota la culpa a Florentino Pérez que és qui ha permès, entre d’altres coses, que Valdano i Bultragueño tinguin molt poc a dir dintre de l’entitat.
Penso que en altres circumstàncies, Mourinho ja hauria estat cessat. Quines circumstàncies? No tenir la possibilitat de guanyar cap títol (fins ara ha aconseguit la Copa del Rei després de 18 anys de no haver-la guanyat) També imagino que la clàusula de rescissió que sé li hauria de pagar és molt alta. Però a partir d’aquesta nit tot pot canvia (o no) Si el Madrid queda eliminat, potser el crèdit que sé li ha donat fins ara a l’entrenador portuguès sé li esgotarà totalment.
I si el Madrid elimina al Barça, tot quedarà a les mans de Mourinho. Renovarà o no en funció de l’estat d’ànim i de les promeses de cara l’any vinent.
Ja queda menys per a saber-ho.          

HE SORTIT AL DARRER NÚMERO DE LA REVISTA AMPOSTA!

Qui deia que no? A la Revista Amposta corresponent a la primera quinzena d’abril i que va arribar a casa la setmana passada, hi ha una foto on hi surto. Però no us penseu, no n’hi ha per tirar coets! La foto, a tot color (bona part de la revista es fa en blan i negre) és del dia de la inauguració del parc dels Xiribecs (o sigui, que ja fa uns quants dies...),  em veig quasi que d’esquena (potser molts no m’arribin ni a conèixer) i, evidentment, el protagonisme de la foto és per als dos alcaldes (pel d’ara i per l’anterior) que van ser els qui van destapar la placa commemorativa de l’esdeveniment.

I si de protagonismes parlem se’l torna a emportar l’alcalde actual. Seria bo fer un treball on es comptés els número de fotos on ha sortit i les que han sortit la resta de membres del consistori, sobre tot, dels líders dels partits de l’oposició. Segurament que no hi hauria color. Al número que del que us estic parlant hi surt a un total de 12 fotos (sense comptar a les dues que hi ha dintre de l’espai de CiU) Per a començar, hi surt dues vegades a la portada (evidentment en color), dues a les pàgines 2 i 3; una a la 4, dues més a la 5, etc., etc. No sé perquè m’estranya si la parcialitat de la revista ja ens té acostumats.

De totes elles, en voldria destacar una. A la pàgina 4 hi surt fent una “visita d’obres” a l’aparcament soterrat que s’està construint a la plaça del mercat. El títol de la notícia és: “El Ple aprova l’ampliació de la plaça sobre l’aparcament soterrat” i subtitula: “La plaça tindrà una superfície de 6.800 metres quadrats amb l’ampliació de la zona peatonal (sic)” En canvi a la foto, en lloc de sortir dit espai, hi surt l’alcalde acompanyat d’un regidor del seu equip de govern i, d’altres persones, molt probablement, els responsables de les obres. Però hi van tenir molta cura en que hi fos present la premsa. De fet la notícia ja havia estat publicada al diari el Punt i, a la foto, també es veu a una persona fent-li una foto per a que quedés palesa de la visita.

Internet té l’avantatja de poder transmetre notícies pràcticament a l’instant. Tot depèn de del temps que es disposa i de la professionalitat de qui ho fa. Això dóna molt d’avantatge sobre el paper imprès. De fet la notícia de la visita de l’alcalde a les obres de l’aparcament soterrat la vaig publicar el passat dia 26 de març, pràcticament un mes antes de que ho publiques la “revista oficial de l’equip de govern de la nostra ciutat”. El títol d’aquella entrada era: “Febre inauguradora” i hi vaig tenir un comentari que en deia el següent: “Joan, a l'aparcament soterrat no es va fer cap inauguració. Era una roda de premsa per explicar als mitjans el projecte de com quedarà la plaça. De l'equip de govern només hi havia el regidor de Serveis i el regidor responsable del Mercat Municipal”. Ja ho sabia... Evidentment ho vaig posar al mateix sac juntament amb altres inauguracions que es van portar a terme aquells dies. Però el que es pretenia amb la visita era treure’n rendibilitat política, ja que l’obra acabada no es podia inaugurar a la present legislatura, bàsicament perquè no estarà acabada.

Passen els anys, passen els números, però la RA segueix sent el gran aparell de propaganda de CiU a la nostra ciutat. Així, no es d’estranyar que hi hagi qui s’ha donat de baixa de subscriptor per la manca de rigor i qualitat de la publicació.  

LA XVIII FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA (imatges)

Avui es clausura l’edició d’aquest any de la Fira de la Terrissa de la Galera que ha tingut com a comunitat autònoma convidada les Illes Canàries i com a país convidat Itàlia.

Novament eles estants dels mestres terrissers i ceramistes han omplert els principals carrers de la Galera, una petita població de poc més de 800 habitants situada al Sud de Catalunya, al cor de la comarca del Montsià i que durant els 3 dies de fira s’esperava la visita d’unes 35.000 persones. Com el bon temps ha acompanyat, igual aquesta xifra s’ha vist incrementada. 

El nombre d'expositors ha estat en torn de 70 de diferents comunitats espanyoles: Catalunya, València, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Astúries, Aragó, etc. I també d'altres països com França, Bulgària i Marroc.    

En arribar a “la plaça”, com es coneix popularment al poble el lloc on s’ha fet tradicionalment el mercat, he pogut veure i gaudir de la ceràmica de les Canàries. M’he apropat a un dels estants i els hi he demanat a les dues noies que havia si els podia fer una foto, ja que era un promesa que li havia fet al meu amic canari José Daniel Vinuesa. Molt amablement hi ha accedit i m’han donat una targeta de “Fedac” i, d’es d’aquest indret de Catalunya, han convidat el meu amic a visitar la fira "Naifé 2011".

Els visitants també han pogut gaudir de la segona biennal de ceràmica que s’ha organitzat coincidint amb aquesta edició de la fira i que s’ha exposat a la sala d’exposicions del Centre d’Interpretació de la Terrissa, TERRACOTA. M’imagino que molts dels meus lectors o simples visitants del meu blog, durant aquests dies heu tingut ocasió de passar per la Galera per a visitar la fira. De totes maneres permeteu-me que publiqui una mostra de fotos, sobre tot, per aquells que no la han visitat mai. Creieu-me que val la pena fer-ho. La darrera foto és el cartell que anunciarà la propera fira, la de l’edició XIX.