UNA FANTASIA

Rubalcaba deixa el govern per a ser el candidat del PSOE a les properes eleccions de “no sé sap quan...”. Però no parlaré del gir a l’esquerra que es diu que està fent. Ni les crítiques de Llamazares per aquest motiu. Ni dels impostos que vol posar als rics i a la banca.

Us imagineu, encara que sigui per un moment que Zapatero se’n recordés de mi (o de tu) per a substituir al fins ara Ministre de l’Interior. Evidentment es tracta només d’una fantasia, però deixeu-me que somiï despert sobre quines serien les conseqüències.

Els primers de quedar descol·locats serien els de la dreta mediàtica. Sí, sí, fins i tot abans dels del propi partit. Dintre el partit, a pesar de ser un perfecte desconegut per a la majoria, alguns potser, d’un bon principi pensarien que igual sóc una persona amb molta vàlua. El meu bagatge polític no és intens, però en tic. Fins i tot alguns (els amics que més m’estimen), m’han dit que com és que no s’ha pensat amb mi per a ser diputat (cert que m’ho han dit, però només els més íntims, aquells amb qui o me’n he anat mai al llit, però segurament és l’única cosa que no hem fet junts)

Però ara imagineu-vos els del PP i els de la caverna. La primera reacció seria: Qui és aquest? I la segona reacció: Esbrineu el seu historial per a veure per on podem atacar-lo? Busqueu els seus punts febles! I jo passant-m’ho tan bé com un babau! La primera pel nomenament, es clar i la segona en veure el patiment dels pobres del PP.

I amb una mica de sort, el meu nou càrrec, seria tan efímer que no els hi donaria temps a poder-me criticar! Us ho imagineu?

Mireu, Paco Subirats, alcalde de Mas de Barberans durant molts d’anys va arribar a ser senador (no li poso l’adjectiu d’espanyol, perquè com sabeu així anomeno a un altre i només a ell) durant uns pocs mesos, només dos o tres. Per tant, no podria ser jo ministre durant el mateix temps. Bé entre l’estiu, la convocatòria d’eleccions, el temps que estaria en funcions, etc. potser en serien uns quans més.

Zapatero, recorda-te’n de mi!!

PD Als senadors també els anomeno “sopadors”. Si cena es sopar, senador, “sopador”. No us sembla.

Perdoneu la tonteria. 

L'acudit és de Manel Fondevila i el publica avui Público.

FOTOS DE TORTOSA FETES AMB EL MÒBIL

Aquesta setmana he estat amb la meva família un parell de tardes a Tortosa per motius estrictament personals. D'aquestes dues estades ha sortit aquest petit reportatge.

 Detall de la font del parc Teodor González

 Passeig central del parc Teodor González

 Cartell de la XVI festa del Renaixement

 La Catedral (I)

 La Catedral (II)

 La Casa de les Aigües

 Rajola antiga a la Casa de les Aigües

 La Casa de les Aigües. Al fons, la Catedral

 Preparatius per a la Festa del Renaixement (I)

 Carreró del casc antic. Al fons, les muralles

 Preparatius per a la Festa del Renaixement (II)

 Jardins del Príncep (I)

 Jardins del Príncep (II)

 Jardins del Príncep (III)

 Simbologia franquista

 Petit jardí prop de l'antic escorxador

 Palau Oliver de Boteller

 Carrer del casc antic

 Escales del pont de l'Estat

 Església del Roser i Pont de l'Estat (I)

 Façana fluvial amb l'Ebre

 El Roser i el pont reflectits al riu

 El mercat, porta Oest

 El mercat, porta Est

 L'antic mercat del peix, ara el restaurant Viena

 La porta Est del mercat per la nit

 Vista nocturna de la façana fluvial (I)

 Vista nocturna de la façana fluvial (II)

 El Roser i el Pont de l'Estat (II)

 Vista nocturna del Roser i el pont de l'Estat (I)

 Vista nocturna del Roser i el pont de l'Estat (II)

Vista nocturna del pot de l'Estat sobre l'Ebre

PARLEM D’IMPOSTOS

Serà que estem al final d’un cicle electoral i la proximitat de les eleccions generals és imminent o serà que l’actual conjuntura econòmica de crisi general, així ho recomanaria. Encara que com sempre passa, hi ha defensors i detractors. Igual en el terreny econòmic com en el polític, entrellaçats moltes vegades.

Rubalcaba que demà serà proclamat candidat socialista per a les properes generals (que encara no sé sap quan es faran, m’imagino que per a quan el PSOE cregui que la patacada sigui menys grossa) diu que s’han de pujar els impostos als més rics. En canvi Zapatero diu que de moment no s’apujaran y que una cosa és el que diu el candidat “de facto” i l’altra el que decideix el govern. Però la dita castellana diu “Cuando el río suena… Agua lleva”. Per tant, penso, estem davant d’una immediata pujada d’impostos, ja sigui per a la propera tardor o, a molt estirar, per a la primavera de l’any vinent.

I si amb tot això no en teníem prou, abans d’ahir, va sortir el ministre de Foment José Blanco (més conegut com Pepiño als cercles socialistes) i diu que l’AVE és deficitari i que per a poder seguir-lo mantenint, hauria que apujar els impostos que graven els carburants entre 3 i 5 cèntims per litre. No sé exactament que deu de pensar l’economista Germà Bel, però alguna cosa així com “A buenas horas mangas verdes…”. I ja no perquè s’apugin o no els impostos, sinó perquè s’han construït quilòmetres i quilòmetres de vies per a l’AVE i en bona part estan infrautilitzades i, per tant, no és que siguin deficitàries (que entraria dintre d’allò que es considera normal), sinó que són ruïnoses i que reclamen una dràstica solució. I si aquesta significar tancar traçats, que es tanquin i que es torni al tren convencional, més lent però menys deficitari perquè tenen més usuaris.

Pel que a mi respecta trobo totalment injust que s’hagin d’incrementar el preu dels carburants. Ara mateix ja estem pagant el cèntim sanitari per ajudar a sufragar, també, el dèficit que la sanitat pública.

La culpa que l’AVE sigui deficitari no la tenen els ciutadans, ni els usuaris ni aquells que no l’usaran mai. A mi no em val, en aquest cas, el principi de solidaritat ni res d’això. El fàcil és incrementar el preu del producte de més consum (i que ja està carregat d’impostos) per a salvar els grans comptes de l’estat a costa de tots els usuaris que som la majoria dels ciutadans, molts dels quals no usaran mai l’AVE i segurament que alguns no saben en exactitud que és. Jo només hi he anat un cop, des del l’estació del Camp de Tarragona i l’estació de “las Delicias” de Saragossa. I a més, per la “merda” (perdó) de combinacions que tenim amb els trens, digueu-me si és just que els ciutadans del nostre territori (i d’altres molts) tinguin que pagar per eixugar el dèficit de l’alta velocitat?

El més just seria que s’incrementés l’IRPF per als que guanyen més. I els que més guanyen no tenen perquè ser, precisament, els més rics (per aquest també es podria pensar en tornar a instaurar l’impost sobre el patrimoni) Com diu la meva dona, als temps actuals de crisi, hi ha qui viu molt bé! És evident que hi ha persones que per la seva activitat guanyen més en un any que el que guanyarem el 99 % dels ciutadans en tota la vida: esportistes d’elit, sobre tot futbolistes, però també tenistes, corredors de F-1, golfistes, etc., estrelles mediàtiques de la televisió, alguns artistes i, sobre tot, els banquers als qui pareix que la crisi no vagi amb ells…

Demanar a tota aquesta gent un esforç per a sortir de la crisi no hauria de significar cap daltabaix per a ningú, és més, ja hauria de sortir d’ells mateixos de fer un esforç extra.   

AL·LUCINANT

Encara no me’n puc avenir! Ahir la meva dona em va contar una cosa que em va deixar tant, tant, al·lucinat, que no puc deixar-vos-la de contar.

La protagonista és una dona força coneguda, per això empraré un nom fictici encara que sereu molts qui, segurament,  sabreu de qui os parlo. L’anomenaré Maria, el nom més comú de dona.

A Maria sé l’ha relacionat sempre amb les protectores d’animals i sovint ha estat blanc de les crítiques (i alguna acció) dels aficionats a la festa dels bous. Parlar d’ella és sinònim de “defensa dels animals”.

A les passades eleccions, el seu fill Josep (també nom fictici) es va presentar per Plataforma per Catalunya, la qual cosa ja va donar que parlar entre qui els coneixíem. Fins i tot varem pensar que sa mare reprovaria la seva actitud. Res més lluny.

Ahir, casualment la meva dona va trobar a Maria i es va aturar a parlar una estona amb ella. Per a sorpresa d’ella (de la meva dona) va ser quan la Maria va qualificar els immigrants de “xusma”. Segons Maria els immigrants “acaparen” els serveis socio-sanitaris i s’emporten la majoria dels ajuts. Jo li vaig preguntar a la meva dona si considerava a tots els immigrants iguals o n’hi havia de “primera” i de “tercera” directament.

Però realment el fet és increïble. Cóm una persona que estima tant els animals i què s’ha barallat moltes vegades per defensar-ne els seus drets, pugui considerar “xusma” a determinats “ser humans”. D’això se’n dura i planament racisme!

Per a mi que anteposo els drets humans abans de qualsevol d’altre. No envà sóc soci d’Amnistia Internacional des de fa més de 10 anys, d’ACNUR (l’organització de Nacions Unides per als refugiats) des de fa 4 o 5 i finalment de la Creu Roja des d’en fa un parell...   

Ho torno a repetir i perdoneu: “AL·LUCINANT”.