Dos són els conceptes que, no només avui, sinó que des de fa diversos dies, aclaparen la majoria de capçaleres informatives: la reforma constitucional i l’RMI (abans PIRMI)
Es feia difícil pensar que la Constitució es pogués canviar. Només fa unes setmanes semblava intocable, ja que només un acord on hi foren presents els dos principals grups polítics estatals, podia introduir canvis a la nostra Carta Magna. I ves per on, ha estat possible. Una idea llançada pel president espanyol Rodríguez Zapatero els ha semblat bé als populars i farà possible la reforma. No cal ser molt llest per a pensar que si els “peperos” hi estan d’acord és perquè la modificació, d’esquerres en deu de tenir més aviat poc.
Aquest matí, quan me’n anava cap a Tortosa, una mica més tard que de costum, ja que, des d’ahir fem horari de festes majors, he pogut escoltar un debat sobre el tema. Els contertulians estaven pràcticament a favor en tot. I això sona una mica estrany, perquè qualsevol tema de debat sempre tindrà defensor i detractors. N’hi havia una que afirmava haver estar d’acord amb el moviment 15-M o dels indignats i, en canvi, considerava necessària la reforma i deia que el moviment, ara, s’equivocava.
Una de les coses que han dit m’ha fet certa gràcia. Parlaven dels economistes i del “grup” que defensa la modificació ja que creu que “és necessària”. Llavors han dit que qualsevol que vulgui fer una reforma econòmica, buscarà sempre economistes que l’avalen, ja que al haver-hi tantes teories econòmiques, de ben segur que trobaran sempre qui hi estigui a favor. Ja ho havia dit d’altres vegades, cert?
L’altre concepte és l’RMI. Per a la majoria de ciutadans és un concepte nou i del que mai n’havien sentit a parlar. Millor per ells, ja que vol dir que en tenien cap necessitat de cobrar-lo. Jo només fa uns mesos que sé, més o menys el que era el PIRMI. Em van trucar des de l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament d’Amposta i em van dir que a un ciutadà sé li havia denegat una beca de les que atorguen els consell comarcals. Llavors em van explicar que l’individu en qüestió cobrava el PIRMI i que els hi semblava estrany que li haguessin denegat l’ajut. Són coses que de vegades passen i, en la mesura que és possible, intentem solucionar-ho.
Avui el diari parlava de que el govern català endurirà les mesures per a tenir dret al cobrament d’aquesta “renda mínima d’inserció”. Jo trobo molt bé que puguin perseguir un hipotètic frau, que de ben segur que el hi ha, però també trobo que d’endurir les mesures, portaran a determinades famílies fins la marginalitat social.
Què passa amb els rics? Perquè no surten demanant que se’ls hi apugen els impostos com han fet a França, Itàlia i fins i tot als Estats Units? Perquè es va suprimir l’Impost de Successions i Transmissions (si no del tot, quasi) Perquè es va suprimir fa dos anys l’Impost sobre el Patrimoni només fa dos anys, quan la crisi ja es veia venir? Amb el que es recaptaria per aquests conceptes es podria destinar a ajudar als més desvalguts. De fet, grups d’esquerra del parlament de Catalunya ja ho van dir fa temps.
I després de tot això, encara hi ha qui diu que no s’apliquen polítiques neoliberals?
