LA INNOCENTADA DEL DIA

Avui, dia dels innocents, no hi hauria pitjor innocentada per als funcionaris de la Generalitat que no cobrar el 80 % de la paga extra de desembre.

Jo no sé com funciona la macroeconomia, en prou feines sé com funciona la meva microeconomia domèstica, però de vegades em sembla tot molt surrealista. Resulta que el govern de la Generalitat, el dels millors (us en recordeu les paraules de Mas al començament de la legislatura)

I dic això perquè segons les informacions periodístiques encara ahir, el govern de la Generalitat, gestionava un crèdit amb diferents entitats financeres per a fer el pagament d’avui. Tant ràpid va? Quan jo demano un crèdit, abans no me’l concedeixen passen uns quants dies i després de fer molta paperassa i aportar tota mena de garanties. No passa el mateix quan demanes un macrocrèdit? O és que només es tracta d’un engany més del govern català?

Això és igual què quan vaig escoltar que el govern d’aquí havia arribat a un acord amb l’Agència Tributària per a no haver d’ingressar l’IRPF fins el 20 de gener... Però que m’estan dient? –vaig preguntar-me- ¿És que l’IRPF del mes de desembre no s’ha de pagar abans del 20 de gener (què és la data límit per a fer-ho) i acompanyat de la corresponent declaració anual on es reflecteixen tots aquells pagaments fets a persones (treballadors, professionals, etc.) amb qui se’ls hi ha fet pagaments amb retenció?

Per això preguntava al principi què si la macroeconomia funciona diferent, perquè sinó és així, o no ho entenc o ens volen prendre el pèl com a xinesos (per a variar) 

També em sona a innocentada la notícia de que Rubalcaba es postularà demà per a dirigir el PSOE. Quan va passar per damunt de la Chacón amb el consentiment de l'aparell del partit, varem ser molts el que pensarem que Rubalcaba tenia més passat que futur i d'estavellar-se a les eleccions del 20-N (tal com va passar), era el pitjor dels mals i que un cop passades les eleccions el PSOE hauria de fer una renovació total igual com va passar quan es va escollir a Zapatero. Però sembla que no i que Rubalcaba, amb els seus escuders, no vol llençar la tovallola i més si al davant té una candidata catalana.

I tornant a les innocentades... Prepareu-vos, que avui en poden dir de grosses. Aquest matí, a la fruiteria que hi ha tot just baix de casa deien que havien escoltar que el Rei havia dimitit (abdicat, seria la paraula correcta) No els havia agafar desprevinguts, ja que, ràpidament, havien reparat en el dia que estàvem.

També a l’entrar a Facebook, un amic, ha penjat que té la dona embarassada de 3 mesos. Evidentment tot podria ser possible, però poc provable, ja que el fill gran té 20 anys i la filla petita deu de rondar els 15 o 16. Ara bé, tots els que havien deixat comentaris abans que jo l’havien felicitat.

Igual sóc un malfiat què no em crec moltes de les coses que escolto o llegeixo.

No ho sé, però per si de cas, que no us agafi ningú desprevinguts.  

(L'acudit és del mestre Ferreres i es publica avui al Períódico de Catalunya i, per cert, ha ressuscitat a un altre mestre: Josep Pernau)   

SORTIDES DE SOL A AMPOSTA AMB EL PONT II

SOLUCIONS A LA MA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

El passat 22 de desembre, tradicionalment, els funcionaris hem cobrat la nòmina del mes de desembre que incloïa la mensualitat més la paga extraordinària.

Per als funcionaris de la Generalitat de Catalunya no ha estat així. Aquest col·lectiu de treballadors només va cobrar el mes de desembre, sense la paga i menys l’IRPF de la totalitat de la retribució, una il·legalitat que Hisenda no permet, però que sembla que els nostres dirigents van ignorar.

S’ha acusat al govern de Catalunya de manca de previsió. Oriol Pujol, “l’hereuet”, ja va anunciar a començaments d’aquest any que la Generalitat no podria fer front a les nòmines dels seus treballadors. Llavors tothom el va acusar de fer alarmisme: des dels membres del govern sortint fins els seus. D’ençà, el nostre govern ha tingut pràcticament un anys per posar fil a l’agulla i fer la oportuna previsió per a que no passés. Però va passar.

Si repassem els esdeveniments, cal recordar que el govern volia suprimir la paga extraordinària de desembre, la qual cosa em va pensar que ells ja sabien que amb la caixa que tenien no arribarien a final d’any. Però quan se’n van adonar (més que res, pel rebuig dels seus treballadors) que suprimir l’extra no seria possible, van callar fins arribar als fets que tots coneixem.

Quines mesures hauria pogut prendre el nostre govern per a poder pagar l’extra el passat 22?

Primera mesura.- Demanar un préstec a Millet i Montull a canvi de tornar-los a posar davant del Palau de la Música Catalana.

  

Segona mesura.- Destinar les comissions del 3 % que sembla que s’emportava CiU.

I tercera mesura. Destinar-hi els diners que el pare del President Mas tenia en comptes a Liechtenstein i que ell (Mas) n’era el beneficiari.

Les coses no s’arreglen perquè no es vol.

I per acabar, ho faré amb un “clàssic” d’aquests dies: I les dimissions (o cessaments) per a quan?

EL TESTIMONI D’UNA TREBALLADORA DE LA GENERALITAT

Avui, dia de Sant Esteve, el segon dia de Nadal a Catalunya, mentre dinàvem en família he pogut escoltar el testimoni en directe d’una treballadora de la Generalitat que està indignada i sé sent maltractada pel govern de Catalunya que encapçala Arturo Mas.

Ens explicava aquesta treballadora que el dia 22, el dia de pago de la nòmina, el portal de la Intranet corporativa “Atri” estava bloquejat i pel que sembla no per col·lapse, com es va poder pensar en un primer moment, sinó intencionadament per a que les treballadores i treballadors no hi poguessin accedir i veure així el que, des del departament d’Economia i Finances els havien fet amb “nocturnitat i traïdoria”.

Els sindicats els van advertir que la pàgina estava bloquejada amb premeditació per a que les treballadores i treballadors no poguessin veure el que cobrarien abans de Nadal.

“Ara –em deia- el dia 28 cobraré el 80 % de la paga extraordinària, però la resta no sé sap quan es cobrarà”. “Aquí hi ha hagut una manca de previsió”, recalcava la seva parella. I quan algú ha preguntat que se’n havia fet dels diners que estaven destinats als pressupostos generals de la Generalitat per al 2011 en concepte de sous i salaris dels seus treballadors, ha respost “Aquest és el quid de la qüestió, el que deia abans, manca de previsió per part del govern o dels seus gestors”.

Evidentment molt grossa va ser que els hi retinguessin el 100 % de l’IRPF a la nòmina del dia 22 (què, per cert, no ho he dit abans: quan la nòmina es va poder veure, aquesta era íntegra, però en cap moment hi ficava el que cobraries aquell dia), per a sortir Arturo en persona a demanar disculpes. “Què hauria passat si això hagués passat governant del Tripartit?”, ha dit la treballadora que, finalment, ha sentenciat: “És igual, si fessin eleccions ara, segur que tornaria a guanyar CiU!”.

Tal i com ja vaig dir la setmana passada, moltes de les treballadores i treballadors van cobrar el dia 22 menys diners que a una nòmina normal.

És motiu o no per estar indignats?

Com es sol dir: “Cornut i paga el veure!”.

Per cert, encara no ha dimitit ningú i el que és més greu, tampoc han cessat al responsable o responsables de la mesura. O és què els responsables estan “molt amunt”?