PUJAR I BAIXAR

Escales de pedra en sec a la finca de l'Arion propietat de la família Porta Ferré.

Puja la prima de risc i l’atur. Baixa la borsa. Només hi ha un problema que el que hauria de pujar, baixa i el que hauria de baixar puja.

Molts eren els que confiaven que Rajoy tenia una vareta màgica que ens podria fer sortir de la crisi. Crec que fins i tot ell s’ho va arribar a creure. Però ara mateix deuen de ser molts els que ja se’n han adonat que sortir-ne no serà gens fàcil.

Potser la Merkel ens demani que rebaixem el dèficit públic, però això no pot ser a qualsevol preu. Uns pressupostos han de contemplar mesures de creixement econòmic i segons sembla, els primers pressupostos de Rajoy no en contemplen. Per això aquesta setmana de passió (per a uns més que per als altres) la borsa espanyola ha baixat als límits de fa 3 anys, quan encara no s’havien aplicat ajustos a la nostra economia. En canvi, l’emissió de deure públic no va ser subscrita al 100 % tal i com havia passat les darreres vegades i, a sobre, pagant un interès més elevat.

Per acabar-ho d’arrodonir, el Consell de Garanties Estatutàries diu que la reforma laboral del PP va en contra de l’Estatut de Catalunya i la pròpia Constitució Espanyola. El que passa és que encara que s’hi presenti recurs, mentre els magistrats deliberaran sobre el tema i emetran un dictamen, poden passar anys i anys, igual com va passar amb l’Estatut i potser per a llavors Espanya ja s’haurà convertit en una província alemanya on els jubilats vindran a viure perquè amb la seva pensió en seran els amos, mentre que aquí, els sous i les condicions laborals estaran sota mínims.
Imagino que encara estem a temps per a reaccionar i això es pot fer de dos maneres: des dels governs que haurien d'acceptar que s'han equivocat i virar 180º o des de la ciutadania amb molta més presència al carrer participant en vagues i manifestacions. Però igual una cosa com l'altra en semblen ara per ara utopies. 

FOTOS DE LA CREU DE LA GALERA

ELS PAÏSOS CATALANS SERAN INDEPENDENTS (mireu el mapa d'Europa de l'any 2022)

Fixeu-vos que hi surt Catalunya. "Les Castelles" són el Vaticà (Per què serà?) 
França, Alemanya, Àustria, el N d'Itàlia, etc. serà el "Merkelreich", Turquia, l'etern aspirant a entrar a la UE (millor que ho descarti), etc. 

Podeu llegir la informació que publica el Punt Avui. 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/526327-catalunya-ja-surt-al-mapa.html

FIDEUS!!!!!!!!!!!!!!!! (Relat)

El destí va fer que en toqués anar a fer la “mili” a Cartagena. Tothom em deia que la Marina era el millor cos per anar a “servir a la Pàtria”. No obstant això l’any 1978 eren 18 mesos quan a Terra o a l’Aire sols n’eren 14.
Després de sortir de Tarragona amb un “borreguer” (quines frenades pegava el cabró del maquinista) el primer dia de setembre per la tarda-nit, al matí següent (2 de setembre) arribarem a l’estació de Cartagena. El sol que queia era com es sol dir, “de justícia” i la temperatura devia de rondar els 35º.

El primer àpat va ser el dinar. Sobre unes taules llargues (calculo que devíem de ser 18 per taula) unes ampolles de cervesa “Águila” (llavors es deia que Fraga era un dels accionistes de la marca) i porrons.

Encara que us pugui semblar increïble, la cervesa estava a “temperatura ambient” i quan la buidaves al porró, es convertia en escuma.
Però en arribar el primer plat, encara ens quedarem més perplexes. Ens van servir un plat de brou (caldo) Tothom tenia davant seu un plat on, a part d’aigua només hi devia haver una mica de condiment (pastilla de concentrat) De sobte un dels 18 va exclamar: 

“Ja sé el que estem menjant! Fideus, què jo en tinc un!”
 

EXPLICACIÓ: Es deia que a la cuina hi havia unes grans olles i que s’havien d’e remenar amb rems. Com imagino que sabeu, quan cous pasta, aquesta queda assolada al fons de l’estri. M’imagino aquelles grans olles plenes de pasta submergida i als companys més veterans emplatant amb grans cullerots. Fins arribar a la pasta, els primers que van servir, només contenien “aigua bruta”.