 | |
| La Plaça un dia de la Fira de la Terrissa. |
A la Galera, des de sempre, el mercat ambulant s’ha fet a la Plaça, un edifici obert que hi ha al bell mig del poble. A part d’una parada de fruita i verdura que hi anava cada dissabte, alguns venedors ambulants solien anar-hi els dies de pluja ja que allí estaven a cobert.
Aquell dia la megafonia municipal va
anunciar l’arribada de Claro, un venedor de Masdenverge que venia
de tant en tant i que portava camises a 200 pessetes.
Per aquella època encara no tenia la
costum d’anar jo mateix a comprar-me roba, així que li vaig di a ma mare
que hi anés. Al cap d’una estona ja estava de tornada a casa
.
-“Mira
–em va dir- les de 200 pessetes
no m’han acabat d’agradar, però per 300 n’hi ha unes que m’han agradat
més”.
Quan me la vaig emprovar, una de les mànigues m’anava tant estreta que era impossible embotonar-me-la. Tinguérem que prendre una dràstica solució: tallar les mànigues i fer-me una camisa de màniga curta. Ma mare va portar la camisa a la tia Encarnación, la dona de son padrí que feia confecció i que em deixaria una camisa de màniga curta perfecta.
La vaig estrenar-la una nit de dissabte
del mes de setembre per anar al cine a Santa Bàrbara. De sobte em va caure
un botó i darrera d’aquell, tota la resta. Afortunadament portava una
caçadora que em vaig haver embotonar per a evitar fer el ridícul més espantós.
Què hauria passat si ma mare me’n hagués
comprar una de 200 pessetes?
