Mai un govern havia perdut tanta credibilitat
com el govern del PP que encapçala Mariano Rajoy.
El darrer govern socialista, el que va
presidir Zapatero, quan va haver d’aprovar les primeres mesures anticrisi,
va perdre molta credibilitat, però potser va ser més la sensació que es
volia transmetre al carrer que la que hi havia en realitat.
L’oposició al Congrés i la premsa fidel,
la que es coneix com la “premsa de la caverna” (sobre tot Intereconomia)
van orquestrar tota una campanya de desprestigi per a preparar el camí
de retorn del PP al govern d’Espanya.
Durant la seva època a l’oposició, Mariano
Rajoy es va limitar a criticar qualsevol mesura que aprovava el Congrés
a proposta del govern. Allà on els socialistes dient “blanc”, el PP es
limitava a dir “negre”, sense ni tan sols arribar a valorar la necessitat
de la mesura. Va ser una oposició “de acoso y derribo”, sense la més
mínima voluntat de col·laboració. Perdó. Es van posar d’acord a l’hora
de aprovar una reforma constitucional per establir els sostre de despesa
que havia de tenir l’estat.
Recordeu que durant molt de temps Rajoy
va amagar qualsevol esborrany de programa. Mai va donar cap alternativa
a les mesures proposades pel govern. En la línia de la seva actuació es
va limitar a dir que no apujaria l’IVA, que no baixaria el sou als funcionaris,
que no faria pagar els jubilats i pensionistes pels medicaments, etc. etc.
Finalment, ho va d’haver incloure al
seu programa per aparentar que, amb ell, tot canviaria a millor.
Aviat ens varem adonar que allò que deia
que no faria ho acabava fent, més aviat que tard, perquè amb 6 mesos i
escaig des de que va prendre possessió com a president, ha estat capaç
d’adoptar quasi totes les mesures a les que abans es va oposar o bé va
dir que no faria.
Quan finalment dimecres ens va arribar
la mes dura de les que afecten el nostre col·lectiu de funcionaris (la
retallada de sou concentrada en la paga extraordinària de Nadal), un company
de treball ens va enviar una nota de premsa que va emetre el nostre ministeri
(el Ministeri d’Hisenda y Administracions Públiques) on s’assegurava
que no se’ns tocaria el sou.
La setmana passada se’ns va emetre un
altre on es deia que la supressió de la paga extraordinària de Nadal, és
una mesura temporal i que només afectaria a la d’aquest any...
Però qui se’ls creu? Encara ens tenen
que enganyar més per a que ens adonem que ens estan prenen el pèl i els
diners?
L’últim rumor és la pròxima retallada
afectarà les productivitats. Aquest complement del sou es dona, sobre tot,
als inspectors (A1) i en menor mesura als altres grups de forma descendent.
O sigui, els darrers col·lectius de l’escalafó, són els qui reben menys
productivitat.
Des dels sindicats ja fa molts d’anys
que es demana la supressió d’aquest complement salarial, ja que és molt
aleatori i depèn, quasi sempre, de la voluntat del cap de torn i, de vegades
no és l’equitatiu que hauria de ser. Si li caus bé al cap tindràs una
millor productivitat que si has tingut amb ell algun tipus de discrepància.
Evidentment qui té més les de perdre
són els inspectors, ja que la supressió total o parcial de la productivitats
els significarà la retallada més important de les que han patit fins ara.
Per acabar quedeu-vos amb aquesta frase:
“Parla, encara que sigui veritat”. L’he llegida a l’espai que té Ferran
Monegal al Periódico (tu i jo som tres) i que és, per a mi, una variant
de: “L’important és que parlin d’un, encara que sigui malament”.
La dreta espanyola és una de les dretes més dures i reaccionàries d'Europa.