10 misterios de la Economía Cuántica aunque hay más:

01.- No hay trabajo para nadie, pero debemos trabajar hasta los 70 años
y los fines de semana.

02.- Combatimos el fraude fiscal amnistiando a los defraudadores.


03.- ¿El consumo se desploma? Bajamos los sueldos y subimos los impuestos.

04.- Teníamos 4 millones de parados y aprobamos una Reforma Laboral para
facilitar los EREs y los despidos. Ahora tenemos casi 6 millones.

05.- El modelo de la construcción se va a la mierda y recortamos el 50% en I+D.

06.- Subimos el IVA y el IRPF pero las SICAV siguen intactas.
El capital se fuga a niveles nunca vistos.

07.- Recortamos en sanidad y educación, pero si hablas de tocar coches oficiales o
dietas te acusan de demagogia.

08.- Ponemos en la calle a miles de científicos y nos peleamos por
Euro Vegas.

09.- El problema es el déficit y nos endeudamos con 100.000 millones para salvar a
los bancos para que sigan desahuciando.

10.- Las CCAA piden rescate al Estado, que pide rescate a la UE y nos
endeudamos para pagar la deuda.

EL CARNAVAL INFANTIL DE DELTEBRE 2013 I

STOP LLEI WERT: El plurilingüisme i la LOMQE

L´ASSEMBLEA COMARCAL DEL PROFESSORAT, PERPLEXA DAVANT LA LLEI WERT

Perplexos, bocadabats, estupefactes i fins i tot espatarrats. Així ens hem quedat els membres de l´Assemblea  de Professors Baix Maestrat Contra les Retallades davant l´esborrany de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) impulsada pel ministre José Ignacio Wert. Els canvis presentats pel Ministeri d´Educació a última hora, una vegada esgotat el termini de temps de negociació amb les comunitats autònomes, suposen un atac a l´ensenyament públic des de diversos punts de vista. De tots, del que més se n´està parlant és l´atac frontal a les llengües cooficials com el Valencià i el model d´immersió lingüística.

Segons el nostre parer, la LOMQE ignora 29 anys de model de línia en Valencià i els resultats acadèmics dels seus alumnes, per damunt de la mitjana estatal; menysté l´opinió de la immensa majoria de pedagogs quan estableixen que l´escola ha de treballar a partir de les llengües del seu entorn; i s´oposa al model lingüístic de països capdavanters en aquest aspecte com Canadà i Finlàndia que intenten assolir l´aprenentatge de l´anglès a partir de la competència lingüística assolida en les llengües del seu entorn, en el nostre cas el valencià com a llengua pròpia i el castellà com a llengua oficial de l´estat. A més, aquesta llei se situa fora del consens educatiu ja que no ha estat negociada amb els docents, pedagogs i famílies. Per açò, pensem que la Llei Wert menysprea les llengües i les cultures no castellanes de l´estat i no respon a criteris pedagògics, sinó ideològics i econòmics. En aquest sentit, subvencionar les famílies que opten per les línies en castellà a l´escola concertada i privada no deixa de ser més volum de negoci per a l´església i les empreses, que fins i tot podria incentivar un trasvansament d´alumnat de l´escola pública a la privada.

Per a nosaltres, defensar la immersió lingüística en valencià és irrenunciable; igual que irrenunciable és el nostre compromís amb l´aprenentatge del castellà o de l´anglès. La competència lingüística en totes tres llengües res té a veure amb repartir percentatges i quotes horàries d´una o altra llengua, sinó en aconseguir d´una vegada per sempre un ensenyament centrat en l´alumnat i no en els continguts, amb plantilles estables coneixedores de l´alumne i del seu entorn, reduint les ràtios per tal d´afavorir l´intercanvi comunicatiu, invertint en materials didàctics i tecnologies de qualitat, afavorint contactes reals amb les llengües estrangeres i amb els seus parlants, i assegurant l´aprenentatge de l´anglès o del francès a partir de la competència lingüística assolida en les llengües de l´entorn immediat de l´alumne tal com fan els models canadenc i finlandés.

Assemblea deL Professorat  Baix Maestrat contra les retallades

L'ABANS DE I EL DESPRÉS DE

Un acudit del mestre Ferreres publicat al Periódico.

Com a ciutadà, espero que el cas Bárcenas marqui un abans i un després amb el tracte que es dispensa als delinqüents de guant blanc.

Fins ara, la majoria dels polítics que s’havien enriquit il·lícitament gràcies a dispensar tractes de favor a determinats empresaris , financers que havien estafat, constructors que havien subornat els polítics per tal d’aconseguir requalificacions de terrenys o determinats contractes, etc. han rebut un tracte de favor per part de la Justícia. El ciutadà del carrer, el que treballa o està aturat, el que paga el seus impostos o sobreviu com pot gràcies a l’ajut dels serveis socials i determinades oenegés, percep que els components dels col·lectius esmentats solen sortir molt ben parats del seu pas per les dependències judicials. Quan no se’ls absolt (o se’ls condemna a penes mínimes), al cap de poc, els indulta el govern de tort, davant l’estupefacció de la societat.

Encara que de casos de corrupció política i financera n’hi ha hagut sempre (hi ha qui opina que van intrínsecament lligats a la manera de ser del propi humà), la realitat és que durant els anys de la bombolla immobiliària van créixer de forma desmesurada. Precisament, tots els que ara estan pels tribunals deriven d’aquella època.

De tots ells, els qui afecten a Iñaqui Urdangarin, el gendre del Rei i a alts càrrecs del PP són els més mediàtics i, en menor mesura, els que afecten a l’Oriol Pujol per un costat i a alguns dels seus germans per l’altre.

Ara mateix, la societat no entendria que, si es demostra que són culpables, no se’ls condemni d’acord amb les penes comeses i el volum de diners que han obtingut irregularment.

Per tant, la societat espera que la Justícia faci un gir si no de 180 graus, al menys important i que consideri a tots els delinqüents per igual.

Si no és així, i els que ara estan imputats, se’n surten, com diuen els castellans, de rositas, la societat, que ara mateix ja està al límit de la saturació, pot acabar per rebel·lant-se en contra d’un sistema que, a hores d’ara, molts ja consideren corrupte.