PARATGES DELS NOSTRE TERRITORI. LA FOIA DE MASDENVERGE AMB AIGUA I I

La guerra made in Aznar

David Torres

El Ministerio de Defensa asegura que no descansará hasta encontrar a los responsables de las torturas de Diwaniya. Yo creo que han tenido un lapsus militari, que en realidad se referían a los autores del video, que es lo que de verdad molesta. Un portavoz de Defensa asegura que las imágenes son deplorables. Es verdad. A la iluminación deficiente y los torpes ángulos de cámara, hay que sumar el pésimo guión y el recitado nasal propio de oligofrénicos marcando el paso. Mal, muy mal. Así no hay manera de que el cine español levante cabeza.
Aparte de la vergüenza de pertenecer a la especie humana en general y a la hispánica en particular, siempre que veo un video snuff de éstos siento la curiosidad malsana de preguntarme en qué cojones estaría pensando el homínido que estaba grabando semejante paliza. En denunciarlo no, por supuesto, porque han pasado muchos años desde entonces y quizá la única cosa divertida de todo este triste asunto será descubrir por qué extraño birlibirloque se ha hecho público ahora. La historia recuerda inmediatamente el argumento de la película Invasor, de Calparsoro, basada en la novela homónima de Fernando Marías, quien fue uno de los pocos que dio testimonio del horror por puro instinto profético, de oído, tal y como suelen hacerlo los novelistas cuando aciertan en el blanco con los ojos cerrados.
Dicen también que se trata de un hecho aislado y, por supuesto, también ha sido otro lapsus militari. Lo aislado es el video, no los hechos. El video viene a corroborar el muy conocido “efecto cucaracha”, que viene a decir que si ves una cucaracha correteando en las inmediaciones de la nevera es que tienes la casa colonizada. Para filmar por diversión a una banda de tarados con uniforme jugando al fútbol con un prisionero atado de pies y manos hay que estar, al menos, tan tarado y tan uniformado como ellos. El comentario final (“A éste se lo han cargao ya”) suena con ese deje inequívocamente militroncho, entre chusquero y forense, con que se ha ido haciendo, golpe a golpe y verso a verso, la historia de España.
Sin embargo, como en el ejército no se mueve ni un tenedor sin permiso de toda la cadena de mando, habrá qué pensar cuál es el rango de un prisionero de guerra reventado a patadas. O bien un oficial ordenó la paliza, o bien se enteró y la dejó pasar, o bien allí ni Dios se enteraba de nada, que es lo peor y lo más probable. Pero no hay que buscar en montañas muy lejanas para encontrar al responsable último de esta infamia: un señor con bigote que marchó a la guerra de Irak a cambiar cromos. En persona no, claro, porque, como tantos valientes que juegan a soldaditos desde casa, Aznar ni siquiera ha hecho la mili y difícilmente podría distinguir un arma de destrucción masiva de una fabada. Llega a presentarse en Diwaniya y es capaz de perder la guerra él solo.

 

 

ELS DEBATS SOBRE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA

Ahir pel matí a TV3 es debatia el tema de la imputació de l’Oriol Pujol Ferrusola pel cas de les ITV. Fins i tot es preguntava als espectadors si els imputats se’ls hi respectava suficientment els seus drets.

La mateixa pregunta se’ls hi va traslladar als contertulians que van opinar que, evidentment, els drets jurídics sí, en canvi, la ciutadania no respectava suficientment drets com la presumpció d’innocència. De totes formes trobaven lògic que fos així degut a l’alarma social que s’ha creat durant els darrers temps.

També es van extrapolar els casos de corrupció catalana amb els de València on es va dir que els ciutadans de la comunitat veïna es van assabentar del cas Gürtel el dia en que el President Camps va dimitir, ja que mai abans s’havia fet un debat com el que s’estava portant a terme a la televisió catalana.

El cert és que ni el darrer dia es va informar sobre les conseqüències del cas Gürtel amb la dimissió de Camps. Recordeu el vídeo de Xavi Castillo (Pot de Plom)? Si no el recordeu (o no l’heu vist)us en faré cinc cèntims. Amb to sarcàstic, Xavi Castillo opina sobre les imatges que havia emès Canal 9 hores abans i que es podien visualitzar al televisor del costat. A les imatges es feia al·lusió a les excel·lències de Camps repassant els moments estelars  del seu mandat, però en cap cas es pronunciava la paraula dimissió. Canal 9, juntament amb TeleMadrid, són els canals televisius on la manipulació informativa és més gran degut a la influència dels governs autonòmics del PP.

Efectivament, a TV3 hi ha diferents programes on es poden veure periodistes, polítics, professors i fins i tot jutges debatent temes d’actualitat. Però també és cert que hi ha temes que sé solen passar de puntetes o simplement, es limiten a cobreix l’expedient. Aquests temes, no diré tabús, però si feixucs per a la direcció de la cadena, són els relacionats amb Convergència Democràtica de Catalunya i, sobre tot, amb la família Pujol. Per tant, la pluralitat i el rigor informatius no són sempre els que s’escauria en casos qualificats d’interès general, com per exemple la imputació del Secretari General de CDC i fill del President Jordi Pujol.  

És molt difícil trobar mitjans informatius amb la independència necessària per abordar els grans temes d’actualitat sense veure’s influenciats pels grans lobbys de poder que hi ha a totes les societats avançades.        

PARATGES DELS NOSTRE TERRITORI. LA FOIA DE MASDENVERGE AMB AIGUA I