ESPANYOL-BARÇA: CALENTANT EL DERBI

De qualsevol cosa es fa polèmica. Durant els darrers dies algú n’han volgut fer de l’anunci de Nike de vestir l’estàtua de Colom amb la samarreta del Barça. Evidentment aquest algú ha estat l’afició de l’Espanyol i, potser més concretament, els seus directius.

Què denota aquesta actitud? Clarament una síndrome d’inferioritat. L’Espanyol (amb tots els respectes) haurien de tenir clar qui són i on són. Es a dir, un club que, tant pel seu historial com per la massa socials, està molt lluny (però molt!) de FC Barcelona. Segur que la secció d’història i estadística de la UEFA ens ho podria demostrar millor. El Barça, sense cap mena de dubte, estaria entre els 5 equips millors del món (i fixeu-vos que ja parlo dels 5 i no del primer o del segon, llocs que ha ocupat durant els darrers anys) Mentre que l’Espanyol estaria perdut entre la gran massa d’equips. Seria com aquella carrera ciclista on hi uns que van destacats i, la majoria formen part del pilot.

Aquest matí, el comentari de Jordi Martí a la Cadena SER ha estat prou eloqüent. Ha dit Martí que l’Espanyol no té raó de queixar-se i, si ho fa, que ho faci en veu baixa i en cercles íntims. Les Explicacions que ha donat el periodista esportiu ha estat el tracte que va rebre l’Espanyol a la qualificació de Sarrià i el baix lloguer que va pagar per Montjuïc durant els anys que el va ocupar fins que es va inaugurar el seu actual camp de Cornellà el Prat.

I posat a recordar privilegis, l’Espanyol organitza des de 1974 un torneig de futbol que porta per nom Ciutat de Barcelona i que té l’autorització de l’ajuntament de la ciutat comtal. És l’Espanyol l’equip més representatiu de la ciutat de Barcelona? Evidentment no, mal que els pesi. Per cert, ha jugat mai el Barça el trofeu Ciutat de Barcelona? La resposta és no. 

Al MCR (Matins de Catalunya Ràdio)de divendres, van fer una pregunta d’aquelles que cap cercador d’Internet troba la resposta:

És genèticament possible que un Colom es converteixi en un periquito? Comprende?

Si dissabte no hagués derbi, aquesta polèmica extradeportiva s’hauria creat igual. Perdoneu, però tinc els meus dubtes. I això que diumenge no es juga pràcticament res: el Barça com a molt poder igualar el rècord de 100 punts que té el Madrid i l’Espanyol l’honor de guanyar  al seu rival local.

Una darrera pregunta: Tot aquest enrenou no serà el pretext per a no fer el passadís al campió de lliga? De moment alguns del public ja han dit que els donaran l'esquena... I després es queixaran de quan els diuen A segunda a segunda o Perico que vuela a la cazuela... 

No cal donar-hi més voltes, tot és questió de rivalitat.  

5a FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA V

Ley Wertedero

Nuestro ministro de Educación, muy educadamente, nos presentaba ayer tras consejo de ministros la nueva ley Wert, que acababa de recibir el visto bueno de nuestro pío gobierno al completo. Mi querido José Ignacio, de quien ya he escrito tanto que lo considero mi más elaborado personaje, como pueda ser Marlowe para Chandler, o Platero para JRJ, mi querido José Ignacio, decía, nos inyectó a los españoles un dato en vena sobre la importancia que tiene para él la educación: “El 40% de los alumnos de 15 años ha repetido, al menos, un curso, y hay medio millón de alumnos repitiendo que cuestan 2.500 millones de euros al sistema”. Eso nos ha dicho.
O sea, un repetidor, un estudiante incompetente, nos sale a cinco mil pavos anuales. Me parece barato y sostenible. Un ministro incompetente nos sale más caro hasta mensualmente. Por no decir un banquero. Por no decir Miguel Blesa, cuya fianza de 2,5 millones es inferior al bonus de 2,8 millones que se había asignado tras derrumbar Caja Madrid y obligar a todos los españoles a pagar a pachas el iceberg.
Esto de convertir personas en cifras es una costumbre muy pepera. Si hay medio millón de repetidores en España, será, creo yo, que algo falla en el sistema educativo. Porque no me parece a mí que los chicos y chicas españoles nazcan impedidos intelectualmente, y entonces, querido ministro cultural y educativo, lo que falla es el sistema. Falla la cultura y la educación del sistema. Falla la educación y la cultura de nuestros ministros.
No es que estos chicos le cuesten 2.500 millones al sistema. Es que el sistema le roba el futuro a estos 500.000 chicos dedicando a su educación solo 5.000 pavos anuales. Y para colmo, se impone esta política de recortes que mi atildado Wert apoya con entusiasmo. Yo quiero que la educación de una mujer o de un hombre me cueste a mí, a mi país y a mis impuestos más de cinco mil pavos anuales. Es una miseria. Y las suyas son declaraciones de wertedero, il mio caro ministro. La frase de Wert sobre el coste de la educación mal dada sería hasta divertida llevada a la sanidad: “No podemos mantener un sistema sanitario al que solo acuden clientes enfermos. Por tanto, hay que desmantelar la sanidad”. Bueno. No es tan divertido. Basándose en el antedicho axioma, lo están haciendo…
Cuando yo era guapo, irascible y joven, me echaron de un colegio tras protagonizar una feroz pelea contra un docente. Según cuenta la leyenda familiar, ninguno de los otros colegios compostelanos me acogía, dado mi poco perfumado carácter. Al final, mis abnegados padres consiguieron que me aceptara un centro prácticamente de beneficencia (que no público) donde un alto porcentaje de padres firmaba las notas de sus hijos marcando una equis: no sabían escribir. De la escuela pública ni se habló: mis padres querían para mí una educación católica, apostólica y tal.
En el colegio anterior, el de mi expulsión, me habían ofrecido esa educación como Dios manda, que diría mi ministro. Así que llegué al nuevo colegio muy dignamente y aseado. Como era un niño sociable y no poco extrovertido, a la hora del recreo ya estaba conversando alegremente con mis nuevos compañeros. Teníamos diez u once años y hablábamos de sexo.
-¿Y tú cuántos hermanos tienes? -me preguntó un tal Rosendo, bajito y mal alimentado.
-Somos cinco.
-Entonces, tu madre folló cinco veces -me dijo y todo el mundo se rió.
Menos yo.
Yo había recibido una educación como Dios manda.
Agarré el pelo de Rosendo y empecé a golpearle la cabeza contra la esquina de un escalón. La nuca, concretamente. Los demás contertulios me intentaban separar pero eran incapaces. La ira posee una musculatura muy recia. Por eso es más difícil crear belleza que destruirla. Cuando recuerdo aquella escena, todavía siento pavor de mí mismo. En serio. Escribiendo esto, me tiembla ligeramente el pulso. No estoy de pose. Tengo que corregir muchas erratas porque mis dedos violentos equivocan la tecla a la que golpear. Desde entonces, desde aquel día, de hecho, pierdo todas las peleas. Estuve tan cerca de matar, aquel día, que me aterroriza más hacer daño a que me lo hagan. Nunca golpeo lo suficientemente fuerte a nadie, por mucho que me estén golpeando a mí. Cuando quiero ganar alguna pelea, llamo a mis hermanos, que son una banda de borricos pero tienen la suficiente delicadeza como para no matar a nadie.
Te cuento esta chorrada, mi querido Wert, porque es una anécdota que me vuelve a la cabeza cada vez que repaso los preceptos de tu nueva ley educativa. No sé por qué será. Pero me da la impresión de que deberías añadir un anexo, a dicha ley, para eliminar de los colegios las esquinas de los escalones. Pueden ser muy peligrosas, si vamos educando a los chicos del futuro como Dios manda.

EL CARREFOUR NO REOBRIRÀ A AMPOSTA

A pesar de que el sinyo ancalde es reunís amb els representants de Carrefour per a mirar d’arribar a un acord per a que supermercat es repensés marxar d’Amposta, el cert és que la cadena francesa abandonarà definitivament la nostra ciutat. Per tant, podem arribar a dues conclusions:

 

1a.- Que el sinyó ancalde no v arribar a reunir-se amb els responsables de Carrefour o

2a.-  Que si hi va haver algun tipus de negociació, va ser un rotund fracàs. 

 

Per anar a treballar a Tortosa hi passo tot just per davant, tan a l’anada com a la vinguda. Pel matí, un petit grup d’extreballadors es venen reunit al costat des del primer dia. Fa uns dies, hi vaig veure dos camions de gran tonatge a la part del darrere. Evidentment no hi estaven carregant res, sinó tot el contrari: carregant. I si passes a peu pel costat, es pot veure com uns operaris estan desmantellant totes les instal·lacions. El primer que es pot veure (o millor dit, que no es veu) són els rètols del pirulí i fins i tot estan desballestant la benzinera. 

Quan s’hi fan inversions, l’amortització de les mateixes sempre és a llarg termini. De fet hi té molt a veure amb el negoci que s’hi fa. No sé perquè, intueixo que el Carrefour ha perdut diners llargs, perquè ni de bon tros les ha pogut amortitzar en només dos anys de funcionament.

Segons la direcció de la cadena francesa de supermercats, el motiu del tancament es deu a que la direcció del centre comercial, es a dir, Futuro Ciudad Amposta, en dos anys, ha incomplert el contracte que es va signar en el seu dia. Diuen que el Carrefour no disposava de connexió a la xarxa elèctrica i que s’havia d’alimentar mitjançant grups electrògens. També es diu que el Carrefour pagava tota la despesa de llum de la resta de locals del centre comercial. 

 

El Carrefour no pot admetre públicament el motiu real del seu tancament i que no és un altre que la manca de negoci. Si un negoci va vent en popa, difícilment tancarà portes per molts problemes que pugui tenir.

De totes maneres permeteu-me que em mostri escèptic davant d’aquesta situació. Què el problema elèctric després de 2 anys (o dos anys i mig) encara no s’hagi solucionat em sembla una situació totalment inversemblant. Si feu memòria, recordareu que els locals no van voler esperar els permisos i van obrir havent de proveir-se d’electricitat gràcies als grups que hi havia a l’avinguda Aragonesa i que eren visibles a tothom. Després es va dir que s’havia solucionat i, efectivament van desaparèixer. És significativa l’estesa elèctrica que hi ha al llarg del parc del darrere. És que aquella instal·lació no subministra ningú? A propòsit d’aquesta instal·lació elèctrica, no s’hagués pogut soterrar? L’impacte visual en aquella zona, encara que sigui poc utilitzada, és molt gran.

Però el cert és que els dos locals més grans (Electrohiper Europa i el Gran Basar) tampoc estan connectats a la xarxa elèctrica, tal i com ho demostren els dos grups que hi ha al funcionament a la part del darrere.

Com són possibles tantes deficiències? Qui són els veritables culpables de la situació? Imagino que com passa sempre ningú en voldrà tenir la culpa i entre els afectats s’aniran passant la patata calenta.

I una pregunta més: Segons tinc entès l’ajuntament té un termini per a donar la llicència provisional. Encara estem dintre del període màxim de disposar d’una llicència provisional? 

 

Massa temes pendents per a no pensar malament de com s’ha portat la gestió del que tenia que ser el revulsiu econòmic d’Amposta: s’havien de crear 1.000 lloc de treball, recordeu?