divendres, 31 de maig del 2013

Por una red pública de educación

Pere Navarro Morera

Hoy, 26 de mayo, Cataluña todavía no tiene presupuestos. O lo que es peor, hoy, 26 de mayo, Cataluña tiene vigente el presupuesto prorrogado, el que fue aprobado por CiU y el PP en diciembre de 2011, y que significa un recorte de 3.000 millones de euros. El PSC ha alertado de manera reiterada sobre las gravísimas consecuencias que estos recortes tienen en los derechos de la ciudadanía. Pero si en un ámbito esas graves consecuencias son además irreparables, es en la educación. Tengo la convicción de que la educación debe de encabezar la agenda de un gobernante responsable, en mi caso es así; pero lamentablemente Artur Mas y su gobierno no le otorgan la relevancia que esta materia tiene para nuestro futuro.

El actual debate social, surgido a partir de la LOMCE y de la torpeza política - porque si no es torpeza, no quiero pensar a que se debe su actitud - del ministro que la ha impulsado; evidencia que el interés de CiU y ERC se circunscribe a la lengua, y pretende obviar la necesidad de preservar el modelo de escuela pública que ha dado excelentes resultados pedagógicos, y que, sobre todo, ha evitado una sociedad fracturada por la lengua. El PSC defiende ese modelo convencido de que los que pretenden dividir nuestra sociedad empiezan intentando dividir nuestra escuela. El PSC defiende un modelo público. Y la LOMCE constituye un ataque frontal a la escuela pública, son muchas las líneas rojas que atraviesa. Mas i Wert discrepan sobre la lengua, pero coinciden en lo demás. Al fin y al cabo Mas y Wert optan abiertamente por recortar la educación pública, mientras que para los socialistas, en Catalunya y en España, constituye una apuesta fundamental para construir una sociedad más justa, plural e igualitaria.

El PSC está preocupado por las consecuencias que la LOMCE podría tener para la escuela catalana en materia lingüística. Pero además de preocuparnos, nos alarma que la Generalitat pretenda cerrar siete escuelas y setenta y tres grupos de P-3. Todos públicos. Son cierres decididos antes de saber si realmente no había suficiente alumnado. Hoy se siguen destinando 24 millones de euros de los recursos públicos a centros dirigidos a las élites que no están comprometidos con el servicio público, que seleccionan a su alumnado y que lo segregan por sexo. 24 millones que permitirían evitar que los niños tengan que pagar por llevar la comida al cole o mantener plazas de guarderías públicas. El gobierno de José Montilla tenía conciertos con escuelas privadas, pero paralelamente construía dos escuelas públicas cada semana.

El actual gobierno es incapaz de planificar en materia educativa. Los profesionales de la educación sufren recortes salariales, de derechos y condiciones de trabajo. Se incrementan los horarios lectivos del profesorado, se aumenta la ratios de alumnos por aula, no se sustituye a los maestros y maestras cuando están de baja y se despide al personal interino… la LOMCE viene a agravar ese escenario.

Los socialistas nos sumamos a la inequívoca defensa del catalán en la escuela. Lamentablemente, ni CiU ni ERC se suman a la defensa del espíritu de la escuela pública. Mas no aclara si se opone a la visión derechista, recentralizadora y liberalizadora de la LOMCE. Mas no dice si apoya que la nueva ley consagre la religión como una asignatura lectiva. En definitiva, rechazamos el proyecto de Wert porqué significaría la involución de la educación, no por las discrepancias lingüísticas entre Mas y Wert.



En compliment del que disposa la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), l'informem de que les seves dades personals son incloses en fitxers titularitat del PSC, amb la finalitat de gestionar la relació contractual establerta així com la gestió de l'agenda de contactes professionals. Per  exercitar els drets d'accés, rectificació, cancel•lació i oposició que preveu la Llei pot dirigir-se a nosaltres mitjançant un correu electrònic a la següent  adreça: info@psc.cat.
Li garantim que les seves dades seran tractades sempre amb la màxima i absoluta confidencialitat.
Aquest missatge conté informació privada i confidencial del PSC, si ho ha rebut per error li demanem que ens ho comuniqui per la mateixa via i l’esborri del seu sistema.

En cumplimiento de la Ley Orgánica de Protección de Datos de Carácter Personal (LOPD), le informamos de que sus datos personales son incluidos en ficheros titularidad del PSC que responden a la finalidad de servir de directorio o agenda de contactos así como para facilitar la gestión comercial y contractual establecida. Para ejercitar los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición previstos en la Ley puede dirigirse mediante correo electrónico a la siguiente dirección info@psc.cat.
Le garantizamos que sus datos serán tratados siempre con la más estricta reserva y confidencialidad.
Este mensaje contiene información privada y confidencial del PSC, si lo ha recibido por error rogamos nos lo comunique por la misma vía y proceda a borrarlo de su sistema.


dijous, 30 de maig del 2013

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LES OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL POU DEL MAS DE LA JANA IV


















FRANÇA COM ESPANYA (O QUASI BÉ)


Aquest passat cap de setmana em va cridar molt l’atenció que un dels països que més representa les llibertats, sortís la gent al carrer per a manifestar-se en contra, del que per a mi, és un dret i una mostra d’igualtat i tolerància.
França, tradicionalment, ha tingut fama de ser un país que afavoreix les llibertats tant individuals com col·lectives. Evidentment, com tot és discutible, però no em negareu que passa per això. El lema de la República Francesa d’ençà de la revolució de 1789, és, tots ho sabem, llibertat, Igualtat, fraternitat.  
Des de fa relativament poc, el país veí del Nord, va aprovar les bodes entre persones del mateix sexe i, també, el dret de poder adoptar.
Però aquestes conquestes de llibertats sempre tenen detractors. A una gran part de la dreta, la més rància i intransigent, el s grinyolen aquestes situacions.
Evidentment aquestes lleis només poden aprovar-se quan governen les esquerres i, llavors, la dreta surt al carrer per a mirar de desestabilitzar el govern, en aquest cas de François Hollande al cap davant dels socialistes.
A Espanya aquestes situacions les coneixem bé, ja que la llei que permet casar-se a les parelles del mateix sexe, ja fa anys que es va aprovar i, tot i que la dreta la va recórrer, el Tribunal Constitucional la va avalar. Però les manifestacions d’oposició van ser nombroses. A part dels casposos de la societat civil, també sortien al carrer capellans i monges. Tot s’hi valia a l’hora de donar xifres oficials.
Potser l’única diferència que hi veig entre les manifestacions que es van fer a Espanya i les del passat cap de setmana a França, va ser que a les fotos no s’hi veia religiosos (al menys a la pancarta de la capçalera), només societat civil.
I és que a França l’Església Catòlica no té els privilegis que té aquí. Per algú que sigui de fora, resultaria molt difícil comprendre com en un estat laic (així ho diu la Constitució), l’estat els financi i que, per exemple, a l’hora de fer la renda, es pugui optar en marca la creu per a que una part dels teus impostos, l’estat els destini al sosteniment de bisbes, capellans, frares, monges i d’altres religiosos.
Però a pesar de tot, el francesos poden estar contents. Al menys allí no tenen a Rouco Varela.  

CATALONIA CUP

TV3 va emetre la nit de dimecres la final de la copa Catalunya de futbol. Després de la interessant final de la passada edició jugada entre el Nàstic de Tarragona i el Manlleu, la d’aquest any, semblava, a priori, la millor final possible, la que, dintre d’uns anys pot arribar a convertir-se en la final de la Copa de la Generalitat d’una Catalunya independent.
Primer uns apunts sobre la final d’anit. Vist a posteriori (abans del partit no m’hauria atrevit a fer el pronòstic), va sembla que el Barça va donar peixet a l’Espanyol. Al quart d’hora l’equip periquito va posar el 0-1 al marcador després de perdre en defensa una pilota d’aquelles que, si jo fos entrenador, seuria a la banqueta al causant durant moltes setmanes; potser no aniria ni convocat...
A la segona part, els culers, van intenta-ho de totes les maneres, però quan no fallaven, es trobaven amb un Kiko Casilla que ho aturava tot. Només Cesc, quan l’àrbitre ja tenia el xiulet a la boca per a senyalar el final del partit, va ser capaç de batre el porter de Sant Jaume del Domenys.
El Barça semblava que no volia guanyar a l’Espanyol. Potser el volia compensar per haver empatat contra el Madrid i, d’aquesta manera, el Barça es proclamava campió quan encara faltaven 4 jornades per al final... O potser no. Al se un partit de costellada (o  alguna cosa semblant), es van estalviar la pròrroga i van anar directament a la tanda de penals. L’encarregat de tirar el primer penal va ser el capità Xavi i el va fallar tornant a donar avantatge a l’Espanyol que només calia que els anés convertint els 4 restants contra el que és el porter del Barça B i, ocasionalment, el tercer porter del primer equip. Però l’Espanyol va tornar a fallar i no un cop sinó dos i així el Barça es va veure obligat a guanyar un partit que, possiblement, no volia. O sí.
Si Catalunya esdevingués una nació independent, tot l’al·licient seria veure finals entre el Barça i l’Espanyol? Si fos així, penso que el Barça deixaria de ser un dels equips grans d’Europa per a convertir-se en un equip de Europa League.
Per a mi només hi ha dues solucions:
1a Que el Barça i l’Espanyol (i també d’altres equips que poguessin guanyar-se el dret) juguessin a la lliga espanyola. La qual cosa ara com ara no podria ser, ja que al tenir una federació pròpia i diferenciada i dret de participar en la selecció catalana, haurien de jugar forçosament una lliga catalana.
2a Crear una lliga europea a mode de l’NBA de bàsquet on hi participessin els millors equips d’Europa; més o menys els que juguen cada any la Champions i els millors de l’Europa League.
De no ser així, ja ens podrem anar oblidant de veure bon futbol a Barcelona i conformar-nos amb el que donin a la tele.