Aquest passat cap de setmana em va cridar
molt l’atenció que un dels països que més representa les llibertats, sortís
la gent al carrer per a manifestar-se en contra, del que per a mi, és un
dret i una mostra d’igualtat i tolerància.
França, tradicionalment, ha tingut fama
de ser un país que afavoreix les llibertats tant individuals com col·lectives.
Evidentment, com tot és discutible, però no em negareu que passa per això.
El lema de la República Francesa d’ençà de la revolució de 1789, és, tots
ho sabem, llibertat, Igualtat, fraternitat.
Des de fa relativament poc, el país veí
del Nord, va aprovar les bodes entre persones del mateix sexe i, també,
el dret de poder adoptar.
Però aquestes conquestes de llibertats
sempre tenen detractors. A una gran part de la dreta, la més rància i intransigent,
el s grinyolen aquestes situacions.
Evidentment aquestes lleis només poden
aprovar-se quan governen les esquerres i, llavors, la dreta surt al carrer
per a mirar de desestabilitzar el govern, en aquest cas de François Hollande
al cap davant dels socialistes.
A Espanya aquestes situacions les coneixem
bé, ja que la llei que permet casar-se a les parelles del mateix sexe,
ja fa anys que es va aprovar i, tot i que la dreta la va recórrer, el Tribunal
Constitucional la va avalar. Però les manifestacions d’oposició van ser
nombroses. A part dels casposos de la societat civil, també sortien al
carrer capellans i monges. Tot s’hi valia a l’hora de donar xifres oficials.
Potser l’única diferència que hi veig
entre les manifestacions que es van fer a Espanya i les del passat cap
de setmana a França, va ser que a les fotos no s’hi veia religiosos (al
menys a la pancarta de la capçalera), només societat civil.
I és que a França l’Església Catòlica
no té els privilegis que té aquí. Per algú que sigui de fora, resultaria
molt difícil comprendre com en un estat laic (així ho diu la Constitució),
l’estat els financi i que, per exemple, a l’hora de fer la renda, es
pugui optar en marca la creu per a que una part dels teus impostos, l’estat
els destini al sosteniment de bisbes, capellans, frares, monges i d’altres
religiosos.
Però a pesar de tot, el francesos poden
estar contents. Al menys allí no tenen a Rouco Varela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada