divendres, 2 de maig del 2014

FER EL RIDÍCUL 3 VEGADES

-Perdre per 0-4 és fer el ridícul.
-Dir a una roda de premsa que l’equip rival ja donava per guanyada l’eliminatòria i fins i tot la Champions per acabar humiliat, és fer el ridícul.
-Fallar a tota una afició que li havia dipositat tota la confiança per a que l’etern rival no pogués enlairar la décima, és fer el ridícul. 
 
Això és el que va fer Guardiola la nit del dimarts quan el seu equip, el Bayern de Munic va perdre estrepitosament contra el Madrid per 0-4.
La situació semblava afavorir am Bayern. En les 10 vegades anteriors que el Madrid havia visitat el camp alemany, 9 havia perdut, Guardiola coneixia a la perfecció el Madrid, ja que com a Barcelonista (primer com a jugador i després com a tècnic) sé li havia enfrontat en un bon grapat d’ocasions. Finalment, remuntar un 0-1 no semblava una tasca difícil, ja que, a priori, el resultat no era massa dolent per al Bayern i amb els antecedents esmentats, semblava que els astres es podien acabar alineant a favor de l’equip bavarès. Malgrat tot, finalment, ho van fer a favor dels blancs.
Per un altre costat, els barcelonistes encara tenim ben present el 7-0 de l’any passat. 4-0 a Munic i 0-3 a Barcelona. Si en lloc del Madrid s’hagués tractar d’un altre equip, els culers, segurament, hauríem desitjat una victòria de l’equip rival, ja que, la derrota va ser humiliant. Però tractant-se del Madrid, no. Com sé sol dir, el Madrid no ha de guanyar ni als entrenaments!
Certament el final de temporada del Barça de l’any passat no va ser bo. Messi, lesionat, quan jugava o feia assegut... Malgrat tot es va guanyar la lliga: vulguis o no, la lliga de Tito. Semblava que el Bayern era molt de Bayern per a tan poc Barça.
La superioritat del Bayern a la lliga del seu país ha estat majúscula. Una prova més per creure que podia eliminar al Madrid i privar-los així del somni de la décima. Però després del partit les esperances van canviar ràpidament de bàndol. Al menys que sigui l’Atlètic! Perquè entre el Madrid i Mourinho, a qui haurieu triat, eh?  
Finalment jugaran la final els dos equips de la capital d'Espanya: Cibeles contra Neptú. Què guanyi el millor? no!! Que perdi el Madrid! Sempre!! 

dijous, 1 de maig del 2014

LES FOTOS DEL DIA. XXI FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA (ARGILA)

Avui, primer dia de fira, els carrers de la Galera estaven plens de gent vinguts dels pobles de les comarques veïnes. 














EL POCAVERGONYA DE CAÑETE

Caricatura de Vizcarra.


Quan un ministre del govern espanyol es presenta com a cap de llista del seu partit en les eleccions europees i aprofita el càrrec per a fer actes electorals i, per acabar-ho d’adobar és soci d’un empresa que obté contractes de l’Administració Pública i si amb això no n’hi hagués prou, encara intenta aconseguir-ne de nous, és, senzillament, un pocavergonya!  (i segurament em quedo curt, però per educació y respecte als meus lectors, obviaré la llista d’adjectius que sé li podrien aplicar.
Evidentment, em refereixo a Miguel Árias-Cañete, Ministre d’Agricultura i Medi Ambient, primer amb Aznar i posteriorment amb Rajoy.
Cañete, tal i com se’l coneix, es va fer tristament conegut per a la gent de l’Ebre quan va anunciar a Múrcia que el transvasament s’acabaria fent perquè tenien majoria absoluta. Com que les paraules que seguien són de sobra conegudes, les obviaré, però segur, amic lector, que les tens en ment.
Amb la rapidesa que caracteritza a Rajoy, només fa unes setmanes que va donar a conèixer qui seria el cap de llista del PP a les pròximes eleccions europees. Des d’aquell dia, Cañete no ha tingut cap problema per comptabilitzar el seu càrrec de ministre amb el de candidat a Europa, fins que va ser, finalment, substituït. 
A part de poc ètic, si fa campanya com a ministre, paguen tots (tu també amic meu), en canvi, si hagués estat rellevat del seu càrrec des del primer moment, la pagaria el seu partit... Bé, deixem-ho que es pagaria de la caixa B del partit que, segurament, vol dir que també ho acabem pagant entre tots.
Quan es va destapar que una empresa de Cañete relacionada amb el sector dels hidrocarburs, tenia negocis per Ceuta o Melilla (ara no ho recordo), davant la demanda d’explicacions per part del PSOE, la reacció dels populars va ser voler amagar-ho darrere dels casos de corrupció que han esquitxat el PSOE, sobre tot els més recents d’Andalusia.
Al llarg de la seva vida pública, Cañete ha demostrat ser un pocavergonya com la copa d’un pi, a part de no tenir de ètica, ni moral (per molt religiós que sigui) i, finalment un desconsiderat per faltar al respecte a diversos milers de ciutadans del S de Catalunya per haver-nos de sentir el que va sortir de la boca d’aquest senyor fent al·lusió a la part més masculina dels homes.
L’aspiració de Cañete és que el nomenen comissari que equival a ministre de la UE. Però no de qualsevol departament, sinó d’aquell que coneix tan bé: d’Agricultura i Medi Ambient. Si finalment l’acaben nomenant, voldrà portar a la pràctica el seu projecte estrella i que significa un altre transvasament de l’Ebre.
Ja sé que el vot no es pot demanar fins les 0:00 h del proper 8 de maig, però crec que la llei no diu res de demanar el contrari:
EL DIA 25 DE MAIG, NO VOTIS A CAÑETE!
 
(Espero haver-te donat arguments suficients)      

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 1-05-2014

Estat lamentable d'algunes caixes de connexió de Telefònica, Movistar o com es digui...