dimecres, 11 de juny del 2014

RESTAURANT LES MOLES D’ULLDECONA. DEL ZERO A L’INFINIT

Divendres passat el xef Jeroni Castell del restaurant les Moles d’Ulldecona va rebre el primer premi de la categoria de Millor Iniciativa Empresarial a la gala d’entrega de premis Ebreliders 2013 que es va fer al Centre Cívic d’Alcanar. Una bona part d’aquest premi, segurament, ha estat gràcies a l’estrella Michelin que es va concedir al restaurant a finals de l’any passat.
El passat 16 de maig, a la cronologia de Facebook del restaurant les Moles, Jeroni va penjar una foto on es veia a ell mateix i la seva dona amb una altra parella. El comentari era del tot evocador. Deia que es van conèixer 25 anys enrere fent pollastres a l’ast a Peníscola.
Encara recordo l’establiment. Estava situat a la part esquerra del carrer principal que arriba al passeig de Peníscola segons s’entra des de l’AP-7 o la N-340, pràcticament a la intersecció amb el citat passeig. Aquell que durant molts d’anys va portar el nom de José Antonio Primo de Rivera.
Potser hi hauria gent que amagarien aquest fet: que van començar fent pollastres a l’ast. Jeroni no. Tothom tenim un passat que, ens agradarà més o menys, però que segur que ha estat transcendental a l’hora de configurar el nostre present. Aquells que prefereixen oblidar el seu passat renuncien voluntàriament a una part de la seva vida i, molt possiblement, a alguna cosa més.
També vull dir que al món hi ha diverses classes d’individus i que es poden fer classificacions de tota mena. Una d’elles seria la separació de conformistes e incorformistes. Els primer són aquells que es conformen amb el que tenen que, no cal que sigui forçosament dolent. En canvi els inconformistes són els que lluiten sempre per a canviar el seu destí.
Jeroni, la seva família i els seus amics podrien haver-se conformant fent tota la vida pollastres a l’ast a Peníscola on, de ben segur, guanyaven molts diners en pocs mesos de feina. En canvi van voler superar-se professionalment i donar un salt de qualitat amb la creació d’un restaurant.
La concessió de l’estrella Michelin ha estat el reconeixement a una feina ben feta, però, des del meu punt de vista, millorable.
Ara cal saber quin serà el futur més immediat del restaurant les Moles: mantenir l’estrella o optar per un premi més gran.

FOTOS DE CROÀCIA. TROGIR V

























dimarts, 10 de juny del 2014

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. Intent 4d6 Catalans a les Jornades Musicals de l'ermita d'Ulldecona





















DIMARTS 10 DE JUNY. VUITÈ DIA SENSE REI

No plega! Què no, què no... Què tot era un engany... Duran i Lleida no plega!!!! Després d'anunciar-ho, després de que els seus socis de govern especulessin sobre la seva sortida... Ens ha deixat a tots amb un pam de nas. I, pel que sembla (o al menys això diuen) perquè ha vist que la majoria no li donàvem més importància. Duran!! Què al món no hi ha ningú imprescindible!!!  
 
Convulsió. D’ençà de l’abdicació del Rei, el panorama polític espanyol continua convuls. Mentre els del PP sembla que no tenen cap tipus de problema, es declaren monàrquics i, per tant, votaran favorablement la llei d’abdicació del Rei, d’altres formacions ho tenen una mica més complicat.

Potser els que més, el socialistes on hi ha opinions per a tots els gustos. La postura oficial del partit no agrada a una bona part dels militants i simpatitzants i fins i tot, alguns càrrec públics han anunciat les seves discrepàncies.
La direcció del partit havia convocat per avui una reunió per a mirar de tancar files i, en el cas contrari, imposar la disciplina de vot. Personalment em crida molt l’atenció de que partits que diuen que són democràtics, de portes cap endins la democràcia no es precisament el seu punt més fort.
En votar la coronació del nou monarca el PSOE renunciarà de forma voluntària a les seves arrels més profundes. És un despropòsit més del que acumula darrerament i, per tant, una raó més per a que els seus votants més incondicionals canviïn progressivament de partit a l’hora de votar.
Com ja vaig dir la setmana passada, l’excusa del pacte constitucional de la transició no em serveix. Si fos un contracte de lloguer, a la renuncia del llogater, per molt que el seu fill volgués seguir amb el local, el propietari intentaria modificar les condicions contractuals.
Joan Carles I va ser investit a finals de 1975 i la Constitució es va aprovar 3 anys més tard. D’acord que en aquell temps hi va haver un compromís que s’ha mantingut amb el temps, però la seva durada no potser infinita, ni tan sols indeterminada. 
 
El poder emana del poble. Ho diu la Constitució de sobrenom la Intocable. Però al menys, el que hi ha escrit s’hauria de respectar. Si el poder emana del poble, en uns moments tant transcendentals de la història d’Espanya, hauria de ser el poble qui s’hauria de pronunciar si vol seguir tenint rei o vol optar per un altra forma de govern. L’única alternativa que li veig, evidentment, es diu república.
Molt possiblement guanyaria la majoria silenciosa a la que es refereix Rajoy, ja que les manifestacions a favor de la Monarquia estant tenint molta menys participació que les favorables a la República, però al menys el nou monarca tindria una legitimitat que ara, moralment, no tindrà.