FINS AL COLL

Les ramificacions de la consultora Efial arriben fins les Terres de l’Ebre. Segons informa el diari digital Aguaita, el ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, va decidir desvincular-se de la consultora que, fins fa poc, portava la gestió urbanística des de l’empresa municipal la Cala Gestió. Cal recordar que Efial va ser la detonant de tot l’enrenou que hi ha hagut a Torredembarra amb la imputació de l’alcalde i de la majoria de l’equip de govern.

Però aquestes ramificacions no només afecten a l’Ametlla de Mar, sinó que arriben a Ascó i també a Tortosa on de moment, l’alcalde encara no ha estat imputat.

Extret literalment de la seva web Ajuntament Impulsa.cat:  −Anàlisi i revisió de procediments de gestió de l’Impost Sobre el valor Afegit en l’actuació municipal: Ajuntament de Torredembarra, Ajuntament de Tortosa, Ajuntament de l’Ametlla de Mar, etc... 

Em deia l’altre dia un regidor de Tortosa que la imputació de Ferran Bel és qüestió de temps. Ara perquè està aforat, però quan deixi d’estar-ho, ja veurem que passarà... –em deia el meu interlocutor-

El diari digital Aguaita publica un article de Jordi Morales que fa referència a l’alcalde d’Amposta Manel Ferré, president d’una de les patronals més importants del sector Salut de Catalunya.

Jordi esmenta moltes coses, però dues m’han cridat especialment l’atenció:

-Ferré no vol fer públic l’import total dels sous (i d’altres retribucions econòmiques) que cobra.

-L’Ajuntament d’Amposta es nega a donar informació sobre els controls que la intervenció de l’Ajuntament ha fet de SAGESSA, l’empresa que gestiona l’Hospital Comarcal d’Amposta. Encara que Ferré parli de gestió eficient, l’autor ho posa en dubte, ja que les auditories fets l’Hospital Sant Joan de Reus (del mateix grup) o el de Badalona, han posat al descobert nombroses irregularitats.  

Si l’altre dia era el diari el País el que relacionava a Jordi Pujol Ferrusola amb l’empresa Promociones Club de Campo & Golf de Ronda, SL, de la qual va ser conseller l’alcalde d’Amposta Joan Maria Roig i Grau, avui és el diari el Mundo el que publica la notícia a la portada. Segons titula el Mundo, Empresaris pagaven al fill de Pujol per por a represàlies. Entre aquests empresaris cita a Jorge Juan Flor, l’amic valencià de l’empresari ampostí Joan Lluís Ripollés i aquest, a la vegada, soci de Joan Maria Roig.

Jorge Juan Flor Gallén va ser el promotor del centre comercial Futuro Ciudad Amposta, que com sabeu, ha tingut un èxit espatarrant. Ara bé, segur que hi va haver qui es va omplir les butxaques.  

No es tracta de contradir el Mundo, però no em crec que els empresaris paguessin comissions al fill de Pujol per por a represàlies. Simple i planament es tracta d’entramats perfectament dissenyats per desviar diners públics cap a butxaques particulars, ja siguin de persones, ja de partits polítics.

DIARI DE L’AGOST. DISSABTE 2

Noms propis. El primer de tots, Florentino Pérez el totpoderós i prepotent president del Real Madrid. Un personatge que et cau bé a primer cop de vista, però després te’n adones de què és un megalòman.

Ahir es va saber que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, atenent una denúncia d’Ecologistes en Acció va parar la remodelació de l’estadi Santiago Bernabeu. El Madrid, una vegada més, va obtenir els diners a través de les plusvàlues del terrenys públics que, prèviament, havia permutat. Vull recordar que ja fa uns anys també es va vendre la ciutat esportiva per aconseguir els diners necessaris per a eixugar l’enorme deute que acumula al llarg dels anys. D’aquesta manera tots sabien fer negocis.

I jo què em pensava que l'època dels pilotassos ja havia passat! A, no, què al futbol mengen a part, ja no me'n recordava! 

A les Terres de l’Ebre el patim en primera persona. Florentino Pérez és el màxim accionista de l’empresa adjudicatària de les obres del Projecte Castor que vacausar els terratrèmols la passada tardor. I, a sobre, per abandonar el projecte, encara vol que se’l indemnitzi. Quin pájaro!     

El segon és un altre president, el de les Espanyes, Mariano Rajoy. Abans de marxar de vacances, ahir va donar una roda de premsa (sembla ser que sense televisor de plasma pel mig) on es va dedicar a lloar els encerts del seu govern. Es clar que per ell tot són encerts. És també d’aquelles persones tan prepotents que es pensen que tot el que fan o fan bé (i és cert: ho fan bé per als seus) i tot el que fan els altres ho fan malament (la qual cosa també és certa: perquè van en contra dels interessos dels capitalistes)

Pedro Sánchez, el Secretari General del PSOE, li va dir que havia de trepitjar més el carrer. El tema no és si trepitja o no el carrer i si parla o no amb la gent. És tema és que la seva realitat és una altra. Segur que ni ell ni la seva família han passat mai gana. Que mai han tingut a tots els membres a l’atur (de fet no crec que n’hagin tingut ni un) Que mai han patit per arribar a final de més i que sempre s’han pogut comprar allò que han desitjat. Ells saben perfectament que no tots pertanyen a la classe acomodada, però ja els hi va bé. I mentre hi hagi gent estúpida que els voti, millor que millor.

Per cert, a preguntes de la premsa, sobre la consulta catalana va dir el que ja tots sabem i quan sé li va preguntar sobre el macroprocés de la Gürtel i de que sé seuran al banc dels acusat 3 tresorers del partit, es va empipar i va respondre en evasives.

Sempre s’ha dit que l’estereotip de gallec és de dretes. Rajoy, a part de ser de dretes és, amb tota seguretat el pitjor president del govern d’Espanya. I jo que pensava que Aznar era insuperable. Bé, tampoc discutiré si tu penses que el pitjor ha estat Aznar i després Rajoy.

Diego López. Avui, encara porter del Madrid, però tot indica que li queden poques hores per a deixar de ser-ho. Massa poc! Com que no sóc blanc, imagino que a molts els deu de fer il·lusió jugar amb els merengues de la capital. A mi no me’n faria cap, evidentment. Mourinho va fitxar a Diego López per fer la punyeta a Iker Casillas, al qui veia massa amic dels blaugranes. El va fer titular i López es devia de pensar que era el nomber one. Pitjor per ell. Després va venir l’Ancelotti i va continuar amb la mateixa dinàmica: López titular i Casillas a veure-les vindre. I López va creure que ja havia d’estar molt a prop de l’especial one (o sigui Mourinho)

Només fa unes setmanes i després del mal Campionat del Món que va fer Casillas amb Espanya, tenia un peu i mig fora del club blanc, però ves per on, s’han girat les tornes i ara és López el que està a punt de fer les maletes. Està clar que l’afició, però també la directiva, han pogut més que l’entrenador. L’empipada de López és grossa i ja ha avisat que si se’n va vol cobrar tot el que li resta de contracte que són 2 anys més.

Si xalo quan passen aquestes coses. Però segueixo dient que me’n alegro per López. Però que és pensava?     

PAISATGES DELS NOSTRE TERRITORI. PELS VOLTANTS DEL BARRANC DE LA ROTA (AMPOSTA)

Un exèrcit, ¿per a quin enemic? (Carta publicada al Periódico de Catalunya)

Rafael Martínez (La Vansa i Fórnols)

Sóc dels que cada dia tenen menys motius per quedar-se a Espanya, encara que vist com ens ho muntem aquí a Catalunya no sabré on anar. Aquest país té problemes molt importants que necessiten explicacions ràpides i clares, o el dia de la consulta no sabrem què decidir sobre la famosa pregunta. Vagin aquestes com a exemple: ¿Com es finançaran i pagaran les pensions que hem cotitzat a l'Estat espanyol? ¿Com es finançarà la sanitat pública? ¿Amb les cotitzacions a la Seguretat Social catalana, amb aportació directa del nou Estat, les dues coses a la vegada...? ¿Com acabarem amb la plaga de la desocupació?
Mira per on, alguns ja comencen a aclarir el tema de la desocupació. Tindrem un exèrcit, o diversos: de terra, mar i aire, on els nostres joves podran resoldre la seva complicada situació laboral. Comprarem avions fabricats als Estats Units i navilis de guerra, canons i blindats a altres països. Amb la nostra indústria i els milions de turistes que visiten les nostres terres solucionarem el problema de la balança de pagaments.
Però jo em pregunto, ¿Andorra té exèrcit? ¿O països com Mònaco o Luxemburg? I una altra pregunta: ¿qui és el nostre enemic? ¿Els Estats Units, la Unió Europea, Espanya, el Marroc...? Que algú comenci a anar aclarint-nos els dubtes; s'acosta el dia i cal preparar-se per a no sé quina guerra.