dilluns, 15 de desembre del 2014

BARCELONA (1-12-2014) VII















La natura és estúpida

XAVIER BRU DE SALA
Escriptor

La història de la humanitat oscil·la entre aprofitar els avantatges naturals i fugir de les seves adversitats


Aquestes línies contradiuen una creença cada cop més estesa: la naturalesa és sàvia. ¿Sàvia? Res més lluny de la natura que l'enteniment, la saviesa, la intenció o el càlcul. Que la natura és estúpida i cega és tan fàcil de demostrar com difícil d'assumir, sobretot per part d'aquells que no creuen que sigui l'instrument d'un ésser superior que no entenem però que sap el que es fa. Einsteinmateix, seguint les passes del gran Newton, trobava que el sentit a la seva feina consistia a descobrir les lleis donades per Déu a la natura. Els nostres avantpassats, els remots i els no tan remots, van imaginar que els fenomens incomprensibles eren obra d'éssers superiors, als quals calia aplacar quan s'irritaven i satisfer per endavant mitjançant sacrificis. A partir de Darwin, estem en disposició de comprendre com ha evolucionat la vida, per descomptat que sense la més mínima previsió, finalitat ni intel·ligència. El darwinisme es molt senzill, però costa d'acceptar. De fet, tots els éssers humans tendim a contemplar la natura amb una actitud reverencial que portem incrustada al fons dels gens.
La venerem, la natura, i quan fa mal, com fa pocs dies a les Filipines i aquesta mateixa setmana al Vallès, ens en donem les culpes en comptes d'acusar-la. Els arbres i les parets no han caigut a causa de la força del vent, sinó per la imprevisió humana. ¿Cert? El vent bufa amb una força determinada, depenent d'unes condicions sobre les quals no tenim cap control. La meteorologia és caòtica, inconstant, imprevisible a mitjà termini. I si el temps s'arriba a preveure a curt termini és gràcies a uns models tan sofisticats que quasi igualen la complexitat dels vectors que hi influeixen.
La natura no es coneix ni ens coneix, però nosaltres a ella sí. Les teulades que han volat no estaven ben agafades. Els murs que s'han esfondrat no eren prou sòlids. Els arbres que han caigut en pobles i ciutats no estaven ni prou arrelats ni prou ben podats. Aquestes desgràcies també tenen responsables humans. Quan bolquen caravanes i tràilers als trams més ventosos de les autopistes, hi ha una part de culpa humana, però no és dels conductors, sinó de les autoritats de trànsit que no obliguen a aturar els vehicles amb risc de bolcar en casos extrems.
Al Delta de l'Ebre, un home ja gran s'estava dret, en un dia de calma estiuenca. Contemplava un arbre isolat, poc menys que gegantí, que tenia al costat de casa. Mirava i calculava. Imaginava i calculava. Al cap d'una bona estona va arribar a una conclusió: «A aquesta xopa (l'espècie de l'arbre) n'hi sobra la meitat, si no la faig podar de forma dràstica, el vent me l'acabarà tirant sobre casa». En temps del mariscal Tito, uns amics viatjaven amb un 600 per l'escarpada costa dàlmata. La policia els va fer parar i arrambar a la muntanya. Amb un anglès mig comprensible els van aconsellar, a ells i a tots els que duien cotxes petits, que els omplissin de pedres, es fiquessin a dins amb les finestres ben tancades i esperessin, sense sortir-ne ni per fer un pipí. No era un caprici de dictadors comunistes, sinó previsió: la bora és un vent molt més terrible que el nostre mestral, el mestre de tots els vents. S'enfila per la cara nord de les altes muntanyes empès pel vent que ve al darrere, es refreda amb l'alçada i es precipita muntanya avall per l'altra banda amb una força devastadora, més que salvatge. Un cop al mar, no hi valen veles, ni àncores ni motors, l'única salvació consisteix a arrambar-se fins al peu de les muntanyes, si s'hi és a temps, i amarrar les embarcacions a les roques o als arbres més gruixuts. Això és el que fan els mariners i els pescadors croats des de temps immemorials, avisats no pels serveis meteorològics, sinó per l'olfacte. Abans d'arribar, la bora es fa anunciar per un herald infal·lible: de sobte, el mar fa olor de muntanya, una molt perceptible olor d'herbes i boscos d'alta muntanya. Poc després, udola el vent, enfollit.
La breu història de la humanitat consisteix en un doble esforç. Per una banda, aprofitar els avantatges de la natura, del sílex al petroli, del foc a la calefacció. Per l'altra, escapar-se de les adversitats. La mica d'enteniment i discerniment que hi ha en tota la biosfera i en les seves immediacions es troba a l'interior de la closca dels humans, sinó de tots, sí de la majoria. Potser no es suficient per evitar-nos el risc d'extinció sobtada, però n'hauria de sobrar per saber que una part d'aquest risc prové d'una mare estúpida, segons com acollidora i sovint molt cruel, que es diu naturalesa i ens llança al damunt les ventades, els arbres i potser algun dia un meteorit com el que va fulminar els dinosaures. 

Escriptor.

diumenge, 14 de desembre del 2014

UNA INICIATIVA A TENIR EN COMPTE

El grup d’ERC de l’Ajuntament d’Amposta va prendre la iniciativa de rebutjar les invitacions per a entrar a la fira.
Des del meu punt de vista és una mesura a tenir en compte, però igual com s’ha rebutjat aquesta invitació, s’hauria també de renunciar a d’altres privilegis que es tenen com a regidors. I, evidentment, no només ells, sinó que els altres grups que conformen el consistori ampostí. Encara que ja ho avanço, mentre CiU es mantingui al govern, els seus regidors no ho faran.
Mireu, com sabeu vaig estar 8 anys a l’Ajuntament d’Amposta i, com a regidor, evidentment vaig tenir tota una sèrie de privilegis, com ara poder entrar gratis a la fira, també als actes que es feien durant la festa major (ball, teatre, etc.), així com reserva de seient als actes que organitzaven associacions i entitats locals.
En aquell moment no hi pensaves, ja que sempre havia segut així i ho veies com alguna cosa norma. El més difícil és di prou i renunciar a aquestes, tal vegada insignificants, però amb molta càrrega simbòlica.
És normal que els regidors puguin ocupar llocs preferents als actes que s’organitzen des de l’ajuntament (com per exemple el pregó de festes), en canvi n’hi ha d’altres que són més difícils de justificar com per exemple assistir a un concert a l’auditori d’alguna de els dues bandes locals.
Els precedents d’aquestes formalitats, les hauríem d’anar a buscar a les èpoques més caciquils d’Amposta, on l’alcalde, a part de ser el cap visible de la ciutat, s’ho feia valer.
Imagino que amb l’arribada de la democràcia, la mateixa inèrcia, va fer que tot continués coms’havia fet sempre i que igual l’alcalde com els regidors, gaudien dels privilegis esmentats.
Però és evident que amb els pas del temps, aquestes reminiscències del passat, cada vegada tenen menys raó de ser i, també, estan més mal vistes per una bona part de la societat.
Però per què deia al principi que CiU no hi renunciaria? Molt clar. És una de les estratègies que usa per a fidelitzar els seus. Repartir invitacions entre els seus amics i votants sempre és un gest que s’agraeix.  
A part de la meva invitació (vàlida per a tots els dies de la fira), després de molt insistir, se’ns donava un màxim de 10 invitacions per regidor que, entre familiars i amics més properes, ràpidament les tenies repartides.
En canvi, els mateixos expositors en tenen moltes més a la seva disposició. I, per suposat, els membres de l’equip de govern.
Ja no a la fira, però si per la festa de la carxofa, mentre als de l’oposició se’ns donava un sobre amb els tiquets corresponents (regidor i acompanyant), recordo que un membre de l’equip de govern n’anava repartint tiquets a tots els companys de partit que s’havia convidat. Mentre jo el vaig veure no les va acabar... I això que en va repartir unes quantes.
En quan al tema de que la fira hauria de ser gratuïta, totalment d’acord. De fet, quan es va començar a aplicar la mesura, ja vaig mostrar-me en contra. Ho podria ser només que hi hagués una mica de voluntat per a que fos així. De fet fins fa uns 20 anys ho era.
Si es reduïssin despeses prescindibles (com el sou del gerent), l’estalvi es podria compensar perfectament amb la gratuïtat de les entrades.
Per cert, m’agradaria saber quin percentatge de públic acaba pagant l’entrada. Potser tindríem alguna sorpresa.  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 14-12-2014

I jo que em pensava que no es podien aparcar camions dintre del casc urbà... 

Com està al carrer del darrere de la caserna dels Mossos, segur que ni l'han vist...