De vegades, a la roda de recanvi del darrere hi ha un paisatge paradisíac o el nom del concessionari, però mai havia vist la figura de Salvador Dalí.
Segurament era un fan del famós pintor empordanès.
dissabte, 20 de desembre del 2014
LA FOTO CURIOSA DEL DIA 20-12-2014
De vegades, a la roda de recanvi del darrere hi ha un paisatge paradisíac o el nom del concessionari, però mai havia vist la figura de Salvador Dalí.
Segurament era un fan del famós pintor empordanès.
BON VENT I BARCA NOVA ALFONSO
Temps enrere, Alfonso Guerra, el qui va ser la ma de Felipe González durant molts d’anys, va anunciar que deixava la política activa y abandonava la que ha estat la seva casa durant més de 37 anys: el Congrés dels Diputats. Ja era hora!
Alfonso ha estat un mal exemple del que hauria de ser un polític. Per cap motiu, una persona que es dediqui a la política hauria d’estar-hi tant de temps. Em temo que des de fa anys, la seva aportació dintre del grup socialista era més testimonial que efectiva.
Però recapitulem. Sabeu que deia d’Alfonso Guerra només fa uns anys? Sense cap dubte hauria estat el meu personatge escollit per a passar un dia distés. La seva oratòria i els seus coneixements (sobre tot de Federico Garcia Lorca y Miguel Hermández) El trobava senzillament fascinant: la cultura que emanava, la fina ironia, els coneixements de tot allò que l’envoltava. Si, va ser un dels meus ídols, però des de fa uns anys s’ha convertit en un ídol caigut.
Quan una persona a la que tens idolatrada, un dia, et decep, el sentiment de ràbia és molt més gran que quan algú a qui quasi no coneixes o de qui tens una mala imatge, fa alguna cosa dolenta.
Mireu, res té que veure el comportament de Pujol amb el de Guerra. Però a Pujol mai l’he admirat, ni li he tingut la més mínima simpatia. Tot i això estic molt més dolgut amb el comportament de Guerra que amb el de Pujol.
A Guerra no li podré perdonar mai que volgués treure el ribot per a passar-lo per l’estatut que va promoure el President Maragall. En aquell moment, els seus comentaris van estar fora de lloc, impropis d’una persona que es diu socialista i que va ocupar càrrecs importants dintre del partit, així com del govern.
Però lluny de rectificar, la seva posició s’ha anar radicalitzant més respecte als interessos legítims del poble català. Si la seva ideologia fos conservadora, ho entendria, però venint d’un socialista, em costa digerir-ho. Només s’entén des d’una perspectiva on el socialisme i les posicions més conservadores es donen la ma: el nacionalisme espanyol.
La llei de regeneració política que s’ha impulsat des del govern del PP, hauria de contemplar una limitació de tems per a ocupar càrrecs de responsabilitat, tant en càrrecs públics com els orgànics o de partit. Se’m fa difícil entendre que una persona que fa molts anys que ocupa un càrrec no arribi a acomodar-se i que tingui tanta il·lusió per la seva tasca després de 30 anys com al principi quan va començar. Segurament per això, al cap dels anys es fan rodejar d’assessors i col·laboradors diversos, amb el cost econòmic que acaba comportant per a les arques públiques o del propi partit, sindicat o qualsevol altra organització.
Alfonso: des de l’estima que un dia et vaig professar, et desitjo amb tot el cor, BON VENT I BARCA NOVA i només espero que personatges com tu no es tornin a repetir pel bé de la societat!
LA FRASE DEL DIA 20-12-2014
 |
| Publicat al Periódico d'avui, dels mestre Ferreres. |
On la vaig llegir: al diari el Mundo d'ahir, en un article firmat per la Victoria Prego amb el títol Enmienda a la totalidad contra el Gobierno.
Es refereix, evidentment, a la dimissió del fiscal general de l'Estat Torres Dulce.
Ja coneixem qui ha estat designada per ocupar el càrrec: Consuelo Madrigal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)