PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. ENTRE EL POBLE NOU I LA MAR I

Les plebiscitàries i el problema del 45%

JOAN TAPIA

Periodista

Creia que Artur Mas era un polític assenyat a qui un error de càlcul el 2012 -alarmat per les protestes a les seves retallades i impressionat per la gran manifestació de l'11-S- va portar a unes eleccions anticipades en què va perdre 12 diputats. Llavors, el president es va sentir impel·lit a adoptar un full de ruta tan ambiciós com equivocat. ¿També aventurista?

Bé, des del 9-N (dos mesos) estem pendents del sí o el no a unes eleccions plebiscitàries. I l'espectacle entre CiU i ERC (amb quatre cimeres Mas-Junqueras i Unió fent novenes perquè no hi hagi acord) va deixant clar que el president de la Generalitat únicament vol celebrar eleccions si li garanteixen que encapçalarà la «candidatura dels millors» i ERC es conforma -ja que no accepta la llista única ni posar-se entre parèntesis durant 18 mesos- amb una llista de partit tan poc competitiva com sigui possible. És a dir, que el futur de Catalunya depèn del fet que la societat civil -reduïda pel que sembla a l'ANC, Òmnium i Vila d'Abadal- aconsegueixi posar-li les coses com li col·locaven les boles de billar a Ferran VII. Mas n'ha après, del disgust del 2012, i només vol saltar al camp per guanyar. Hi té dret, però no és una actitud seriosa.

Entre altres coses, perquè comportaria que Catalunya celebrés ni més ni menys que quatre eleccions entre finals del 2010 i mitjans del 2016 (2010, 2012, 2015 i 2016), un autèntic rècord mundial. Es revela així com un president que -coqueteries a part, com ara presumir d'estar disposat a ser l'últim de la llista- posa la voluntat de poder molt per sobre del seny. I tots hi sortim perdent. El pitjor és la frivolitat amb què el president i els partits de l'actual tripartit (Unió, CDC i ERC) aborden les conseqüències econòmiques de la seva falta de governació i el seu full de ruta. Mas és un polític amb imatge de solvència i que sap manejar les dades. I tenim tots tendència (m'incloc en el tots) a pecar d'excés de credulitat. Però ignorar els avisos dels comissaris de la Unió Europea i voler tapar tots els dubtes amb un discurs triomfalista (com el setembre passat) repetint que Catalunya és el motor d'Espanya (cap novetat) ja sona a llenguatge buit.

Avui el PIB espanyol creix a un ritme anual de l'1,6% i el català, a l'1,5%. No és rellevant, però convé prestar-hi atenció. Divendres passat em va cridar l'atenció un article d'Expansión en què es deia que la inversió estrangera a Catalunya es va desplomar un 45% entre gener i setembre, mentre que en la totalitat d'Espanya el descens va ser només del 5,1%. I, excloent-hi Catalunya, a Espanya la inversió estrangera va pujar un 4,7%.

Em vaig fregar els ulls. ¿Que potser era un altre atac de Madrid contra el procés? Doncs no, són dades certes i estan a la pàgina web de l'Idescat. ¿Per què se silencia un fet que pot ser tan rellevant? I encara més quan sembla greu perquè Bernat Garcia explica també que les desinversions pugen a Catalunya i baixen a Espanya. I d'aquesta forma les inversions estrangeres netes estarien caient un 56% a Catalunya, mentre augmenten un 20% a la resta d'Espanya. No són dades sagrades. Sí xifres per analitzar, discutir i, en el seu cas, intentar corregir, però que cap govern solvent pot ignorar o menysprear. I seria urgent que el president Mas -ja superat el Tricentenari- donés vacances a la propaganda, les expliqués al Parlament i digués què farà per capgirar aquesta alarmant evolució.

El benestar dels catalans depèn més de les inversions que dels xocs «teològics» sobre les plebiscitàries entre Mas i Junqueras sota el docte arbitratge de la presidenta de l'ANC.

ÈPOCA DE ‘TIMOS’

matge d'arxiu on es veu un 'banyista' en el punt de l'eix de l'Ebre que s'inunda quan plou a Tortosa. Foto: (via @pcabanes) (Aguaita.cat)

La paraula timo no existeix a lèxic català, però la podríem traduir per engany, estafa, presa de pèl...

No sé si ha estat coincidència o bé una conjunció d’astres, però en el darrer mes n’hi ha hagut alguns, des del meu punt de vista, alguns de sonats. Anem a repassar-ne uns quants:

1. 1 milió d’euros per resoldre les inundacions de l’Eix de l’Ebre a Tortosa. Avui en dia parlem de milions d’euros com antigament parlàvem de milions de pessetes... Us heu parat a pensar quan és un milió d’euros? Jo ho trobo una mica exagerat, què voleu que us digui. L’altre dia, mig en broma mig en serio, un amic em deia:

-Mira, l’enginyer que farà el projecte ja s’emportarà la meitat, després l’empresa constructora... Ja veuràs com al final quadra...

Li va faltar dir les comissions que s’emporten alguns. Bé, potser ho va insinuar... De totes formes, si volen, per la meitat de preu, em comprometo que cada vegada que s’inundi, anar i xuclar l’aigua amb una palleta...

2. La Grossa de Cap d’Any. Us posaré al dia. L’any 2013 la Generalitat de Catalunya, per mig de l’organisme autònoms de Jocs i Apostes, va crear la Grossa de Cap d’Any per a intentar fer la competència al Sorteig de Nadal. Tot i no vendre’s totes les butlletes, es va decidir per a la del 2014 fer-ne el doble. Resultat: es va quedar molts més números per a vendre. Arriba el dia del sorteig i zasca!: el número de la Grossa no es va vendre. Diuen que tan els beneficis com l’import dels premis no repartits aniran a parar a ajuts socials... Però qui s’ho creu? Més aviat aniran a quadrar els comptes de la Generalitat.

3. Les campanades de Canal Sur. Va ser tan sonat que en poques hores va donar la volta a Espanya sense etapes i va ser motiu de mofa a totes les xarxes socials. Resulta ser que quan els andalusos es preparaven a rebre l’any nou veient les campanades pel canal autonòmic, sonen la primera, la segona, la tercera... I de sobte surt la publicitat de la ciutat de Jérez i els esdeveniments que tindran lloc l’any 2015. La gent, a casa, es van quedar estupefactes amb el quart gra de raïm a la ma sense saber que fer... Hi van haver dimissions, cessaments... Realment no n’hi havia per a menys! Molts andalusos ja han anunciat que l’any que ve les veuran per un altre canal. L’any que ve no tornarà a passar, segur!   

4. El primer nadó del l’any. Ves per on, el primer nadó del 2015 a Catalunya (i Espanya) va ser un xiquet de Roquetes i va néixer al Verge de la Cinta de Tortosa... Però ah!, ho va fer per mig de cesària. La controvèrsia ja està servida! Sembla ser que no estava programada, però sempre hi ha qui pensarà que hi va haver tongo. I és que la gent som així de malpensats.    

5. De Guindos i no tenir por de perdre el lloc de treball. Què fort tu! Surt el Ministre d’Economia del Govern d’Espanya i diu que com que s’estan creant llocs de treball, ara, la gent no tenen por de perdre la feina. No hi perdré massa temps, només explicaré un comentari que vaig escoltar per la radio de la boca d’un treballador:

-No tinc por de perdre la feina perquè la que tinc és mol precària. 

La majoria dels casos són anecdòtics, però el primer i el cinquè, des del meu punt de vista, són un intent de presa de pèl monumental. És cert que en el primer, el de solucionar el problema d’inundacions que pateix l’Eix de l’Ebre a l’alçada de l’antic traçat de la via del tren, no conec el projecte, però segueixo pensant que 1 milió d’euros són molts diners i que tal vegada és podria fer per una quantitat molt inferior. De fet ara ja hi ha instal·lades unes bombes per a treure l’aigua, però com que tampoc plou tots els dies i no s’inunda sempre que plou, quan ho fa en quantitat resulta que mai funcionen, tot i el manteniment que asseguren que es fa.

I les afirmacions de De Guindos són de jutjat de guàrdia. La gent sempre ha tingut por en perdre la feina i ara no serà un excepció. Sobre tot aquells treballadors de més edat i els que no estan qualificats, molts d’ells amb càrregues familiars i sovint financeres (hipoteca del pis, préstec del cotxe...) 

Ara bé, el pèl ens el prendran si ens el deixem prendre i cada vegada veig a la societat molt més incrèdula amb els governants que tenim. 

LA FOTO DENÚNCIA DEL 18-01-2015

Una situació una mica inversemblant, no he digueu que no! 
tot hi haver aparcament, dos cotxes aparcats en doble filera. 
això sí, al menys respecten l'aparcament de minusvàlids. 
Per si no ho heu conegut, es tracta de l'avinguda Catalunya d'Amposta.