SISCU BAIGES
Periodista
És frustrant contemplar com, periòdicament, ressusciten vells debats que voldríem i, fins i tot, creuríem superats. Són aquelles qüestions absurdes, injustícies que considerem que el progrés de la societat ha deixat enrere però que, malauradament, reapareixen sobtadament.
El racisme és viu als Estats Units encara que tenen un president negre, al qual han elegit en dues ocasions. L’homosexualitat és força assumida per la nostra societat, la qual cosa no impedeix que, de tant en quan, es produeixin agressions contra parelles del mateix sexe o algun il·luminat decideixi que se les ha de vigilar al metro de Madrid. Tenim a França per un país avançat en matèria de llibertat sexual i, en canvi, milions de francesos han sortit a manifestar-se contra el matrimoni homosexual.
La recuperació del pes de la religió cristiana en el temari avaluable de Primària i l’ESO pertany a aquests tipus de debats. L’audiència de les tertúlies puja si s’hi defensen posicions radicalment oposades. Per això, necessiten tertulians que defensin arguments i idees que ja haurien d’estar descartades pel progrés de les nostres societats. Recordo quan el meu pare acceptava participar en programes on els faltava algú que gosés defensar posicions masclistes. El vaig enredar un parell de cops per fer un favor a companys periodistes que es desesperaven buscant algú que respongués a aquest perfil.
¿Quan podrem donar per enterrada la persistència de l’Església catòlica a influir en el sistema educatiu? ¿I quan deixaran els governants de posar-li-ho fàcil? El problema és que ens obliguen a perdre temps i energies en unes discussions que un dia o altre desapareixeran perquè s’imposarà la lògica de la laïcitat social. Però, mentrestant, ¿hem de rebaixar-nos intel·lectualment a discutir si els nens han de resar a classe o uns mestres els han d’explicar que si no creuen en un Déu no seran mai feliços ni bones persones?
Fa molta mandra. Però alhora, si mirem el món que ens envolta, topem amb injustícies i arbitrarietats de tot tipus. El fanatisme religiós té concrecions molt més aberrants que les que publica el ministre Wert al Butlletí Oficial de l’Estat. Des de les accions brutals de l’Exèrcit Islàmic al creacionisme tan escampat als Estats Units.
Portat a casa, passa el mateix amb els independentistes que diuen que han desconnectat d’Espanya i els que, farts de l’abassagadora presència mediàtica, del “procés”, opten per desentendre-se’n i parlar de qualsevol altra cosa.
Desconnectant de la realitat renunciem a millorar-la. No queda més remei que arremangar-nos i dir la nostra a tots els debats. Encara que ens rebenti haver de participar en alguns on sabem que el simple pas del temps ens acabarà donant la raó.
Un bon dia el meu pare em va dir que se n’havia afartat de fer el paper de masclista. I ja no va tornar mai més a fer aquell paperot.
Un bon dia el meu pare em va dir que se n’havia afartat de fer el paper de masclista. I ja no va tornar mai més a fer aquell paperot.
