Quan es té majoria absoluta, tard o d’hora sempre acaba per sortir l’actitud autoritària de qui l’ostenta.
Ahir per exemple, al Congrés dels Diputats se’n van poder veure diversos exemples. El primer va ser no voler acceptar un canvi de pregunta del grup parlamentari socialista per part de la mesa. El PSOE pretenia canviar una pregunta que havia registrat sobre les inundacions de l’Ebre per una sobre el cas Gürtel. Sembla ser que el que es pretenia no és res extraordinari, però com al PP li incomoda el tema del finançament il·legal del partit, no ho va autoritzar.
Pedro Sánchez sé les va idear per a formular igualment la pregunta i va incloure una pregunta dintre d’una altra pregunta: Sr. Rajoy, ha dipositat vostè la fiança de 245.000€ que li exigeix el jutge? El president del Congrés, Jesús Posada, li va recordar a Rajoy que no tenia l’obligació de respondre i, llavors, una sessió de control a l’executiu es va convertir en una sessió de control a l’oposició... Llavors Rajoy li va preguntar a Sánchez sobre on havien anat a parar els diners desviats per la trama dels ERO’s i per les persones detingudes pel mateix cas... Lamentable.
Però aquí no va acabar tot. Posteriorment la portaveu de defensa del partit UPyD Irene Lozano va preguntar-li al Ministre Morenés sobre el cas de comandant Zaida Cantera que, com suposo que sabeu, va patir assetjament sexual i laboral d’alguns dels seus superiors. La comandant Cantera li va adreçar un escrit al ministre explicant-li el cas i intercedint per la seva situació. El ministre va callar en aquell moment i va sortir ahir per la tangent al no respondre el que sé li estava preguntant.
Lozano va exigir a Morenés que es dirigís a la comandant Cantera que estava present a la tribuna de convidats. No ho va fer. El que sí que va fer Morenés va ser dir-li a la diputada del grup de Rosa Díaz que estava fent autopromoció del seu llibre i, posteriorment, amb el ges de posar-se el dit a la boda, li va demanar silenci. Vergonyós.
Als tirans no els agrada que els incomodin amb preguntes inoportunes. Als tirans els agrada que els afalaguen i que els demostrin admiració i estimació.
No sé que em passa que quan parlo de tirans em venen al cap els dos darrers alcaldes d’Amposta, Roig i Ferré. Al final dels plens ordinaris, l’oposició té la potestat de preguntar a l’alcalde aquells temes considerats menors, però no per això menys importants. El grau d’importància sempre està supeditat a l’individu que pateix la situació.
A Roig també l’incomodaven les preguntes de l’oposició i en un ple es va atrevir a dir que s’estava plantejant fer ell també preguntes als grups de l’oposició. Insòlit!
Els controls s’han de fer a aquells que tenen responsabilitats de govern. L’oposició és limita a seguir l’estela i de tant en tant, donar la seva opinió sobre aquells temes que considera més importants. Però evidentment, quasi mai aconsegueix el seu propòsit.
Més d’una vegada ho he explicat. Quan finalment, després de comprar les últimes cases, es va projectar la plaça del Mercat, el grup del PSC-PM va demanar que els elements decoratius que hi haguessin, poguessin ser retràctils, ja que, en cassos de grans esdeveniments, no fessin nosa. L’alcalde va dir que el projecte ens agradaria... A vosaltres us agrada? A mi, no.
Una bona part de les majories absolutes porten la disfressa de democràcia, però en realitat, l’única cosa demòcrata del procés són les votacions... En realitat solen ser dictadures sota el control del dèspota de torn.
