PAISATGES DEL DELS NOSTRE TERRITORI. PER LA ZONA DE L'ESQUERRA (XIX)

Antídot per no desanimar-se en la lluita contra el mal

SISCU BAIGES

Periodista

De tant en quan les persones compromeses en les lluites socials i per la justícia tenen moments de feblesa. Els envaeix la sensació que allò que fan no serveix per res. Que tapen un forat i se n’obre un altre. Que tots els seus esforços són inútils, que no hi ha res a fer, que malgrat els seus esforços, les injustícies, els abusos, la violència, la discriminació, la desigualtat, el mal continuen guanyant la partida.

En aquests moments on la rendició amenaça és bo tenir a mà exemples com els tres que he seleccionat entre una pila enorme d’opcions. Són accions i actituds que representen un autèntic antídot contra la temptació de renunciar a l’activisme i al combat per la justícia i el progrés social i humà.

Antonio Pampliega és un periodista que informa de situacions de conflicte des de que el 2008 va aterrar a Bagdad. Considera que la guerra de Síria és el pitjor que ha vist. El 15 de març ha fet quatre anys de l’inici d’aquesta guerra. Hi han mort més de 8.000 nens. Pampliega impulsa una campanya per enviar material escolar als nens d’Alep, potser la ciutat més destrossada pel conflicte.

Divendres caminava per la Rambla de Catalunya i em va avançar un jove africà tirant d’un carret ple de ferralla. Va veure assegut a terra un home que demanava diners. Va aturar-se, va treure una moneda de la butxaca i li va donar. No sé si es va sorprendre més el pidolaire o jo.

L’escriptor i microbiòleg bangladeshià Avijit Roy vivia als Estats Units. Del seu país li arribaven amenaces de mort per fer una web secular i crítica amb l’extremisme religiós. El 26 de febrer era a Dacca, la capital de Bangla Desh, per participar en una fira de llibres. Dos fanàtics el van matar a cops de matxet. La seva filla, Trisha Ahmed, escrivia això poc després: “Encara que el món estigui així de fet pols, no hi ha raó per deixar de lluitar per millorar-lo. Seguiré amb les lliçons que el meu pare em va ensenyar i l’amor que em va donar”.

No podem decebre Trisha, oi?

BOI ‘FUIG’

Recordeu d’on li ve l’apel·latiu de Fuig a Felip Puig (Felip Fuig)?

D’un plenari del Consejo General del Agua que havia de votar sobre el Pla Hidrològic Nacional impulsat pel govern d’Aznar i on Felip Fuig no va assistir excusant-se en una indisposició per no haver de votar en contra dels interessos de la gent de l’Ebre.  

Bé, ahir, al Parlament de Catalunya, el Conseller de Sanitat Boi Ruiz tampoc va acudir. Segurament seria un detall sense importància si no fos perquè, justament a la sessió d’ahir, s’havia de debatre una moció d’ICV-EUA sobre la gestió de l’ICS on es demanava també la reprovació del conseller.

No s’ha explicat on estava Boi Ruiz (al menys jo no me’n he assabentat). No sé sap si va ser una indisposició o bé una reunió d’aquelles que surten al darrer moment i de els que no et pots escapar... Però em fa l’efecte de que el primer és el primer i Boi Ruiz hauria d’haver donar la cara i enfrontar-se a l’oposició. Encara que el més ètic seria dimitir d’una vegada sense haver d’esperar les mocions de reprovació.

I els republicans? A què juguen? Primer, amb la seva abstenció, van fer possible que es censurés la gestió del departament de Salut, però més tard, juntament amb CiU van impedir la reprovació del conseller (de Boi Fuig, recordeu?)

I Junqueras? A Què juga Junqueras? Per matí, a les ones de la ràdio del poble on és alcalde (Sant Vicenç dels Horts), va posar en dubte que es celebressin eleccions el 27 de setembre. Després de l’enrabiada de CiU i alguna trucada, ja al Parlament (on va votar la no reprovació del Conseller de Salut –recordeu?-), va dir que no dubtava que s’acabarien celebrant, ja que hi havia massa gent compromesa.

Segurament Junqueras és un polític con cal, però també és possible que pequi de passerell. Sembla ser que encara no se’n ha adonat (o sí i per això va dir el que va dir pel matí...) que de Mas no te’n pots refiar. Recordareu que després de signar protocolàriament i amb tota la pompa el decret de convocatòria de la consulta, es va desdir. I no va ser la primera vegada. També recordo que després de que el ple del Parlament en una sessió solemne el dia 30 de setembre de 2005, va aprovar el nou Estatut de Catalunya promogut pel President Maragall i on CiU hi estava d’acord, Mas es va entrevistar amb Zapatero y van rebaixar considerablement les pretensions catalanes.

Per a que ens vagi demanant que hi confiem... Jo no, Sr. Mas i Gafarró.

Marta Camps i EL TRIANGLE

JAUME REIXACH

Sigui dit d’entrada. Jo no tinc el gust de conèixer ni tinc res a favor ni en contra de l’exprimera tinent d’alcalde de Lleida, Marta Camps. Tampoc no tinc el gust de conèixer ni tinc res a favor ni en contra de José Crespín, el cap de gabinet del paer Àngel Ros. Ni em dedico a intervenir en les disputes internes que pugui haver-hi en el PSC lleidatà, que han de dilucidar els militants d’aquest partit.

Fa un mes, aquest diari digital va publicar una informació titulada “Una empresa del cas Gürtel “il·lumina” Lleida”. Després d’una llarga investigació periodística, com les que fem des de fa 25 anys a EL TRIANGLE, vam verificar documentalment uns rumors que ens havia fet arribar un col·laborador nostre a la capital de la Terra Ferma.

Deien aquests rumors que el contracte per l’enllumenat de la ciutat s’havia concedit a una empresa vinculada a la regidora responsable de la gestió d’aquest servei. Com a periodista, em va semblar un fet greu i que s’havia d’aclarir. Per això, des d’EL TRIANGLE vam encetar una tasca de recerca en la qual vam poder contrastar i certificar de manera fefaent que:

1. La Paeria, a proposta de la tinent d’alcalde Marta Camps, va externalitzar, per un període de 12 anys, el servei d’enllumenat de la ciutat a la UTE Llum Lleida, formada per les empreses Citélum i el Grup Romero Polo.

2. El Grup Romero Polo no tenia cap experiència anterior en el sector de l’enllumenat públic.

3. El nom del constructor José Antonio Romero Polo surt en dues ocasions en els “papers de Bárcenas” com a donant del PP i per això ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz en el sumari del cas Gürtel.

4. L’extinent d’alcalde de la Paeria, Marta Camps, és accionista de la societat Hidro 1996 SL. Així consta en la seva declaració pública d’interessos i així ho ha confirmat ella mateixa en entrevistes concedides en els últims dies a diversos mitjans de comunicació, com per exemple 8 TV.

5. Hidro 1996 SL, propietat de la família Camps, està vinculada societàriament a les companyies Hidro Lleida SL i Sumihidro Hidráulica SL, com ha comprovat EL TRIANGLE en les consultes fetes al Registre Mercantil.

6. També el Registre Mercantil ens ha confirmat que Sumihidro Hidráulica SL i l’empresa José Antonio Romero Polo SA són administradors mancomunats de la companyia Quality Reg 2012 SL.

És a dir, hi ha una vinculació directa entre els negocis de la família Camps i els del constructor lleidatà imputat en el cas Gürtel. Això és així, li agradi o no li agradi a Marta Camps: ho diu el Registre Mercantil.

Malgrat aquesta evidència documental, l’extinent d’alcalde de Lleida –cessada pel paer Àngel Ros hores després de la publicació d’aquesta informació en aquest diari digital- s’ha dedicat a atacar EL TRIANGLE des de diversos mitjans de comunicació amb tota mena de disbarats. Ha titllat el nostre article de ser “una infàmia” i ha insinuat que els seus continguts ens havien estat facilitats des de la Paeria.

A EL TRIANGLE mai no hem acusat Marta Camps de ser corrupta o de rebre diners del Grup Romero Polo per l’adjudicació del suculent contracte de l’enllumenat, gràcies al qual la UTE Llum Lleida s’emportarà una morterada. No en tenim cap prova i, per tant, no ho podem dir i no ho hem dit en cap moment. Ens hem limitat a assenyalar que, atesa la relació empresarial de la família Camps amb el constructor de la Gürtel, Marta Camps s’hauria d’haver abstingut de participar en totes les deliberacions i votacions sobre l’adjudicació d’aquest concurs públic, al qual s’hi van presentar un total de nou ofertes empresarials, i no ho va fer. Res més.

Jo no entenc la ràbia que destil·la Marta Camps contra EL TRIANGLE. Com a periodistes, hem complert la tasca professional de verificar i contrastar uns rumors que ens havien arribat i que tenien un indubtable interès públic. Haig de dir que una part de la “rumorologia” que vam recollir a Lleida no l’hem poguda confirmar i, per tant, no l’hem publicada.., fins que no aconseguim les proves que l’acreditin.

“Keep calm”, Marta Camps. La informació que ha sortit no ens l’ha donada ningú de la Paeria ni ningú del PSC. Ens l’hem “currada” com a periodistes de trinxera que estem acostumats, des de fa molts anys, a picar pedra. Altra cosa és que, com hem constatat “a posteriori”, moltes víctimes del caràcter rígid, autoritari, despòtic i paranoic de l’extinent d’alcalde s’hagin alegrat de la publicació d’aquesta informació i del seu fulminant cessament. Però això no és de la nostra incumbència.