L'AIGUAMOLL DE L'ILLA DE MAR (4)

Quan trobaran la vacuna contra el patriotisme?

SISCU BAIGES

La revista mèdica The Lancet va publicar el darrer dia del mes de juliol que s'ha descobert una vacuna contra la terrible malaltia de l'ebola. Aquesta vacuna, que s'aplica a les persones de l'entorn d'un afectat per la malaltia, ha mostrat una eficàcia del 100% deu dies després d'haver estat administrada. És a dir, que si es confirma aquesta informació, els que pateixen ebola no el contagiaran a les persones vacunades.

És una notícia sensacional, extraordinària, i sorprèn que els mitjans de comunicació li hagin donat tant poc relleu. Els occidentals, els nostres, vaja! Probablement, els mitjans de comunicació de Guinea Conakry, Serra Lleona i Libèria –països on han mort més de 11.000 ciutadans per culpa de l'epidèmia- li hauran dedicat molta més atenció.

Dia històric, doncs, aquest 31 de juliol.

Hi ha una altra malaltia que ha provocat molts més morts que l'ebola. Se'n diu patriotisme i les seves víctimes mortals no es compten per milers sinó per milions, desenes de milions, centenars de milions.

Quan trobaran la vacuna contra aquest mal?

Més tard o més d'hora tots els mals es curen. O quasi tots. Jo estic viu perquè vaig contraure una malaltia que ara es guareix i fa vint o trenta anys, no. El meu pare va morir d'hepatitis C, una malaltia que avui desapareix prenent uns medicaments nous durant unes setmanes.

En una pel·lícula de Woody Allen, un dels personatges començava sobtadament a defensar postulats dretans per un petit tumor al cervell. Una senzilla operació el retornava al progressisme.

Es pot extirpar el tumor del patriotisme? Té vacuna?

Tard o d'hora, arribarà. Em temo que serà després del 27S i abans que Europa no rectifiqui la seva vergonyosa política de rebuig dels immigrants que busquen seguretat, llibertat, pau i futur lluny dels seus convulsos països d'origen.

Creuo els dits.

LES FOTOS DEL DIA... I LA NIT

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS DIA 13

De Manel Fontdevila a Público. 

La millor defensa un bon atac

Fa dos dies que parlo del PP i del cas (perquè hi ha cas) Jorge Fernández Díaz. Sembla ser que, finalment, els populars després de donar-li voltes i més voltes ha trobat l’excusa: el ministre va rebre a Rato perquè aquest va anar a intercedir per un familiar que estaria rebent amenaces...

Com bé sabeu es tracta de la tercera versió dels fets. La primera va ser per un tema personal i després per transparència... Molta transparència però jo només hi veig opacitat!  

Quan algú ha de donar diverses opinions sobre el mateix fet, o bé no se’n assabenta de la pel·lícula o bé menteix descaradament. La sensació que tinc és que tant Jorge Fernández Díaz con el portaveu Popular Rafael Hernando, meneteixen descaradament.  

I per mirar de posar una mica de llum, l’altre Hernándo, Antonio, el portaveu socialista, ha presentat una denuncia davant la fiscalia per a que aquesta investigui el rerefons de la trobada.

Ràpidament ha sortit Rafael Hernando per a dir que estan estudiant, a la vegada, querellar-se contra el PSOE per haver vist delicte on, segons ells, no l’hi ha.

L’actitud del PP em sembla pròpia d’un règim autoritari i em recorda moltíssim a vivències pròpies de la meva època de regidor a l’ajuntament d’Amposta.

El paper de l’oposició és, sobre tot, fiscalitzar l’acció del govern, però hi ha governs que no toleren ni això i sempre van amb amenaces i miren com poden donar la volta a la situació per a que, questa se’ls hi torni en contra.

A l’argot futbolístic ja ho diuen: la millor defensa és un bon atac. Encara que l’atac sigui sense sentit, sense cap tipus de tàctica, al tun-tun.  

Un Madrid que no genera notícies

Avui he mirat les notícies a la Sexta. I jo em pregunto: No hi haurà cap cadena que informin des d’un punt de vista rigorós i que a sobre siguin del Barça. La Sexta és, objectivament parlant, una de les poques cadenes que donen una informació rigorosa i veraç, però a l’hora dels esports, preval els madridisme. Sobre tot quan li toca el torn a Josep Pedrerol i el seu espai: Jugones.

Quan encara falten uns dies per a començar la lliga espanyola, el Madrid no té cap compromís oficial, mentre el Barça va jugar la Supercopa d’Europa i encara té per davant la Supercopa espanyola contra l’Athlètic Club.

I es clar, si no hi ha noticies futboleres, de que han de parlar els seguidors blancs?

Per això, avui, quasi 48 hores després de que es jugués la final de la Supercopa d’Europa, han tret unes imatges, però sobre tot un so, on es podia escoltar a Gerard Piqué menyspreant al Madrid.

Ho han avançar a les notícies i quan ja ha començat el programa de Pedrerol, aquest ha estat més de 5 minuts parlant del tema. Després d’analitzar-les ben analitzades, han anat pels voltats del Bernabeu a preguntar a la gent que, casualment, devien de passar per allí i, tauleta en ma (es podia veure com els entrevistats miraven tots cap avall) per a mostrar-los la seqüència, els hi demanaven l’opinió... I es clar, què han de dir? Tots en contra del Barça...

Si fossin objectius, haurien pogut desplaçar-se fins el Nou Camp per a demanar l’opinió als seguidors del Barça. Segurament les opinions haurien estat del tot diferents.

Roig: viu o cuejant!     

Us deia l’altre dia que m’havien dit que feia temps que no veien a Rojo y Gualdo. Bé, per als seus fans (si és que entre els que em segui n’hi ha algun), us diré que està viu i cuejant. Aquest matí l’haurien vist pels voltants del Mercat entrat a un establiment. Ha tornat a casa per ... La festa Major!

Un altre cap de soca (i perdoneu-me l’expressió)  

Ja sabeu que molt poques vegades uso l’insult o la desqualificació, però les declaracions d’avui del secretari de l’Institut de la Joventut (INJUVE) del govern d’Espanya, precisament el dia que es commemora el dia mundial de la joventut, són més pròpies d’una analfabet en temes d’ocupació que d’un alt càrrec.

Entre les perles que ha deixat anar, en destaco dues.

1.-Segons Ruben Urosa Sánchez (recordeu aquest nom, perquè no trigarà en escalar llocs dintre de l’organigrama del PP), que un jove tingui una feina temporal, no vol dir que sigui precària.  

Des del meu punt de vista, si un treball és temporal, de per sí, ja es precari, perquè el jove no pot tenir una estabilitat i, per tant, no es pot plantejar el futur amb l’optimisme que caldria. I una matisació més: Què penseu d’un jove que després d’acabar la carrera tingui que realitzar tasques per les que no calgui cap tipus de formació prèvia? És o no és per aquell jove un treball precari encara que l’hagin contractar per a 3 mesos?

2.- Rebutjava el secretari de l’INJUVE que hi haguessin falsos autònoms. El falç autònom seria aquella persona a qui un empresari contracta per a una determinada tasca, però en lloc d’assegurar-lo, el fa donar d’alta al règim d’autònoms de la Seguret Social.

Com sabeu treballo a l’Agència Tributària i sabeu quin és el pas previ a donar-se d’alta d’autònoms? Passar per la nostra oficina a complimentar el model 037. Segurament que no tots, però algun d’aquest ens ho diu:

-Vinc a donar-me d’alta perquè un empresari m’ha donat feina, però m’ha dit que m’havia de fer autònom. Un exemple? Un senyor amb una situació familiar difícil a qui van contractar per anar a repartir ous amb la seva furgoneta.  

Una vergonya que s’aprofitin així de la gent que passa moments difícils i, com es veu, amb la tolerància del nostre govern que fins i tot nega la situació.