JUANCHO DUMALL
Director adjunt
El diari Abc dedicava la portada de divendres a posar-li notes al Govern central en el final del curs 2014-2015. Era una manera entusiasta d'escalfar la compareixença del president Mariano Rajoya la Moncloa per fer balanç davant la premsa en portes del parèntesi d'agost. El fervor de la capçalera madrilenya s'entreveia en les qualificacions: notable en «seguretat nacional»; excel·lent en «creixement econòmic» i «prima de risc», i insuficient en «reforma de la llei de l'avortament». Fins aquí, el que es podia esperar d'un rotatiu tan insigne. Una mica més forçat era el progressa adequadament concedit a la matèria de «desocupació». Però el deliri arribava amb el necessita millorar amb què es qualificava l'assignatura de «corrupció». La pregunta és si el PP ha de millorar sent menys corrupte, perseguint més els tramposos o fent les trapelleries de manera que cridi menys l'atenció. I la guinda: la disciplina del «problema català» quedava «per al setembre». ¡Al·lucinant!
El cas és que el president va fer honor en la seva conferència de premsa a les qualificacions atorgades per l'Abc. Hi va haver optimisme sense fre en el capítol econòmic, silenci administratiu davant la corrupció i fermesa de paraula i immobilisme de fet davant el desafiament sobiranista català. Al capdavall, fins al setembre no s'ha de fer res, pensa el president. El mateix que l'Abc.
El bon camí
La novetat, relativa, és que Rajoy va fer èmfasi en la idea que estem en un camí de recuperació que només es pot veure truncat pel mal cap dels espanyolets si decideixen votar altres opcions. És a dir, o jo, o el caos.
L'argument és efectista però té un recorregut escàs. ¿Algú pensa que el PSOE, en cas que Pedro Sánchez arribés al poder, faria una política econòmica gaire diferent de la teixida per Rajoy amb el vistiplau de Brussel·les? ¿Algú pensa que Ciutadans recolzarà aventures polítiques que surtin del carril? ¿Algú pensa de debò que ve el chavisme? Que recordi el president que quan Charles de Gaulle va posar els francesos en el dilema d'ell o el caos, van optar pel caos.
Tal com us explicava l'altre dia, una cosa és vidre i l'altra cristall. 
