divendres, 4 de setembre del 2015
No és això, companys, no és això
JAUME REIXACH
Les investigacions del Jutjat n. 1 d’El Vendrell sobre el cas Torredembarra han portat la Fiscalia Anticorrupció a demanar l’escorcoll dels “despatxos calents” de CDC i de la Fundació CatDem, d’on la Guàrdia Civil s’ha endut els ordinadors i una muntanya de documentació “sensible”. Això té l’efecte d’una “bomba atòmica” sobre la política catalana i, de manera directa, sobre la coalició Junts pel Sí.
La reacció dels jerarques de CDC ha estat la previsible, en la línia que va obrir Jordi Pujol quan va petar Banca Catalana i va desviar les culpes d’aquell desastre financer cap a Madrid: l’acció de la justícia és, avui com aleshores, un “atac contra Catalunya”. El sil·logisme “CDC=Catalunya” és una fal·làcia i una perversió que ens ha fet un mal immens durant aquests últims 35 anys. Ara vivim els últims esbufecs d’aquesta gran mentida.
Catalunya no és CDC ni, per extensió, Junts pel Sí. Més enllà del repartiment concret d’escons al Parlament de Catalunya –que sempre està mediatitzat per l’índex de participació i per les desigualtats territorials que imposa la Llei electoral-, la societat catalana és molt plural i plena de tota mena de matisos. Afortunadament. Tal com correspon a un país modern i plenament inserit en el món globalitzat d’avui.
Pensem com pensem, tots som catalans, tots som Catalunya. Aquesta és la premissa que fonamenta la nostra convivència en democràcia. Tan català és un jove que vota la CUP com un jubilat que vota el PP. Tan català és un votant de Junts pel Sí com un votant de Catalunya Sí que es Pot; un votant del PSC com un votant de Ciutadans o d’Unió. No hi ha catalans de primera ni catalans de segona.
Tan respectable és un independentista que va a la Via Lliure de l’Onze de Setembre com un constitucionalista que no hi va. Tan català és l’Aplec d’Arenys com la Feria de Abril del Fòrum o el Sònar. Aquesta és la nostra grandesa: som, per tradició, un país d’acollida on tothom hi pot trobar un espai de llibertat per expressar-se, relacionar-se i viure amb dignitat.
Però aquest tarannà tolerant –típic de la cultura mediterrània- porta inherent un codi de valors per ordenar la vida en comú i garantir la solidesa de les nostres institucions de govern. En aquest sentit, la corrupció política ha esdevingut el principal enemic de la democràcia: a Itàlia, a Grècia, a l’Estat espanyol... i també a Catalunya. La lluita implacable contra aquest càncer és una prioritat que no admet cap mena d’atenuant ni disculpa i així ho corrobora, de manera aclaparadora, l’opinió pública catalana, espanyola, europea i mundial.
L’esclat del cas 3% (Operació Petrum II) toca de ple Artur Mas. Els pagaments acreditats de les empreses de la família Sumarroca a la Fundació CatDem –i el posterior transvasament de diners de la Fundació cap a CDC- daten de l’època en què Artur Mas era el secretari general del partit i el seu home de la màxima confiança, Daniel Osàcar, era el tresorer i el seu secretari personal. És la mateixa època en què la “rentadora” del Palau de la Música funcionava a “tutti plen” i, recordem-ho, Daniel Osàcar és un dels imputats en aquest colossal escàndol de corrupció.
Des d’aquesta constatació, em sobta i em preocupa profundament la resposta que prominents figures del món independentista, formalment alienes a Convergència, han donat a l’escorcoll ordenat pel jutge Josep Bosch a les seus de la Fundació CatDem i de CDC. El fastigós sil·logisme “CDC=Catalunya” s’ha transmutat ara en “Junts pel Sí + CUP=Catalunya”. Persones que tinc per honestes han “comprat” l’argumentari convergent, titllant les diligències ordenades pel jutge d’El Vendrell per desmantellar la trama del 3% d’“atac contra el procés” i s’han convertit, “de facto”, en encobridors intel·lectuals de la corrupció.
Tots ja som grandets. Per això em preocupa que la noble causa independentista –que no comparteixo, perquè considero antiquada i inadaptada a la societat catalana actual, però que respecto- degeneri en fanatisme i estigui transformant persones formades i assenyades en “monstres” irracionals i agressius capaços, en nom de Catalunya, de justificar l’injustificable.
Com cantava Lluís Llach, abans d’incorporar-se a la llista de Junts pel Sí que tornarà a fer president Artur Mas si guanya: “No és això, companys, no és això”.
Les investigacions del Jutjat n. 1 d’El Vendrell sobre el cas Torredembarra han portat la Fiscalia Anticorrupció a demanar l’escorcoll dels “despatxos calents” de CDC i de la Fundació CatDem, d’on la Guàrdia Civil s’ha endut els ordinadors i una muntanya de documentació “sensible”. Això té l’efecte d’una “bomba atòmica” sobre la política catalana i, de manera directa, sobre la coalició Junts pel Sí.
La reacció dels jerarques de CDC ha estat la previsible, en la línia que va obrir Jordi Pujol quan va petar Banca Catalana i va desviar les culpes d’aquell desastre financer cap a Madrid: l’acció de la justícia és, avui com aleshores, un “atac contra Catalunya”. El sil·logisme “CDC=Catalunya” és una fal·làcia i una perversió que ens ha fet un mal immens durant aquests últims 35 anys. Ara vivim els últims esbufecs d’aquesta gran mentida.
Catalunya no és CDC ni, per extensió, Junts pel Sí. Més enllà del repartiment concret d’escons al Parlament de Catalunya –que sempre està mediatitzat per l’índex de participació i per les desigualtats territorials que imposa la Llei electoral-, la societat catalana és molt plural i plena de tota mena de matisos. Afortunadament. Tal com correspon a un país modern i plenament inserit en el món globalitzat d’avui.
Pensem com pensem, tots som catalans, tots som Catalunya. Aquesta és la premissa que fonamenta la nostra convivència en democràcia. Tan català és un jove que vota la CUP com un jubilat que vota el PP. Tan català és un votant de Junts pel Sí com un votant de Catalunya Sí que es Pot; un votant del PSC com un votant de Ciutadans o d’Unió. No hi ha catalans de primera ni catalans de segona.
Tan respectable és un independentista que va a la Via Lliure de l’Onze de Setembre com un constitucionalista que no hi va. Tan català és l’Aplec d’Arenys com la Feria de Abril del Fòrum o el Sònar. Aquesta és la nostra grandesa: som, per tradició, un país d’acollida on tothom hi pot trobar un espai de llibertat per expressar-se, relacionar-se i viure amb dignitat.
Però aquest tarannà tolerant –típic de la cultura mediterrània- porta inherent un codi de valors per ordenar la vida en comú i garantir la solidesa de les nostres institucions de govern. En aquest sentit, la corrupció política ha esdevingut el principal enemic de la democràcia: a Itàlia, a Grècia, a l’Estat espanyol... i també a Catalunya. La lluita implacable contra aquest càncer és una prioritat que no admet cap mena d’atenuant ni disculpa i així ho corrobora, de manera aclaparadora, l’opinió pública catalana, espanyola, europea i mundial.
L’esclat del cas 3% (Operació Petrum II) toca de ple Artur Mas. Els pagaments acreditats de les empreses de la família Sumarroca a la Fundació CatDem –i el posterior transvasament de diners de la Fundació cap a CDC- daten de l’època en què Artur Mas era el secretari general del partit i el seu home de la màxima confiança, Daniel Osàcar, era el tresorer i el seu secretari personal. És la mateixa època en què la “rentadora” del Palau de la Música funcionava a “tutti plen” i, recordem-ho, Daniel Osàcar és un dels imputats en aquest colossal escàndol de corrupció.
Des d’aquesta constatació, em sobta i em preocupa profundament la resposta que prominents figures del món independentista, formalment alienes a Convergència, han donat a l’escorcoll ordenat pel jutge Josep Bosch a les seus de la Fundació CatDem i de CDC. El fastigós sil·logisme “CDC=Catalunya” s’ha transmutat ara en “Junts pel Sí + CUP=Catalunya”. Persones que tinc per honestes han “comprat” l’argumentari convergent, titllant les diligències ordenades pel jutge d’El Vendrell per desmantellar la trama del 3% d’“atac contra el procés” i s’han convertit, “de facto”, en encobridors intel·lectuals de la corrupció.
Tots ja som grandets. Per això em preocupa que la noble causa independentista –que no comparteixo, perquè considero antiquada i inadaptada a la societat catalana actual, però que respecto- degeneri en fanatisme i estigui transformant persones formades i assenyades en “monstres” irracionals i agressius capaços, en nom de Catalunya, de justificar l’injustificable.
Com cantava Lluís Llach, abans d’incorporar-se a la llista de Junts pel Sí que tornarà a fer president Artur Mas si guanya: “No és això, companys, no és això”.
CDC cobró 1,3 millones de su segunda fundación por trabajos injustificados
Segons el diari el País d'avui (4-09-2015)...
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) cobró entre 2008 y 2013 más de 1,3 millones de euros de una segunda fundación ligada al partido que también ha percibido donaciones de la constructora Teyco. Fundació Fòrum Barcelona (FFB), hoy liquidada, estaba domiciliada en la misma dirección y ha compartido administradores con la Fundació Catalanista i Democràtica (CatDem), investigada por el supuesto pago de comisiones ilegales al partido desde Teyco. El Tribunal de Cuentas reprocha en sus informes a Convergència que no ha justificado ni aclarado los trabajos por los cuales cobró el dinero desde su fundación.
La Fundació Fòrum Barcelona tenía entre sus objetivos, según documentación de la entidad, “analizar los problemas urbanos de las ciudades y definir respuestas concretas a las inquietudes de los ciudadanos”. Lo más conocido de ella, sin embargo, eran sus lazos con Convergència. En 2006 fue multada por la Junta Electoral de Barcelona con 600 euros por hacer publicidad en favor del entonces alcalde Xavier Trias fuera de la campaña electoral. CDC, CatDem y FFB también han compartido representantes legales.
El partido informó al Tribunal de Cuentas en 2008, tras la aprobación de la ley de financiación de partidos, que estaba “vinculada” tanto a CatDem como a FFB, aunque posteriormente alegó que esta segunda fundación no cumplía los requisitos formales precisos para ser fiscalizada por este órgano. Con ello, CDC logró dejar fuera a FFB del control del tribunal. Pese a ello, los informes sobre el partido permiten ver los importantes ingresos que CDC recibió de su segunda fundación durante los años investigados.
Según esos dictámenes, CDC recibió de FFB 427.000 euros en 2008, 168.000 en 2009, 116.000 en 2010, 101.000 en 2011 y 510.000 euros en 2013. En total, 1,32 millones. A ellos faltaría sumar los cobros recibidos en 2012, pero el Tribunal de Cuentas agrupa en ese ejercicio las partidas de tal forma que no es posible conocer la cuantía exacta.
Convergència cobró en esos mismos años al menos 2,2 millones de CatDem, lo que eleva a más de 3,5 millones el dinero percibido por el partido de sus dos fundaciones. El juez del caso Palau consideró ficticios los convenios entre la Trias Fargas (antecesora de CatDem) y el Palau de la Música, que se usaron para camuflar el pago de comisiones. El Tribunal de Cuentas señala también que estos pagos tampoco están justificados.
El partido alega que cobraba de FFB porque aportaba a la fundación la estructura “administrativa y contable” de la que esta carecía. “El partido se ha hecho cargo de todo ello y eso le supuso unos gastos. De ahí los pagos”, explican fuentes de CDC. El partido, añaden las mismas fuentes, también ha aportado “técnicos” y “equipos informáticos”, mientras que Fòrum se ha limitado al trabajo “intelectual”.
En sus informes, el Tribunal de Cuentas afirma que la documentación aportada por el partido, incluso después de presentar sus alegaciones, es “insuficiente para acreditar los servicios realmente prestados [por CDC a la fundación] y poder evaluar si el ingreso percibido se corresponde con costes incurridos”. Este comentario se repite en todos los informes correspondientes a los ejercicios de 2008 a 2013 y es idéntico tanto para CatDem como para FFB.
Fuentes cercanas al caso consideran que Fòrum Barcelona es, en la estela de CatDem, un “instrumento” para hacer llegar fondos a Convergència. El 26 de junio de 2009, Teyco hizo una donación por importe de 43.800 euros, según ha podido saber EL PAÍS. De ese mismo año datan otras dos aportaciones de la constructora (que suman 100.000 euros) a CatDem. Y también de ese año son la mayoría de adjudicaciones de obra pública que la Fiscalía Anticorrupción ha puesto bajo sospecha en el caso Teyco: Torredembarra, Sant Cugat, Sant Celoni, Figueres y Lloret de Mar.
Fundación “fantasma”
“Es como una fundación fantasma que ha servido para financiar campañas municipales”, señalan las mismas fuentes, “con donaciones de empresas”. Convergència, por el contrario, defiende la “intensa actividad” de FFB a lo largo de los años aportando “ideas” a Xavier Trias en su asalto a la alcaldía de Barcelona. Fòrum Barcelona fue liquidada el año pasado, lo mismo que otra fundación afín al partido y ligada con temas de inmigración (Nous Catalans) para “ahorrar costes” porque ambas “eran deficitarias”, señalan fuentes del partido.
A partir de 2013, y ante las irregularidades señaladas por el Tribunal de Cuentas sobre la falta de justificación de sus servicios, el partido modificó su forma de trabajar con las fundaciones. “Hicimos una auditoría externa y convinimos que era mejor dejarlo todo más claro”.
FFB nació en 2002 como plataforma de apoyo a Trias, que al año siguiente se presentaría, por primera vez, como candidato a la alcaldía de Barcelona. Fue creada por militantes de CDC para “aportar ideas sobre Barcelona” y arrebatar el Consistorio a los socialistas, algo que no lograron hasta 2011. El presupuesto inicial era de 162.000 euros. Ya entonces, el partido anunció que la fundación se sufragaría con aportaciones de “comerciantes y empresarios”.
dijous, 3 de setembre del 2015
MASSA CASUALITATS PER SER CASUALITAT…
 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es |
Us explicava ahir que havia conegut al regidor de la CUP de Tortosa Xavier Rodríguez Serrano, amb qui havia mantingut una distesa conversa. Algunes de les coses de les que vam parlar, ja us les vaig explicar, però evidentment no tot. Durant la conversa va sortir el personatge de Mas, així com també el de Rajoy. A l’hora de definir-los també hi va haver coincidència:
-Mas és un gran polític, mentre que Rajoy és un polític mediocre... No hi ha cap partit com Convergència que està esquitxat per diversos casos de corrupció i allí estan...
És així, no li cal donar més voltes. Una cosa és la meva animadversió cap a tot allò que faci tuf a convergent (inclòs Mas, evidentment) i l’altra molt diferent seria no reconèixer que s’ho han sabut muntar molt bé per arribar fins allà on han arribat. Ja coneixeu la dita castellana: lo cortés no quita lo valiente.
Mas va haver de parlar ahir en seu parlamentària sobre l’escorcoll a les seus de Convergència i de la fundació CatDem. Segurament, de tot el que va dir, la frase més cèlebre va ser: Massa casualitats per ser casualitat, al referir-se a que ha passat pocs dies abans del començament de la campanya electoral del 27-S, de que, segons ell, des de la nit abans del registre, diversos mitjans de comunicació ja estaven assabentats de les entrades, de que de la seu central del partit no van escorcollar ni es van emportar res... Sí, President, estic amb vostè, tot massa casual. Fins i tot no li acceptaria l’aposta que va fer de que abans del dia de les eleccions encara passaran més coses. És evident que l’Estat i tots els instruments que té al seu abast faran l’impossible per torpedinar el procés independentista que s’ha engegat.
Però no només és casualitat les coses dolentes que li estan passant a Convergència. Ahir, llegia al Triangle que el responsable de finances de Convergència Andreu Viloca és l’administrador deCatDem i de l’altra fundació vinculada a CDC: Nous Catalans (presidida per l’Àngel Colom) No em direu a mi que no és casualitat. No trobeu que seria molt més transparent que cada entitat tingués el seu propi responsable?
A preguntes de la resta dels grups, Mas va negar per activa i per passiva que no sabia res sobre el finançament il·legal i fins i tot, va dir, estava segur que mai n’hi havia hagut.
De recompte de casos de corrupció que esquitxen directament Convergència, en surten 6, entre els quals, el del Palau de la Música, del de TEYCO, el de Torredembarra i el de Lloret. Massa casualitat, no? O és que algú es creu que algú es quedava els diners de les mossegades i que no arribava res al partit? D’haver estat així, no haurien estat recolzats pel propi partit quan els casos van sortir a la llum i haurien hagut ràpides fulminacions dels càrrecs implicats.
Sobre l’empresa constructora constituïda per un fundador de Co0nvergència (una casualitat més), Mas va dir que havia treballat més per altres ajuntaments de diferent color polític que no per convergents i va insinuar (sense demostrar-ho es clar) que també aquells ajuntaments haurien rebut finançament il·legal per part de TEYCO. Els altres sí, però CDC, no... Sorprenent!
Una pregunta que vaig fent de tant en tant i que avui tornaré a repetir: Per què a Roig li va molestar tant quan Diari de Tarragona va publicar una foto on es veien ell mateix, Fèlix Millet, Marga Maigí i d’altres al despatx de l’alcaldia d’Amposta? Si només es tractava de signar un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament d’Amposta i el Palau de la Música, no n’hi havia per a molestar-se tant, no trobeu?
I ja posat a llençar preguntes al vol, algú em sabria dir quin paper juguen les fundacions dels partits?
Va afirmar algú de CDC (no recordo qui) que de la seu de CatDem només es van emportar material polític estratègic. Per tant, em d’entendre que CatDem és com una FAES a la catalana? Perquè, sinó és així, què feia aquest material en mans de la fundació?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)