dilluns, 19 d’octubre del 2015
La Catalunya oficial vs. la Catalunya real
JAUME REIXACH
Aquests dies que Catalunya "està de moda" en l'agenda informativa internacional, he rebut la visita de diversos periodistes de Madrid, de la resta d'Espanya i de l'estranger que s'interessen per conèixer la meva opinió sobre què està passant a casa nostra. Jo, el primer consell que els dono és que no es creguin la imatge que reflecteixen els mitjans de comunicació que puguin llegir, escoltar o veure durant la seva estada a Barcelona.
Amb l'excusa -del tot lloable- de la protecció i promoció de la llengua catalana, la Generalitat convergent ha instaurat, des de l'arribada de Jordi Pujol al poder, l'any 1980, i fins als nostres dies, un pervers sistema de control mediàtic a través de mecanismes com les subvencions, la publicitat institucional o l'atorgament de crèdits i avals (incobrables). Als meus amics periodistes de fora els ho dic de manera contundent: no hi ha cap altre país a la Unió Europea com Catalunya on els diners públics s'emprin massivament i de manera tan descarada per subornar els mitjans de comunicació.
Aquest enorme dispendi cobreix dos objectius: d'un cantó, garanteix un seguidisme absolut de l'opinió publicada a les consignes que emanen del Palau de la plaça de Sant Jaume; de l'altre genera la complicitat necessària per tapar els gravíssims casos de corrupció que esquitxen les institucions catalanes i evitar així que el seu coneixement arribi a la societat desinformada. Els mitjans de comunicació han deixat de ser el quart poder a Catalunya i s'han convertit en un apèndix complaent i complementari del poder polític. Un corol·lari d'aquesta aberrant anomalia democràtica és la curosa selecció de qui té dret i qui no a tenir presència en els altaveus mediàtics, tant públics com privats. De manera sistemàtica, tots els dissidents que no combreguem amb la "doctrina oficial" i maldem per mantenir la nostra llibertat de criteri -entre els quals m'hi incloc- hem estat condemnats, des de fa anys i panys, al silenci i a la marginació. És per això que existeix EL TRIANGLE!
En vigílies de les eleccions del 27-S, el departament de Presidència de la Generalitat va fer públiques les subvencions que enguany atorga als mitjans impresos i als diaris digitals. La llista omple més de 30 pàgines i hi ha absolutament totes les publicacions que vehiculen l'opinió a Catalunya, tret d'honroses excepcions, com és el cas d'EL TRIANGLE.
A partir d'aquesta constatació, aconsello als periodistes que se m'adrecen que agafin el metro i vagin a Santa Coloma de Gramenet. Aquí podran trobar un tast de la Catalunya real, en contrast amb la Catalunya deformada que reflecteix el mirall deLa Vanguardia o de TV3.
Aquests dies que Catalunya "està de moda" en l'agenda informativa internacional, he rebut la visita de diversos periodistes de Madrid, de la resta d'Espanya i de l'estranger que s'interessen per conèixer la meva opinió sobre què està passant a casa nostra. Jo, el primer consell que els dono és que no es creguin la imatge que reflecteixen els mitjans de comunicació que puguin llegir, escoltar o veure durant la seva estada a Barcelona.
Amb l'excusa -del tot lloable- de la protecció i promoció de la llengua catalana, la Generalitat convergent ha instaurat, des de l'arribada de Jordi Pujol al poder, l'any 1980, i fins als nostres dies, un pervers sistema de control mediàtic a través de mecanismes com les subvencions, la publicitat institucional o l'atorgament de crèdits i avals (incobrables). Als meus amics periodistes de fora els ho dic de manera contundent: no hi ha cap altre país a la Unió Europea com Catalunya on els diners públics s'emprin massivament i de manera tan descarada per subornar els mitjans de comunicació.
Aquest enorme dispendi cobreix dos objectius: d'un cantó, garanteix un seguidisme absolut de l'opinió publicada a les consignes que emanen del Palau de la plaça de Sant Jaume; de l'altre genera la complicitat necessària per tapar els gravíssims casos de corrupció que esquitxen les institucions catalanes i evitar així que el seu coneixement arribi a la societat desinformada. Els mitjans de comunicació han deixat de ser el quart poder a Catalunya i s'han convertit en un apèndix complaent i complementari del poder polític. Un corol·lari d'aquesta aberrant anomalia democràtica és la curosa selecció de qui té dret i qui no a tenir presència en els altaveus mediàtics, tant públics com privats. De manera sistemàtica, tots els dissidents que no combreguem amb la "doctrina oficial" i maldem per mantenir la nostra llibertat de criteri -entre els quals m'hi incloc- hem estat condemnats, des de fa anys i panys, al silenci i a la marginació. És per això que existeix EL TRIANGLE!
En vigílies de les eleccions del 27-S, el departament de Presidència de la Generalitat va fer públiques les subvencions que enguany atorga als mitjans impresos i als diaris digitals. La llista omple més de 30 pàgines i hi ha absolutament totes les publicacions que vehiculen l'opinió a Catalunya, tret d'honroses excepcions, com és el cas d'EL TRIANGLE.
A partir d'aquesta constatació, aconsello als periodistes que se m'adrecen que agafin el metro i vagin a Santa Coloma de Gramenet. Aquí podran trobar un tast de la Catalunya real, en contrast amb la Catalunya deformada que reflecteix el mirall deLa Vanguardia o de TV3.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)