dilluns, 19 d’octubre del 2015
La Catalunya oficial vs. la Catalunya real
JAUME REIXACH
Aquests dies que Catalunya "està de moda" en l'agenda informativa internacional, he rebut la visita de diversos periodistes de Madrid, de la resta d'Espanya i de l'estranger que s'interessen per conèixer la meva opinió sobre què està passant a casa nostra. Jo, el primer consell que els dono és que no es creguin la imatge que reflecteixen els mitjans de comunicació que puguin llegir, escoltar o veure durant la seva estada a Barcelona.
Amb l'excusa -del tot lloable- de la protecció i promoció de la llengua catalana, la Generalitat convergent ha instaurat, des de l'arribada de Jordi Pujol al poder, l'any 1980, i fins als nostres dies, un pervers sistema de control mediàtic a través de mecanismes com les subvencions, la publicitat institucional o l'atorgament de crèdits i avals (incobrables). Als meus amics periodistes de fora els ho dic de manera contundent: no hi ha cap altre país a la Unió Europea com Catalunya on els diners públics s'emprin massivament i de manera tan descarada per subornar els mitjans de comunicació.
Aquest enorme dispendi cobreix dos objectius: d'un cantó, garanteix un seguidisme absolut de l'opinió publicada a les consignes que emanen del Palau de la plaça de Sant Jaume; de l'altre genera la complicitat necessària per tapar els gravíssims casos de corrupció que esquitxen les institucions catalanes i evitar així que el seu coneixement arribi a la societat desinformada. Els mitjans de comunicació han deixat de ser el quart poder a Catalunya i s'han convertit en un apèndix complaent i complementari del poder polític. Un corol·lari d'aquesta aberrant anomalia democràtica és la curosa selecció de qui té dret i qui no a tenir presència en els altaveus mediàtics, tant públics com privats. De manera sistemàtica, tots els dissidents que no combreguem amb la "doctrina oficial" i maldem per mantenir la nostra llibertat de criteri -entre els quals m'hi incloc- hem estat condemnats, des de fa anys i panys, al silenci i a la marginació. És per això que existeix EL TRIANGLE!
En vigílies de les eleccions del 27-S, el departament de Presidència de la Generalitat va fer públiques les subvencions que enguany atorga als mitjans impresos i als diaris digitals. La llista omple més de 30 pàgines i hi ha absolutament totes les publicacions que vehiculen l'opinió a Catalunya, tret d'honroses excepcions, com és el cas d'EL TRIANGLE.
A partir d'aquesta constatació, aconsello als periodistes que se m'adrecen que agafin el metro i vagin a Santa Coloma de Gramenet. Aquí podran trobar un tast de la Catalunya real, en contrast amb la Catalunya deformada que reflecteix el mirall deLa Vanguardia o de TV3.
Aquests dies que Catalunya "està de moda" en l'agenda informativa internacional, he rebut la visita de diversos periodistes de Madrid, de la resta d'Espanya i de l'estranger que s'interessen per conèixer la meva opinió sobre què està passant a casa nostra. Jo, el primer consell que els dono és que no es creguin la imatge que reflecteixen els mitjans de comunicació que puguin llegir, escoltar o veure durant la seva estada a Barcelona.
Amb l'excusa -del tot lloable- de la protecció i promoció de la llengua catalana, la Generalitat convergent ha instaurat, des de l'arribada de Jordi Pujol al poder, l'any 1980, i fins als nostres dies, un pervers sistema de control mediàtic a través de mecanismes com les subvencions, la publicitat institucional o l'atorgament de crèdits i avals (incobrables). Als meus amics periodistes de fora els ho dic de manera contundent: no hi ha cap altre país a la Unió Europea com Catalunya on els diners públics s'emprin massivament i de manera tan descarada per subornar els mitjans de comunicació.
Aquest enorme dispendi cobreix dos objectius: d'un cantó, garanteix un seguidisme absolut de l'opinió publicada a les consignes que emanen del Palau de la plaça de Sant Jaume; de l'altre genera la complicitat necessària per tapar els gravíssims casos de corrupció que esquitxen les institucions catalanes i evitar així que el seu coneixement arribi a la societat desinformada. Els mitjans de comunicació han deixat de ser el quart poder a Catalunya i s'han convertit en un apèndix complaent i complementari del poder polític. Un corol·lari d'aquesta aberrant anomalia democràtica és la curosa selecció de qui té dret i qui no a tenir presència en els altaveus mediàtics, tant públics com privats. De manera sistemàtica, tots els dissidents que no combreguem amb la "doctrina oficial" i maldem per mantenir la nostra llibertat de criteri -entre els quals m'hi incloc- hem estat condemnats, des de fa anys i panys, al silenci i a la marginació. És per això que existeix EL TRIANGLE!
En vigílies de les eleccions del 27-S, el departament de Presidència de la Generalitat va fer públiques les subvencions que enguany atorga als mitjans impresos i als diaris digitals. La llista omple més de 30 pàgines i hi ha absolutament totes les publicacions que vehiculen l'opinió a Catalunya, tret d'honroses excepcions, com és el cas d'EL TRIANGLE.
A partir d'aquesta constatació, aconsello als periodistes que se m'adrecen que agafin el metro i vagin a Santa Coloma de Gramenet. Aquí podran trobar un tast de la Catalunya real, en contrast amb la Catalunya deformada que reflecteix el mirall deLa Vanguardia o de TV3.
diumenge, 18 d’octubre del 2015
NO ENS HEM D’OBLIDAR D’ESPANYA
Tan, però tan immersos estem en la política de casa nostra, que sembla que, des de fa uns mesos Espanya ha deixat d’existir.
I com aquell que no vol, Rajoy està a punt de donar el seu mandat de 4 anys que li van atorgar una gran part de ciutadans espanyols l’any 2011 després d’una nefasta gestió dels primers temps de la crisi econòmica per part del darrer govern socialista encapçalat per Zapatero.
Rajoy ho tenia guanyat fins i tot abans d’obrir els col·legis electorals. És un d’aquells casos que no cal tenir ni programa, dient simplement que milloraran la situació n’hi h prou per a sortir-ne vencedors.
Quan van arribar al poder els populars però, van fer tot el contrari del que havien dit que farien i van donar la culpa a la situació heretada. Una bona excusa que els va funcionar durant els primers mesos, però que, poc a poc la ciutadania va anar perdent confiança amb l’executiu de Rajoy, en part per les grans retallades que es van fer en diversos camps i que va suposar la pèrdua d’una part important de l’estat del benestar, però també per l’aflorament de diferents casos de corrupció que esquitxaven a gran part de la plana major del partit fins arribar al propi president.
L’única gran basa que li quedava per jugar a Rajoy era la recuperació econòmica. España es el país que más crece dentro de Unión Europea, repetien constantment com lloros els dirigents peperos. Aquest miracle econòmic l’han anat presentant consecutivament abans de totes les conteses electorals que hi ha hagut en els darrers temps. Ara només calia fer el darrer esforç per a guanyar elpartit més important: les eleccions generals del 20 de desembre.
Però tot indica que els populars també ens han mentin en el tema dels grans números. Pel que sembla el dèficit públic real de l’Estat és superior al que han fet constar oficialment. Però les autoritats econòmiques de la Unió Europea se’n han adonat i han estirat les orelles al govern.
I jo pregunto: El sostre del dèficit no és allò que va necessitar d’una reforma constitucional aprovada a corre-cuita pel PP i el PSOE? Què m’estàs dient, que el PP s’ha passat la Constitució pel folre?
A part de mentiders, lladres, malparlats i tramposos, ara també s’han saltat la legalitat constitucional? Ells que tan defensen la Constitució com a principal garantia de la unitat i indivisibilitat de l’Estat espanyol, també la incompleixen? No m’ho puc creure... Si em punxen no em troben sang...
Davant d’aquest panorama, des de la UE ja s’ha advertir el govern espanyol que hauran de seguir fent més ajustos econòmics o el que és el mateix, més retallades... Què retallaran ara? Novament la paga extra als treballadors públics? Tot just ara que ens la anaven tornant poc a poc per mirar de recuperar alguns dels vots que els van votar fa 4 anys i que darrerament sembla que se’n havien anat cap a altres formacions polítiques...
Amb aquests antecedents, el populars pretenen que el 20-D una majoria de ciutadans espanyols els hi torni a donar la confiança per a continuar governant-nos 4 anys més i seguir amb les seves polítiques d’afavorir els més rics i enfonsar la classe mitjana fins que cada cop sigui menys mitjana i només quedin dues classes: l’alta i la baixa (que ja no pot ser-ho mes)
Mentre, el PSOE sembla que està recuperant terreny, Ciutadans/Ciudadanos creixent a bon ritme, Podemos desinflant-se, Esquerra Unida en la seva línia, es a dir, barallant-se entre ells i Unión Progreso y Democracia amb tendència a desaparèixer. Per tant, C’s s’ha convertit en objecte de desig i el PP ja s’ha afanyat a l’hora d’iniciar el flirteig. Només hi posen una condició prèvia: Rajoy ha continuar sent el president. Fa uns dies José Maria Izquierdo a la SER mostrava la seva incredulitat i es preguntava que si de debò el PP no sacrificarà a Rajoy per tal de continuar al govern...
Si aquí Mas sobra, a Madrid, Rajoy també.
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 18-10-2015
5 segons abans de fer la foto va passar un cotxe de la policia local i no el va multar...
Ara sí que puc dir allò de: Amposta ciutat sense llei!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)