divendres, 4 de desembre del 2015

ESPIFIADA BLANCA

TV1 va oferir dimecres el partit de la Copa del Rei entre el Barça i el Vilanovense. Vaig arribar a casa quan ben avançada la primera part i tot i que vaig posar la tele que, més que mirar-la, la sentia de fons. Només quan marcava el Barça, deixava el que estava vent i anava corrents a veure’n la repetició. No cal dir que ho vaig fer unes quantes vegades...
Com què no seguia el partit no em vaig assabentar que després de la lesió de Mathieu, Luis Enrique va decidir no substituir-lo, segons el tècnic per evitar riscos innecessaris als jugadors que es van quedar a la banqueta.
-Demà se’n parlarà –van dir els comentaristes de TV1, què consideraven una mena de desconsideració del Barça cap a l’equip extremeny.  
Tret de les disculpes de l’entrenador blaugrana: Demano perdó si algú s’ha sentit ofès, no era la meva intenció... Cap d’altre comentari. No dic que no es poguessin produir (hi ha molts més mitjans de comunicació dels que jo puc seguir), només dic que no vaig llegir ni escoltar cap comentari al respecte. El motiu de que no se’n parlés va ser la gran espifiada que va cometre el Madrid al incórrer en alineació indeguda.  
La primera notícia que vaig tenir va ser per una companya de treball el dia següent:

-T’has assabentat que ahir el Madrid va fer jugar un jugador que estava sancionat?

-Isco? –La veritat és que no en tenia ni idea i vaig dir el primer nom que en va venir al cap, ja que aquest jugador va ser expulsat el partit contra el Barça.

Ella tampoc ho sabia. Més tard em vaig assabentar de que el jugador era Cherysev, que l’any passat jugava amb el Vila-real i que el partit de semifinals de la Copa del Rei contra el Barça li van ensenyar una targeta groga, la tercera que li ensenyaven a la competició i que per tant significava un partit de suspensió.
A partir d’aquí tota mena d’especulacions. Jo mateix vaig dir que tractant-se del Madrid, segur que no li faran res... Però tal com va anar avançant el dia, tot feia indicar que sí, que finalment el Madrid pot ser eliminat de la competició amb el greuge econòmic que li pot comportar... Encara que es pot mirar per la part positiva: A Ramos no li caurà la copa i així no podrà ser trepitjada per les rodes de l’autobús.
Mentre els mitjans de comunicació tenien clar que hauria de sortir algun culpable (delegat de l’equip, secretari tècnic, etc.), des de l’equip blanc tiraven pilotes fora (possiblement mai ha estat tan ben emprat aquest terme)
Però com sempre es pot arrissa el rinxol (rizar el rizo en castellà), per la tarda convocava una roda de premsa el semidéu a jornada completa Florentino Pérez per a fer allò que solen fer tots els culpables: negar-ho tot. Ningú en té la culpa i, per tant, ningú ha d’assumir cap responsabilitat en el tema. És més, si se’ls sanciona excloent-los del campionat acudiran al Tribunal Administratiu de l’Esport (el màxim tribunal espanyol en temes esportius)
No obstant, ahir va ser entrevistat a la SER un expert en dret esportiu que va dir que el Madrid ho tenia molt malament: Al·legar que no ho sabien no és excusa, ja sabeu que un dels principis del dret diu que el desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment. I va afegir: Si finalment no se’l sanciona perquè s’accepta l’excusa de que no s’havia rebut cap notificació, podria crear un greu precedent, ja que llavors tots els clubs farien el mateix.  
Jo que com sabeu són un anti-madridista, m’ho passo molt bé. No sé vosaltres...


Si heu arribat fins aquí, llegiu l'article que el Periódico publica avui de Ramón Lobo

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 4-12-2015

Un altre cotxe bloquejant la baixada de la vorera...

LA GUERRA CIVIL CATALANA. L’ÀMBIT D’AMPOSTA I LES TERRES DE L’EBRE

Ahir dijous al Museu de les Terres de l'Ebre, el professor d’Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili Josep Fàbregas Roig va donar una conferència sobre la guerra Civil Catalana del segle XV, durant el regnat de Joan II para de Ferran el Catòlic i Carles, el príncep de Viana, per a commemorar el 650 aniversari de la caiguda del castell d’Amposta.  
Tot i que Mar Villalbí va presentar el conferenciant con un expert en el comerç entre Espanya i les colònies d’Amèrica, per tant, més expert en història moderna que medieval, el cert és que estava molt ben documentat i va oferir molts detalls tant a l’hora d’explicar els precedents que van portar a Catalunya a la guerra Civil, com a l’hora d’explicar el desenvolupament de la pròpia guerra.
Cap el final de la conferència es va centrar en la defensa del castell d’Amposta, un enclavament estratègic per a protegir Tortosa d’hipotètics atacs pel riu Ebre.

Al front de la petita guarnició del castell, hi havia el capità Pere de Planella que va resistir heroicament un setge de més de 8 mesos fins que al final, les tropes reials van decidir assaltar-lo. Va explicar el professor que cap castell podia aguantar un setge de tan de temps sinó és que rebien suport exterior, es a dir, que algú els hi facilités menjar, ja que sé suposa que d’aigua no en necessitaven perquè es podien abastir directament del riu.


A propòsit de Pere de Planella

Una estona abans d’assistir a la conferencia, vaig enviar un correu a la regidora de Cultura Inés Martí per a suggerir-li que, ara que es canviaran el nom de dos carrers que encara porten nom feixista, que un podria portar el nom de Pere de Planella.
La primera vegada que vaig proposar que Amposta podria dedicar un carrer a aquest batallador personatge va ser per l’any 2000, molt abans d’entrar com a regidor. Va ser en el marc de reunió que vaig mantenir amb l’alcalde Rojo y Gualdo origen de les meves disputes contra els governs de CiU. Serà pel bon tracte que em va dispensar...
En arribar a la conferència, Inés se’m va dirigir i després d’agrair-me el suggeriment i dir-me que es tindria en compte, també em va dir que intentaran trobar el nom d’una dona.
Certament el sexe femení està poc representat als carrers d’Amposta, tret d’alguna Verge i algun altre com Agustina d’Aragó o Isabel la Catòlica... Però la dificultat resideix en trobar un nom adient, però sobre tot proper.
Quan es va haver de buscar nom per al col·legi que s’estava construint a la zona del Lligallo de Baix, també vàrem tenir dificultats, fins que algú va proposar el nom de la profe, es a dir, el de Consol Ferré.
Sense cap mena de dubte les dones ebrenques han tingut un paper predominant, però quasi sempre a l’ombra d’algun home i, per tant, la immensa majoria han estat persones anònimes.
He buscat per Internet i he trobat els següents:  Sílvia Sabaté (actriu); Belén Fabra (actriu); Zoraida Burgos (escriptora); Francesca Aliern (escriptora); Sònia Franquet (esportista tir olímpic); Cecilia Aimí (soprano); Mari Chordà (escriptora i pintora); Josefina Matamoros (directora del Museu Ceret); Maite Beltran (astrònoma); Elisa Altadill (d’adoratrius); Emma Clua (politicòloga i sociòloga), Mercè Pla Cid (fundadora del Centre Mercè Pla) i Anna Subirana (musicòloga)

El problema és que la majoria de les esmentades encara viuen i suposo que això serà un impediment.
Em vaig a suggerir uns quants més de l'àmbit de Catalunya: Federica Montseny (ministra republicana), Mercè Rodoreda (escritora), Maria Aurèlia Capmany (escriptora), Rosa Sensat (pedagoga), Maria Mercè Marçal (escriptora), Montserrat Roig (escriptora) Caterina Albert (escriptora), Teresa Pàmies (escriptora), etc. 

LES FOTOS DEL DIA 4-12-2015. LA FONT MÀGICA DEL MERCAT