Per poc que sigueu internautes, suposo que coneixeu alguna de les plataformes per mig de les quals, es presenten casos que en principi suposen una injustícia, es recullen firmes i es presenten davant l’administració competent per a que solucioni el problema. Potser les plataformes més conegudes són Change i Avaaz.
Per mig de Change em va arribar fa uns dies una petició per a reclamar a Noruega unes pensions que no volen pagar, en aquest cas a mariners espanyols que van treballar enrolats en pesquers d’aquell país nòrdic.
Us reprodueixo el text de la petició:
Entre 1955 y 1994, más de 12.000 marineros españoles trabajamos en la marina mercante en Noruega. 12.000 trabajadores que tuvimos que abandonar España para buscar un futuro mejor y decidimos hacerlo en este país nórdico, considerado un referente mundial en la protección de los derechos sociales.
Durante años, trabajamos en duras condiciones y con contratos legales, pagamos impuestos y aportamos miles de millones de coronas a las arcas noruegas. A pesar de todo, ahora el país nórdico no nos quiere pagar las pensiones que nos corresponden, alegando que, al ser marineros, “no residíamos en territorio noruego”. Una excusa ridícula a todas luces.
El trabajo en los buques de este país es, a todos los efectos, territorio de Noruega, de acuerdo con el Derecho Marítimo Internacional. Pero el gobierno noruego declara no reconocer ningún beneficio social y bloquea cualquier intento de resolver el problema y asumir responsabilidades.
Nuestro colectivo ha recibido numerosos apoyos, entre ellos el del Comité de Peticiones del Parlamento Europeo, el Congreso de los Diputados y los defensores del pueblo español, gallego y noruego, además de partidos, sindicatos y administraciones locales. Ahora, pedimos también tu ayuda.
Explicat això, què us sembla si us dic que potser no tinguin raó? Us explicaré una anècdota que em va passar fa anys, potser més de 20.
Una vegada, un amic de Paüls que treballava a la Caixa Postal que hi havia a l’Administració d’Hisenda de Tortosa, va portar-me uns papers d’un senyor del seu poble que s’havia enrolat com a mariner en barques de pesca noruegues i que havia demanat cobrar la pensió i semblava que li havien denegat. L’amic sabia que jo havia tramitat alguna pensió de temporers que havien anat a França a plantar arròs i veremar i va pensar que potser li podria donar un cop de ma.
Els papers estaven en noruec i per tant eren de molt difícil comprensió per a la majoria dels mortals. Què podia fer jo amb aquells papers? No sé que hauríeu fet vosaltres, però jo me’ls vaig guardar esperant una millor ocasió...
Penseu que us estic parlant d’uns anys on Internet encara no arribava a les llars. Si hagués segut ara ho hauria tingut molt més fàcil, ja que posant el text al traductor de Google m’hauria fet una traducció prou fiable i del tot entenedora.
Van passar els mesos i els anys i un dia, a un suplement setmanal del Periódico, hi havia un reportatge sobre Noruega i al peu del mateix l’adreça del consolat de Barcelona.
Llavors vaig anar a buscar els papers, vaig fer fotocòpies i les vaig enviar al consolat juntament amb una carta on els hi demanava que m’expliquessin el seu significat.
Me van contestar al cap de poc. Ara bé, el començament de la resposta em va sorprendre molt:
-El escrito deja bien claro...
Claro? Seria per a ells, no? I llavors explicava que quan s’enrolaven els donaven a triar entre tributar per a cobrar la pensió una vegada jubilats o bé renunciar a la prestació i en aquest cas se’ls hi pagava més. La majoria van optar per la segona opció potser per allò de: más vale pájaro en mano que ciento volando...
Potser no sigui el mateix cas, ja que els que reclamen al·leguen que se’ls hi denega per no residir a Noruega, però no vaig poder evitar recordar l’anècdota.
