LA MANIFESTACIÓ D'AMPOSTA DE LA PDE. LA FESTA FINAL (3)

Títeres para adultos acompañados

DAVID TORRES

Cualquier extranjero que desembarcase en España y se fiara de la prensa, los telediarios y las radios nacionales, percibiría de inmediato que éste es un país feliz. Como dicen los cursis, una balsa de aceite. Cómo no creerlo cuando la noticia más grave, la que trae de cabeza a nuestra sociedad, es la criminalización de unos titiriteros que montaron un espectáculo teatral para adultos delante de un montón de niños después de anunciar que se trataba de un espectáculo teatral para adultos. El hipotético extranjero -un alma bendita o un bobo de solemnidad- concluirá que en este país hay tan pocos delincuentes que un juez necesita encarcelar a unos titiriteros para cumplir el cupo y no dejar a la policía sin trabajo.

Quizá alguien podría pensar que ese marciano ignorante y papanatas me lo acabo de inventar, pero no es cierto: corresponde exactamente al perfil del noventa y tantos por cien de nuestros periodistos y ramoneadores de opinión, y a la práctica totalidad de los cuñados españoles. Gente que está rasgándose las vestiduras por el titirigate al tiempo que flota la podredumbre en los juzgados de media España, Rita Barberá se acochina contra las tablas del Senado, Trinidad Jiménez y Elena Salgado se enchufan en el sector privado, el PP valenciano se pudre vivo y una señora infanta se sienta por primera vez en el banquillo en la historia de España. Siguiendo la inmortal lección de perspectiva que dio Velázquez en Las meninas, hay que rodear a las infantas de bufones y enanas para evitar el impacto del primer plano, y luego, bien al fondo, colocar el asunto importante desdibujado, en un espejo que casi parece un televisor.

Vivimos en un país para estudiar en clase de filosofía, un país platónico donde la caverna mediática inventa cada poco una chuminada de cuarenta pulgadas -reinas magas, titiriteros etarras- para distraer al personal de la auténtica catástrofe: el infinito lodazal de mierda y de miseria en que nos rebozamos desde hace cuatro años. La prueba del algodón de que el titirigate no es más que un escándalo precocinado en los burdos laboratorios de la extrema derecha reside en el hecho de que la misma obra, La bruja y don Cristóbal, fue representada el 29 de enero en Granada con los mismos intérpretes, los mismos personajes y los mismos carteles, y nadie se echó las manos a la cabeza. La diferencia es que en Granada no está al frente del ayuntamiento Manuela Carmena, una mujer a la que la caverna ya ha acusado de todo, desde destructora del medio ambiente a amenaza contra la paz mundial.

Para hacerse una idea de cómo velaba el anterior equipo municipal por niños y jóvenes no hay más que acudir a esas páginas del periódico, entre la meteorología y los anuncios de masajes, donde se narra el desarrollo del juicio contra los responsables de la tragedia del Madrid Arena. Con un poco de suerte, alcanzarán a leer el alegato de un abogado explicando que las niñas murieron arrolladas en una avalancha sólo porque iban muy borrachas. De cualquier modo, es una noticia bastante difícil de encontrar, lo mismo que la trama corrupta recién destapada en Málaga, la cual abarca el encubrimiento de un crimen machista, dos asesinatos por narcotráfico y diversos negocios sucios que implican, por el momento, a doce guardias civiles. No nos engañemos: los titiriteros de hoy día están detrás del televisor, convenciendo a los títeres de carne y hueso de que la realidad es ficción y la ficción realidad. Mientras tanto, a los títeres va a haber que ir acompañados de niños para enterarse de algo.

EL MIRACLE DELS PANS I DELS PEIXOS

Ximo Puig, el president actual del País Valencià. 

Explica un passatge bíblic que Jesús va multiplicar una petita quantitat de pans i peixos per a donar de menjar a una gran multitud. El mateix semblava passar al País Valencià des de que el PP va passar a governar les institucions més importants d’aquell territori (Generalitat, diputacions i ajuntaments de les tres capitals provincials i de la majoria de les ciutats i pobles importants)

El PP va arribar al poder gràcies a una estratègia molt clara: Catalunya era l’origen de tots els mals i, per tant, s’havia que potenciar tot allò que fos purament valencià (fins i tot l’idioma castellà) A partir d’aquí s’havia de competir amb Catalunya en tots els camps i per tant, la millora de les infraestructures i equipaments era del tot imprescindible.

Sempre és molt més il·lustratiu explicar les situacions amb casos concrets. L’any 1995 s’inaugura entre Vila-seca i Salou el primer gran parc temàtic de Catalunya gràcies a la iniciativa de la Generalitat i els diners aportats per la Caixa. La nostra família va ser una de les privilegiades que va poder estrenar les instal·lacions abans de que obrissin oficialment al públic. El nostre fill petit tenia 4 anys i va sortir-ne encantat.

L’any 2000, a Benidorm, obria les portes Terra Mítica que pretenia competir amb el parc temàtic català (¿cal recordar que ho va fer sobre un terrenys requalificat després de cremar un espai protegit?) Per aquest motiu decidírem passar les vacances familiars a aquella població de la Marina Baixa. Bé de fet ho férem a la veïna població de Finestrat que era on estava el càmping la Cala. Deixàrem l’autopista, precisament, per la sortida de Terra Mítica i, en veure la sequera i la desolació del lloc perdérem les ganes de visitar-lo. Ràpidament ens férem la idea de que mai arribaria a ser com Port Aventura. Després, en veure la programació dels espectacles, ens acabàrem de convèncer que hi havia molt poc nivell.

Terra Mítica només va ser el començament. Després vingueren altres instal·lacions com l’Oceanogràfic (2002), la Ciutat de les Arts i les Ciències (2005), així com grans esdeveniments esportius com la F-1 (2008) o la Copa Amèrica de vela (2008), culturals i fins i tot religiosos com va ser la visita del Papa Benet XVI l’any 2006.

Mentre això passava, els polítics valencians apareixien en públic amb vestits fets a mida, bosses de ma de marca de prestigi i fins i tot cotxes de luxe que deixaven al garatge quan hi havia eleccions per a no fer ostentació més del compte.

Paral·lelament, els actes polítics del PP eren fastuosos i no es reparava en despeses. Rajoy estava encantat i aprofitava cada ocasió que tenia per a lloar els èxits dels seus correligionaris i no parava de dir que volia governar com ells quan arribés a la Moncloa.

Poc a poc s’ha anat destapant la corrupció institucionalitzada que hi havia. Tot i que alguns com Camps van sortir-ne ben parats pel cas dels vestits a mida, altres com Carlos Fabra, Rafael Blasco o Pedro Hernández han estat condemnats i molts més estan ara mateix investigats (el que abans es coneixia com imputats) com Alfonso Rus o els regidors de l’ajuntament de la capital del Túria. De moment, Rita Barberà, que va ser-ne l’alcaldessa entre 1991 i 2015, se’n està lliurant per la seva situació d’aforada a l’ocupar un escó com a senadora, però tothom la senyala com un dels focus principals de la corrupció, fins i tot els dirigents nacionals del seu partit.

Precisament, els Rajoy, Sáez de Santamaria, Cospedal, Alonso i companyia que fins no fa gaires dies donaven suport incondicional a la Barberà, ara li demanen explicacions.

Potser bona part dels militants del PP són de missa i comunió diària, però d’aquí a pensar que també a València s’havia produït el miracle dels pans i dels peixos em semblaria molt ingenu. D’on es pensaven els valencians  que sortia tota aquella opulència? Sembla que són tant innocents que el dia que es morin aniran directament al Cel... I sense passar per Limbe, entre d’altres coses perquè l’antecessor de Benet XVI, Joan Pau II el va eliminar.  

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 14-02-2016

Fixeu-vos com està el capó i el lateral d'aquest cotxe. 
D'això se'n diu acarnissar-se.  
Si tenien alguna cosa contra el seu propietari bé li haurien pogut dir a la cara... El cotxe sergur que no en té cap culpa.