 |
| Foto: Diputació de Castelló. |
Vaig començar a treballar per
primera vegada un 4 d’octubre de 1976 i ho vaig fer a l’obra que
l’empresa barcelonina BRYCSA (Bartolomé Ribas y Compañia SA) feia a la
part de dalt de l’autopista a l’alçada de Castelló de la Plana. Es tractava
d’un col·legi internat que, a la vegada formava part d’un complex educatiu que
promovia la Diputació de Castelló. En total s’hi van construir 3 edificis: un
col·legi per a discapacitats intel·lectuals construït per OBRASCON i que va ser
el primer de tots, l’internat que és l’edifici més gran i un col·legi
d’educació primària que es començava a construir quan vaig abandonar l’empresa
al cap d’un any d’haver començat.
En aquell temps el complex
educatiu s’anomenava de la Penyeta Rocha,
encara que darrerament hes vist que l’han rebatejat com a Penyeta Roja.
No acostumàvem a tenir visites.
Una vegada al mes ens venien a veure l’arquitecte (Sr. Traver) i l’aparellador
de la Diputació, supervisors de l’obra i que tenien una deficient relació amb
el Sr. Casas, un gallec que era el responsable de la mateixa.
Un dia va aparèixer un senyor que
me va semblar que no era desconegut. Sempre he segut bon fisonomista i aquella
cara me sonava d’alguna cosa. Segurament era d’algun poble veí del meu.
Ja havia marxat quan li vaig
preguntar al Sr. Casas qui era aquell senyor. Me va dir que no ho sabia, que
havia anat a vendre llibres i que no havia li lliurat cap targeta, no obstant
havia de tornar el dia següent a veure si li havia complagut el llibre que
havia deixat.
Vaig estar pendent de la seva
arribada i així que el vaig veure, el vaig interceptar per mirar d’esbrinar
quina identitat tenia.
-Bon
dia. Què me podria dir de quin poble és vostè?
-Sóc
de Tarragona...
-De
Tarragona capital o de Tarragona província?
-De
Tarragona província... D’un poblet que hi ha al començament...
(Vaig pensar que anàvem bé, ja
que semblava que era de la mateixa zona que jo, tal com havia intuït)
-Digui’m,
digui’m de quin poble és, que jo aquella zona me la conec...
-Sóc
de Godall.
(Llavors me vaig posar a riure)
-Sap
d’on sóc jo? Sóc de la Galera...
Era Santiago Jaques, pare del
metge especialista en traumatologia del mateix nom i que resideix a la
província d’Alacant. Ens havíem trobat per casualitat a 100 Km de casa.
Com que de jove freqüentava molt
Godall, no cal ni dir-ho que vàrem coincidir moltes vegades més.
