LA NOSTRA RIBERA 279

BURGOS 31

Contra el terror i gran desig de pau

JOAN TAPIA

Poc després de les 17.30  hores vaig començar a pujar el passeig de Gràcia des de la Gran Via, en sentit contrari a la manifestació. Faltava encara mitja hora i vaig poder circular. Amb dificultat i a poc a poc, ja que molta gent ja envaïa la calçada central i molta més estava asseguda a la vorada. L’ambient era gairebé festiu, sense cap tensió. Famílies i grups d’amics es fotografiaven amb els mòbils. Banderes espanyoles (totes bastant iguals), estelades (més i més diverses) i molts cartells blaus de «no tenim por». Altres contra la venda d’armes o la islamofòbia.

Un em va sorprendre: «Ull per ull, tots cecs. Gandhi». Resumia bé el to d’una concentració plural i pacifista. Un grup exhibia una pancarta de llençol: «Sant Vicenç dels Horts no té por». Un altre sostenia un cartell amb la foto del Rei i l’eslògan: «Visca Felip VI». Ningú s’inquietava.

Hi havia repulsa a l’atemptat de les Rambles, rebuig a les guerres i un gran desig de pau. La concentració unitària va ser un èxit perquè va quedar patent que, malgrat la tensió política que viu Catalunya des de fa anys, la demanda de normalitat ciutadana –dins d’Espanya o fora d’Espanya– és gairebé unànime. I els polítics, tret d’alguna excepció,  han estat a l’altura.

A L’ALTURA

Ada Colau ha sabut ser una alcaldessa per sobre de qualsevol color. Felip VI ha deixat clar que coneix bé l’obligació d’un cap d’Estat. Mariano Rajoy ha vingut aquests dies a Barcelona més que en els seus gairebé sis anys de govern, i va ser oportú dijous al desautoritzar les crítiques –infames i oportunistes– a l’actuació dels Mossos. I Carles Puigdemont ha conviscut amb dignitat i normalitat (excepte potser l’entrevista al Financial Times, que hauria d’haver esperat) amb una situació excepcional que l’ha obligat a manifestar-se al costat del Rei i el cap de Govern de l’Estat del qual es vol separar i que diu que s’assembla a Turquia.

No vull pintar el dia d’ahir de color rosa. Però sí posar en valor el civisme plural de Barcelona. És clar, hi va haver xiulades al Rei i a Rajoy. Si el 41% dels catalans volen la independència, tampoc és tan estrany, tot i que alguna premsa digital de Madrid ja ho magnifica i ho posa per sobre de la demostració de gran pluralitat responsable que es va viure ahir. ¿Fins a quin punt són representatives les xarxes socials? La gent a qui vaig veure al passeig de Gràcia només demanava pau, no semblava tenir cap afany de bronca.

UNIÓ I TENSIÓ

Barcelona ha tornat a ser Barcelona. Ahir va saber condemnar unida el terrorisme, tot i la gran tensió política que existeix des de la sentència sobre l’Estatut del 2010. Vaig trobar a faltar, això sí, el record i les banderes dels països de les víctimes estrangeres, entre morts i ferits, que hi va haver a la Rambla. ¿Per què?

Poc després de les sis vaig començar a baixar per la Rambla de Catalunya. Terrasses animades, però també gent que encara anava a la manifestació pels carrers laterals. La Guàrdia Urbana va comptar 500.000 persones. I, contra el que és habitual en aquests casos, no vaig trobar llargues files d’autobusos aparcats als carrers adjacents. 

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 28

Desembre de 2016. 

L’ACCIDENT DE SALOU

És evident que el risc zero no existeix. Ni en terrorisme ni en accidents. Per moltes mesures que es prenguin mai es podrà garantir al 100% que no hi haurà cap atemptat o no passarà un accident.

En els casos d’accidents està bé que sé facin campanyes de sensibilització (la que està fent actualment la DGT de la Generalitat me sembla sublim) però és evident que l’objectiu de víctimes zero no s’assolirà mai, desgraciadament...

Tot indica que a l’accident de Salou d’ahir on van morir 5 persones (totes les ocupants d’un tot-terreny) va ser per culpa d’un error humà. Segons els testimonis el tot-terreny va voler esquivar un cotxe que tenia la porta del conductor oberta i va xocar frontalment contra un autobús interurbà on, a part del xofer, hi anaven 11 persones, sortint totes il·leses. Al volant, tota precaució és poca. Insisteixo, el risc zero no existeix.

La porta del cotxe s’ha d’obrir alguna vegada, està clar,però primer cal mirar pel retrovisor si s’apropa algun vehicle. I no vull dir amb això que la culpa sigui del conductor, perquè també va poder tractar-se d’una distracció del conductor del tot-terrenys que, pel que sembla era l’únic que portava el cinturó de seguretat del vehicle cordat. La qual cosa també demostra que portar el cinturó (allò que es coneix com a seguretat passiva) tampoc és garantia de que ens salvarà la vida. Hi haurà més probabilitats de que puguem sortir més ben parats de l’accident, però les garanties tampoc seran mai del 100%. 

   

BARCELONA DESTINACIÓ TURÍSTICA

Com canvien les coses en uns pocs dies. El tema de la massificació turística de Barcelona ha estat un dels més controvertits i debatuts de l’estiu. Campanyes i accions (més o menys afortunades)en contra del gran nombre de turistes que rep la Ciutat Comtal. De sobte un fet imprevist i tràgic ho va canviar tot: l’atemptat del 17 d’agost.

Com sabeu, les Rambles són uns del llocs més concorreguts de Barcelona. La densitat de visitants que les passegen diàriament és molt gran. Quasi tant com en una manifestació. Per tant, es pot assegurar que el lloc no va ser triat a l’atzar, sinó fruit d’un ampli coneixement de Barcelona.

Ara s’està valorant si l’atemptat pot repercutir negativament amb el turisme. De fet les cancel·lacions de places hoteleres han estat mínimes (en torn a l’1%), encara que segons els experts, passats uns mesos la incidència potser més gran.

La meva opinió personal és que l’efecte dels atemptats sobre el turisme serà pràcticament nul i passat un temps ningú que vulgui viatjar a Barcelona pensarà amb l’atemptat i els seus efectes.

‘FELIÇ’ ANIVERSARI

Avui es commemora un d’aquells aniversaris que de no ser pels mitjans informatius, ens passaria per alt a tothom: La firma de l’acord de govern entre el PP i C’s.

El document de l’acord entre tots dos partits contempla una sèrie d’exigències de C’s, com no podia ser d’una altra manera. Ningú sol donar un xec en blanc...

Ara bé, una cosa és el pacte i l’altre el seu grau de compliment. Sobre això, els mitjans de comunicació ens diuen que el PP l’ha incomplert pràcticament tot.

Lluny de protestar, el partit de Rivera i companyia demostren bona sintonia amb els populars, tal i com s’ha d’esperar de dos partits que representen a la dreta espanyola.