dissabte, 30 de desembre del 2017
Presidència 3.0, no gràcies
ARGELIA QUERALT
Si es canvien les regles de joc a posteriori i 'ad personam' s'estarà trencant el principi de seguretat jurídica i també el d'igualtat
La nova aventura en la qual pretén embarcar-nos Carles Puigdemont és que acceptem una presidència 3.0. Aquesta possibilitat no és sostenible ni des del punt de visa jurídic ni polític. El reglament del Parlament permet que es pugui formalitzar l’accés a la condició plena de diputat a través d’un procediment escrit, no presencial. Així doncs, Puigdemont i altres diputats electes fugits a Brussel·les i els diputats electes que estan en presó provisional poden accedir al seu càrrec sense dificultat.
Ara bé, la condició de diputat comporta una sèrie de drets i prerrogatives, però també de deures, d’entre els quals cal destacar haver d’assistir als debats i a les votacions del ple i de la comissions de les quals siguin membres. De moment, aquests deures no podran ser complerts per tots ells. En tot cas, com a diputats sí que poden ser proposats per a la investidura per la persona que ostenti la presidència del Parlament.
Autorització judicial
Els presos preventius necessiten una autorització judicial per poder anar al debat d’investidura, ja sigui en condició de candidats o bé de mers diputats. Donada l’especialitat que revesteix un debat d’investidura, és probable que el magistrat els la concedeixi. No obstant, un cop hagi començat la legislatura, no concedirà permisos per assistir als debats i votacions propis del funcionament ordinari del Parlament. Si no, es trencaria el sentit de la presó provisional.
Els diputats que són a Bèlgica no necessiten autoritzacions. Seria diferent si decideixen tornar i s’executa l’ordre de detenció que pesa sobre ells. El més probable és que una vegada posats a disposició judicial, el magistrat també decreti presó provisional.
Ara arriba la pregunta clau: ¿la persona que se sotmet a la investidura ha de ser físicament al Parlament? Crec que la resposta només pot ser afirmativa: la normativa aplicable indica que el candidat presentarà el seu programa de govern a la Cambra, la qual cosa, d’acord amb una interpretació sistemàtica, només pot ser entesa també com a la Cambra: aquesta és l’única interpretació sostenible en un sistema de representació política com el nostre.
Si als nostres legisladors se’ls passés pel cap fer algun tipus de canvi que permetés una investidura a distància, estarien vulnerant els més bàsics principis de l’Estat de dret democràtic. La ciutadania va anar a votar sota una sèrie de premisses jurídiques (i sota la promesa de Puigdemont que tornaria). Si es canvien les regles de joc a posteriori i ad personam, s’estarà trencant el principi de seguretat jurídica (i el d’igualtat, per cert). Així mateix, es conculcarien les funcions de control polític que el Parlament ha d’exercir sobre el president i el seu Govern.
Per a un altre article deixaré el fet que la immediatesa i el lideratge diari que requereix la presidència d’una autonomia són incompatibles amb viure a l’estranger... i amb estar privat de llibertat.
Si es canvien les regles de joc a posteriori i 'ad personam' s'estarà trencant el principi de seguretat jurídica i també el d'igualtat
Ara bé, la condició de diputat comporta una sèrie de drets i prerrogatives, però també de deures, d’entre els quals cal destacar haver d’assistir als debats i a les votacions del ple i de la comissions de les quals siguin membres. De moment, aquests deures no podran ser complerts per tots ells. En tot cas, com a diputats sí que poden ser proposats per a la investidura per la persona que ostenti la presidència del Parlament.
Autorització judicial
Els presos preventius necessiten una autorització judicial per poder anar al debat d’investidura, ja sigui en condició de candidats o bé de mers diputats. Donada l’especialitat que revesteix un debat d’investidura, és probable que el magistrat els la concedeixi. No obstant, un cop hagi començat la legislatura, no concedirà permisos per assistir als debats i votacions propis del funcionament ordinari del Parlament. Si no, es trencaria el sentit de la presó provisional.
Els diputats que són a Bèlgica no necessiten autoritzacions. Seria diferent si decideixen tornar i s’executa l’ordre de detenció que pesa sobre ells. El més probable és que una vegada posats a disposició judicial, el magistrat també decreti presó provisional.
Ara arriba la pregunta clau: ¿la persona que se sotmet a la investidura ha de ser físicament al Parlament? Crec que la resposta només pot ser afirmativa: la normativa aplicable indica que el candidat presentarà el seu programa de govern a la Cambra, la qual cosa, d’acord amb una interpretació sistemàtica, només pot ser entesa també com a la Cambra: aquesta és l’única interpretació sostenible en un sistema de representació política com el nostre.
Si als nostres legisladors se’ls passés pel cap fer algun tipus de canvi que permetés una investidura a distància, estarien vulnerant els més bàsics principis de l’Estat de dret democràtic. La ciutadania va anar a votar sota una sèrie de premisses jurídiques (i sota la promesa de Puigdemont que tornaria). Si es canvien les regles de joc a posteriori i ad personam, s’estarà trencant el principi de seguretat jurídica (i el d’igualtat, per cert). Així mateix, es conculcarien les funcions de control polític que el Parlament ha d’exercir sobre el president i el seu Govern.
Per a un altre article deixaré el fet que la immediatesa i el lideratge diari que requereix la presidència d’una autonomia són incompatibles amb viure a l’estranger... i amb estar privat de llibertat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)