 |
| De Napi a Diari de Tarragona. |
Després de les eleccions del 21-D, a priori
tot semblava molt fàcil: presidència del Parlament per algú d’ERC i presidència
de la Generalitat per algú del PDeCAT. Vaig dir llavors que tots dos partits
que només feia dos anys i escaig s’havien presentat plegats a la mateixa
candidatura (Junts pel Sí) estaven condemnats a entendre’s. És el més lògic...
Les CUP, que han patit una forta davallada els hi donarien suport puntualment a
aquelles lleis més socials o més independentistes (si és que les hi ha)
Però tal com passen els dies sembla que tot s’embolica.
Fins i tot s’està parlant de tornar a convocar noves eleccions... Si l’actual
situació de Catalunya ja és un drama, una nova convocatòria electoral bé podria
qualificar-se en tragèdia, tot i que no sé de quants actes estaria composada...
Voler investir president a Puigdemont que se
troba a Brussel·les en exili voluntari (si estigués aquí seria encara pitjor)
no és que sigui una situació rocambolesca, és senzillament una gran barbaritat.
Ahir vaig llegir que hi havia una proposta de que la meitat del govern estigués
a Catalunya i l’altra meitat a Bèlgica. Trobo que algú s’ha begut l’enteniment...
I no és nou...
Les dues llistes catalanistes que tot i que no
van guanyar les eleccions van treure millor resultat (Junts per Catalunya i
ERC) haurien de tenir més una mentalitat de país i no tanta de partit. Massa
egos... En algun cas, a això no els guanya ningú!
Mal que ens pesi a molts catalans i catalanes,
la situació actual és la que és i punt: un President destronat a l’exili, juntament amb alguns dels seus consellers i un
vicepresident, un conseller i els dos presidents de les principals associacions
independentistes a la presó. A partir d’aquest punt s’hauria de començar a
col·locar les fitxes sobre el tauler polític i mirar de solucionar la situació
abans de que s’esgotin els terminis que ha marcat l’Estat i que controlarà que
es compleixin escrupolosament.
Tan difícil és trobar una persona de consens
amb qualitat suficients que pugui exercir de president del país. La meva
experiència me diu que ningú és imprescindible. Quan les CUP van vetar a Mas,
ningú podia pensar amb Puigdemont. I ara en canvi sembla que si ell no és el
president ningú més ho podrà ser. Ni tan sols Junqueras encara que finalment
pugui sortir de la presó. És un autèntic joc de disbarats: a veure qui la diu o
qui la fa més grossa!
Evidentment que puc equivocar-me amb els meus
pronòstics. Ni sóc un pitonís ni estic en possessió de la veritat absoluta,
però me sembla de pura lògica que al final hi hagi un enteniment entre Junts
per Catalunya, ERC i les CUP. O al menys entre les dues primeres formacions.
Això sí, tensaran la corda fins el darrer moment i esperar a veure si algú
cedeix en el seu joc. Perquè al final tot és un joc... Polític, sí, però un
joc.
