PLOURÀ?

Segurament no plourà perquè hi ha algú que ha tirat el paraigua al mig del carrer... 

Sabeu que deia el tio Damián de la Galera? 

Encara que no plogui no té deixes mai el paraigua a casa...

Per si de cas... 

CAPVESPRES AL DELTA 39

Bon dia! 

QUAN NO TENÍEM MÒBIL... BROMES TELEFÒNIQUES

L’ús del mòbil està amenaçant la convivència, les relacions entre les persones i fins i tot la imaginació.

Una vegada D. Pedro, un mestre de la Galera va preguntar els alumnes: A veure si me dieu invents de l’home (agafem-ho com a genèric) de fa molt i molt de temps? I un dels seus alumnes li va respondre:

-Els mistos...

-Els mistos van ser inventats fa ‘quatre dies’... –Li va respondre el mestre-.

-Si fa quatre dies, com és que la setmana passada li vaig prendre una capsa a ma mare?  

Si els mistos van ser inventats fa quatre dies, el mòbil només ne fa dos...

---

Abans quan sortíem (sobre tot dissabtes per la nit) havíem d’aguditzar més la imaginació per passar-nos-ho bé.

Una de les bromes que més ens agradava fer era trucar per telèfon a un número a l’atzar i soltar-li alguna poca-soltada. Com per exemple:

-Què ha sentit el timbre? Aparti’s que ve una bicicleta...

Una nit havíem anat a per Amposta i després de prendre alguna cosa al Frankfurt Querol, des de la cabina telefònica que hi havia davant del mercat, vam començar a trucar a diferents números de telèfon. Eren les dues de la nit, una hora que tot i ser dissabte, la majoria de la gent ja se trobava dormint.

Vam començar a marcar números a l’atzar: 708... 706... (recordeu que abans no calia marcar el prefix provincial -977- a les trucades entre telèfons de la mateixa província) Ens donava to de no existir. Llavors els hi vaig suggerir els meus amic que el tercer número no havia de ser tant alt. En aquella època a Amposta, tot i ser una població gran, no hi havia més de 5.000 números de telèfon i, per tant, el tercer havia de ser una xifra igual o inferior a 5.

Finalment vam marcar el 700051 (un número que mai he oblidat) Ens van contestar ràpidament a diferència d’altres vegades que ens contestaven però ho feien al cap d’una estona quan se tractava d’hores una mica intempestives)

-Cuartel de la Guardia Civil... ¿Quién llama por favor?

Qui aguantava el telèfon va penjar ràpidament i va exclamar:

-La Guàrdia Civil....

I sense dir cap paraula més, vam marxar d’allí cametes ajudeu-me...

LA NOSTRA RIBERA 540